dijous, 3 d’octubre del 2013

Tema 1 - L'inici de l'Edat Mitjana (2 ESO)


Al llarg de hui i demà aniré penjant els esquemes del tema 1 per als que vullguen fer-ne ús. Encara falten 2 esquemes.




 






diumenge, 5 de maig del 2013

Política Agraria Común, UE, Las familias Borbones Martínez de Irujo y Domecq entre las más

Grandes terratenientes, multinacionales o millonarios son agraciados con las ayudas PAC de la UE, ayudas que provienen de los impuestos de todos los ciudadanos y que perjudican a los agricultores de los paises empobrecidos

Las familias de los Borbones, Martínez de Irujo y Domecq, entre las más beneficiados por las ayudas europeas
Galletana Fitz James Stuart (Efe)

Compañías multinacionales, aristócratas, miembros de la realeza, millonarios, políticos e incluso entidades bancarias resultan beneficiarios de las ayudas de la UE. A raíz de la entrada en vigor el pasado 30 de abril de una nueva ley europea de transparencia que obliga a los Estados miembros a publicar el listado de beneficiarios de las ayudas de la Política Agrícola Común (PAC), la lectura de datos arroja nombres cuanto menos sorprendente, tal y como recogía ayer La Gaceta de los Negocios. La PAC cuenta con un presupuesto anual entorno a los 55.000 millones de euros, lo que representa el 43% del presupuesto de la Unión. Al igual que otros muchos Estados miembros, España también concede ayudas que no siguen un criterio de selección por ingresos.

Durante el 2008, España recibió un importe cercano a los 5.900 millones de euros que repartió entre 950.919 beneficiarios de las ayudas de la PAC. En nuestro país, la FEGA (Fondo Europeo de Garantía Agraria) publica en internet la lista integral y nominativa de beneficiarios de subvenciones agrícolas europeas.

La polémica saltó la semana pasada en el Reino Unido con la publicación de los datos que desvelaban que importantes multinacionales y miembros de la aristocracia también eran receptores de las ayudas de la PAC. En concreto, Nestlé y Tate & Lyle recibieron cantidades cercanas al millón de euros cada una. Pero el escándalo mayor lo protagonizan personalidades que amasan grandes fortunas en el país y que también se revelan como receptores. Así, constan entre otros, la Reina de Inglaterra (530.000 €), el Duque de Westminster (540,000 €) y el Príncipe Carlos (180.000 €) que se apuntan como beneficiarios tras el nombre de sus granjas y empresas.

En España, la consulta de la base de datos ofrece un panorama que repite las mismas pautas, con independencia de juzgar la utilidad que se da a esas ayudas. Ya sea a título personal o al de sus empresas, aparecen miembros de conocidas familias que atienden a apellidos como Fitz-James Stuart y Martínez de Irujo (Euroexplotaciones Agrarias, Eurotécnicas Agrarias y Hermanos Loring Martínez de Irujo C.B., entre otras sociedades), Borbón, Osborne, Conde (Los Carrizos de Castilblanco), Domecq. Las multinacionales también repiten en nuestro país, desde compañías de exportación a laboratorios farmacéuticos (Abbott) o empresas del sector alimentario como Nestlé, aunque recibe cantidades inferiores en España.

En el caso español, 237 beneficiarios superaron el millón de euros recibidos, según los datos recogidos del ejercicio financiero correspondiente al año 2008. De entre ellos, el top ten lo conforman los siguientes receptores: Azucareras Reunidas de Jaén, S. A. (32.028.072,30 €), Alcoholes de Tomelloso (15.219.254,61 €), Industrias Lácteas Asturianas (15.079.563,87 €), Alvinesa Alcoholera Vinícola S. A. (13.232.269,30 €), Alcoholes y vinos S.A. (12.701.786,59 €), Corp. Alimentaria Peñasanta, SA. (12.091.106,57 €), Xunta de Galicia (11.728.014,25 €), Diputación General de Aragón (11.522.324,25 €), Comunidad Atutónoma de la Rioja (11.331.200,17 €) y Hacienda de Navarra (11.239.235,00 €).

La consulta de la base de datos española también revela que algunas cajas rurales se beneficiaron de las subvenciones europeas durante el ejercicio correspondiente al año 2008. En concreto, Caja de Ahorros Municipal de Burgos (211.117,80 €), Caja Rural de Navarra (146.956,08 €), Caja Rural de Aragón (96.135,52 €), Caja General de Ahorros de Canarias (66.880,75 €), Caja Castilla La Mancha (34.625,13 €), Caja Rural de Extremadura Sdad. Coop. (16.183,38 €), Caja Rural del Sur (10.214,08 €).

Llaman la atención ciertas ayudas por el perfil de la empresa receptora. Es el caso de  Agroinmobiliaria La Mancha S.A. (715.235,31 €), Compañía Andaluza de Renta Inmobiliaria (217.414,78 €), Compañía Agrícola Inmobiliaria Zaragozana S.L. (240.693,02 €), Caja Inmobiliaria Provincial de Toledo (24.941,50 €), Caja de Arquitectura y Urbanismo (8.023,65 €).

A nivel individual, el estudio de las ayudas otorgadas en España desvela asignaciones que pueden llegar a rozar los 50.000 €, aunque la media del importe recibido suele estar por debajo de los 5.000 euros anuales por persona.

Según el grupo de presión Farmsubsidy, 707 millonarios en el conjunto de la UE se embolsaron entre el 5 y el 10% del presupuesto total de la PAC de 2008 al convertirse en beneficiarios de estas ayudas.

Curiosidades de las ayudas en Europa

Destacable es el caso de Dinamarca, donde el Príncipe Joaquín I de Dinamarca recibió 265.020 euros y la hija de la comisaria europea de Agricultura, Hanne Fischer Boel, recibió el importe de 7.291 euros. En Bélgica, la familia real recibió 12.892 euros para su jardín botánico en la localidad de Laeken.

En Francia, el grupo Doux, una empresa que vende derivados del pollo a más de 100 países, recibió la mayor ayuda concedida en el país, con un importe cercano a los 62 millones de euros. En Irlanda, destacan los casos de gigantes del sector alimentario como Greencore Group (83 millones de euros) y Irish Dairy Board Co-op (6,5 millones de euros).

Alemania protagoniza la excepción dentro de la Unión, ya que se niega a publicar los datos que exige la ley europea de transparencia. Berlín asegura que la normativa europea choca con leyes locales de protección de datos. La Comisión europea estudia invocar un procedimiento de infracción si Alemania no se suma al resto de países de la Unión, y publica el listado de los demás beneficiarios no sujetos a los obstáculos legales a nivel regional y local.

Nota del editor: Esta es la Europa que tenemos. Nos puede causar Indiferencia o Indignación. Los ciudadanos tenemos la palabra.  F1.pdf

Raquel Guerra, El Confidencial

Fuente: www.attacmadrid.org

dijous, 2 de maig del 2013

Elaboració de gràfics

Esquema i Comentari d'un gràfic

Ací teniu el model de comentari d'un gràfic estadístic.

Església catòlica i règim franquista

Era l'església catòlica part del règim franquista? És una interessant qüestió, ja que a diferència del règim feixista alemany, el control ideològic i de l'esfera privada dels individus estava completament controlat per l'Església catòlica. Aquest fet s'ha utilitzat per a negar el caràcter feixista del règim franquista, que s'ha definit, per altres historiadors com un règim nacional-catòlic. En el document que es pot veure baix, presente un certificat de bona conducta moral i pública d'un ciutadà valencià de la localitat d'Oliva, Francisco Sanchis, necessari per a poder emigrar. Sense un certificat, necessàriament signat per un retor, era impossible obtenir un visat per a emigrar, com pot observar-se al document. La història d'aquest ciutadà és interessant perquè reflexa la misèria i la submissió al sistema d'ell i d'altres ciutadans que havíen de recórrer a tercers per tal d'obtenir aquests certificats. Aquesta documentació, no reflectava en absolut una adhesió ni al règim ni als paràmetres ideològics del catolicisme. Cal tenir en compte que Francisco Sanchis i molts com ell estava lluny de compartir els sistema nacional i el nacional-catolicisme. De fet, amb anterioritat l'església ja havia negat en repetides ocasions aquest certificat de bona conducta espiritual, i només gràcies a la intercessió d'alguns veïns aconseguirà el corresponent certificat adjunt. En definitiva, aquest control dels individus, fonamentat en el xantatge i la repressió, atorgava a l'església un poder que anava molt més enllà del purament espiritual.



 



diumenge, 28 d’abril del 2013

Geografia d'Espanya (Esquema)

Ací teniu l'esquema de les explicacions corresponents a la geografia econòmica espanyola que he explicat a classe. Espere que us siguen d'utilitat per a preparar l'examen.

dijous, 7 de febrer del 2013

dimecres, 6 de febrer del 2013

Les transformacions econòmiques del segle XIX: presentacions

Expressive skills and connectors

When you need to write a composition down, it is very important to connect the main ideas. Sometimes, students forget to connect paragraphs, and the result is a chaos. In an exam as important as the PAU, the student must not only master the topic content, but he or she must also express in a very clear way the contents. The expression itself is as important as the own theoretical content.
Because of that, I want to share with you these documents that will help you to improve your expressive skills.

Useful Connectors used in English

dimecres, 16 de gener del 2013

Conceptes de Geografia: població.

Cens: Conjunt d’operacions que consisteixen en recopilar, resumir, valorar, analitzar i publicar les dades de caràcter demogràfic, econòmic i social de tots els habitants d’un territori determinat, de forma simultània i referides a un període donat. Es realitza cada deu anys. Les característiques són: universal, sense omissions, ni duplicacions, secret i simultani. Exemple: Cens de la població espanyola de 2001.
  Cicle demogràfic antic: El corresponent a les societats preindustrials en què la població presenta un ritme de creixement molt lent, tendent a l’estancament. Es caracteritza per unes taxes de mortalitat i de natalitat molt elevades i una baixa esperança de vida, i per l’existència de crisis demogràfiques periòdiques (fam, pestes, epidèmies, malalties), causants d’una mortalitat catastròfica, que costava molt recuperar. Aquest règim demogràfic va acabar a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX.
Cicle demogràfic modern: Règim demogràfic propi de les societats industrials en què la població presenta un ritme de creixement constant i sostingut, a causa del manteniment d’unes elevades taxes de natalitat i el descens progressiu de la mortalitat, per una millora de l’alimentació i, més endavant, pels avenços mèdics i sanitaris.
Creixement real d’una població: Balanç entre el creixement vegetatiu o natural (Taxa de Natalitat-Taxa de Mortalitat) en xifres absolutes i el saldo migratori (Emigrants-Immigrants). CR = CV – SM.
Emigració intercontinental: Desplaçament espacial de la població que s’ha realitzat o es realitza entre distints continents. Per exemple: l’emigració espanyola a l’Amèrica Llatina a finals del segle XIX.
Migració pendular: Desplaçament d’una persona entre el seu lloc de residència i del seu lloc de treball o estudi. La seva freqüència sol ser diària o excepcionalment setmanal. Generalment, es realitza des de la perifèria de les ciutats cap a àrees centrals (moviment centrípet) encara que es pot donar en sentit contrari (moviment centrífug). Exemple: desplaçament dels professors residents a Palma a l’IES Son Ferrer (Calvià).
Moviment migratori de retorn: Desplaçament de la població que va tornant al lloc d’on havia partit amb caràcter permanent. Exemple: retorn d’emigrants espanyols a Europa després de la crisi de 1973-1975.
Mortalitat infantil: Morts menors d’un any nascuts vius que es donen a un lloc, relacionades amb el total de naixements. Exemple: la mortalitat infantil a Espanya el 1901 era del 185 ‰.
Padró: Relació dels habitants d’un terme municipal. Les seves dades constitueixen una prova plena de residència, per això el nom i llinatges de cada habitant i el seu domicili constitueixen la informació bàsica. Com a dades complementàries figuren també el sexe, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, l’estat civil, el nivell d’instrucció, la professió, el parentiu i el temps de residència al municipi. És el document dinàmic que constantment s’actualitza. Exemple: Padró municipal de Calvià de 2006.
Població concentrada: Agrupament de persones en nuclis més o menys grans formant pobles, viles o ciutat. Exemple: Palma.
Població disseminada: Els habitatges es localitzen de forma aïllada i dispersa sobre el territori. Exemple: la població a la Serra de Tramuntana (Mallorca).
Taxa de fecunditat: Relació entre el nombre de naixements durant un any i el nombre de dones en edat de fèrtil (15 – 49 anys). El resultat s’expressa en tant per mil (‰). Per exemple, la taxa de fecunditat a Espanya el 1935 era de 25,5‰, i la de 1982 de 13,5‰. Tf = nascuts · 1000 / Població femenina (15<49 span="span">
Taxa de feminitat: Relació del nombre total de dones amb relació al total d’homes, normalment es relacionen per grups d’edat, s’expressa en tant per cent. Per exemple, la taxa de feminitat a Espanya el 1990 era del 93,5%.
Taxa de masculinitat: Relació entre la població masculina i la femenina. El resultat es dóna en tant per cent. Generalment neixen 105 nins per cada 100 nines. Per exemple, la taxa de masculinitat a Espanya el 1990 era de 106,9%.
Taxa d’envelliment: Relació entre els majors de 64 anys i la població total. S’expressa en tant per cent (%). Per exemple, la taxa d’envelliment a Espanya el 1996 era de 16,31%.

 Taxa de nupcialitat: calcula el nombre de matrimonis celebrats per cada mil habitants. En la gràfica s'observa l'evolució dels matrimonis civils i catòlics en Espanya des de 1976.

dilluns, 7 de gener del 2013

Tema 4 (GEOESP2BAT): Activitats

Activitats Tema 4 Geografia d'Espanya (2 Batxillerat)

Ací podeu descarregar el dossier d'activitats del tema 4