dijous, 29 de setembre del 2011

Novel·les: Antic Règim

Portada

Llibre

 

clip_image002[4]

Neal, Stephenson, Azogue, Ediciones B, 2003.

Ciclo Barroco Vol. 1: Azogue (2003): En español en tres volúmenes: Azogue, El Rey de los Vagabundos y Odalisca. Stephenson inicia su obsesión por relatar la historia de la ciencia moderna, iniciando todo en la Inglaterra de 1660, cuando la Ilustración empieza a ganar terreno por sobre la religión.

 

Ciclo Barroco Vol. 2: La Confusión (2005): Dividida en dos partes, Confusión 1 y Confusión 2. Continuación directa de las tres primeras novelas del ciclo, pero ambientadas en Manila, Japón y México.

 

Ciclo Barroco Vol. 2: El Sistema del Mundo (2006): Publicado en tres libros: El Oro de Salomón, Moneda y El Sistema del Mundo (Final). Esta trilogía nos lleva de regreso a Londres, pero en el año 1714, cuando secretamente comienza a aparecer una nueva ciencia: la criptografía, conectando todo el universo del Ciclo Barroco con los eventos de El Criptonomicón.

 

clip_image004[4]

Neal, Stephenson, La Confusión, Ediciones B, 2005.

clip_image006[4]

Neal, Stephenson, El sistema del mundo, Ediciones B, 2006.

clip_image008[4]

Prange, Peter, La filósofa,

Escenario de una lucha de ideas que cambiará el rumbo de la civilización, el París de la segunda mitad del siglo XVIII es una ciudad en efervescencia. Frente al poder incuestionable de la Iglesia y el Estado, los filósofos reclaman un paraíso terrenal en el que reinen la igualdad, la libertad y la fraternidad. Su detonante será la Enciclopedia, el libro más revolucionario después de la Biblia, una obra que recogerá todo el saber y el raciocinio del hombre, una bomba para la decadente monarquía francesa. De la mano del personaje principal de esta novela, Sophie, el lector revivirá la génesis y triunfo de la Ilustración en un recorrido convincente y minucioso por los lugares y protagonistas de aquella época crucial para la humanidad.
Desde su primer trabajo de camarera en el café Procope, punto de encuentro de librepensadores e ilustrados, hasta su privilegiado puesto de lectora de la marquesa de Pompadour, amante del rey, la ingenua Sophie recorre todos los niveles de la sociedad y conoce a los principales actores del gran cambio social que se avecina, en especial al apasionado y valiente Denis Diderot y al mismísimo censor del reino, que se convertirá en un inesperado aliado a favor de la Enciclopedia. Acosada por los terribles recuerdos de su infancia, Sophie descubrirá su derecho a la libertad, el amor y la felicidad, en un proceso de transformación personal que refleja la evolución de todo un pueblo que se bate en busca de una vida mejor.

clip_image010[4]

Süskind, Patrick, El Perfume, Seix Barral, 2008.

Quizá los olores evoquen el privilegio de la invisibilidad. Antes del tacto, sucede el olor, como mensajero de una esencia que sabe desaparecer en el aire y ser agente de un gran poder. La seducción que despliega el olor es implacable: se instala en nosotros y sella su poderío en los tejidos de la memoria. Jean-Baptiste Grenouille tiene su marca de nacimiento: no despide ningún olor y por ello hace temer la presencia de algún demonio. Al mismo tiempo posee un don excepcional: un olfato prodigioso que le permite percibir todos los olores del mundo. Desde la miseria en que nace, abandonado al cuidado de unos monjes, Jean-Baptiste Grenouille lucha contra su condición y escala posiciones sociales convirtiéndose en un afamado perfumista. Crea perfumes capaces de hacerle pasar inadvertido o inspirar simpatía, amor, compasión... Para obtener estas fórmulas magistrales debe asesinar a jóvenes muchachas vírgenes, obtener sus fluidos corporales y licuar sus olores íntimos. Su arte se convierte en una suprema e inquietante prestidigitacion. Patrick Süskind, convertido en maestro del naturalismo irónico, nos transmite una visión ácida y desengañada del hombre en un libro repleto de sabiduría olfativa, imaginación y enorme amenidad. Su persuasión iguala la de su personaje y nos propone una inmersión literaria en el arco iris natural de los olores y en los turbadores abismos del espíritu humano.

clip_image012[4]

Tracy Chevalier, La dama de l’unicorn, La Magrana, 2004.

Amb el nom de La dama de l'unicorn es coneix un conjunt de sis tapissos medievals bellíssims, tan bells com desconegut és el seu orígen i el seu significat. L'ordre i continuïtat del que s'hi representa podrien fer pensar que van ser dissenyats i fets per una sola persona, però no és així, moltes més mans van participar en la seva creació: teixidors, patronistes, artistes, mercaders, aprenents...I al seu darrera, esposes, filles i servents.
La confecció dels sis tapissos provocarà la coincidència d'uns personatges que d'una altra manera no s'haurien trobat. Les seves vides quedaran involucrades per sempre més, i també els seus desitjos. A mesura que s'enamoren, són rebutjats o es revengen, cadascun dels tapissos va prenent la forma d'un ideal de vida; un ideal que caldrà assumir com a tal davant la impossibilitat de fer.lo realitat.

clip_image014[4]

Tracey Chevalier, La noia de la perla, La Magrana, 2008.

La història i la ficció es fonen a La noia de la perla, una novel"la lluminosa sobre la visió artística i el despertar sensual, vistos a través dels ulls d'una noia que va ser la inspiració d'un dels millors quadres de Vermeer. Al Delft del segle XVII hi regna un ordre social estricte, que divideix rics i pobres, catòlics i protestants, amo i criat. Quan Griet, amb setze anys, se'n va a treballar de minyona a casa del pintor més famós de la ciutat, tothom espera que sàpiga quin és el seu lloc. Però a casa dels Vermeer, dominada per una esposa voluble i la seva formidable mare, Griet aviat atreu la mirada del seu amo.

 

clip_image016[4]

Tracey Chevalier, El mestre de la innocència, La Magrana, 2008.

L'autora del best seller internacional La noia de la perla, situada a la casa i l'estudi del pintor Vermeer, es fixa ara en la figura del pintor i poeta William Blake (1757-1827). Després de la mort accidental d'un dels seus fills, els Kellaway, la família d'un cadirer de Dorsetshire, arriben al districte de Lambeth, a Londres, durant l'hostigament antijacobinista del 1792. Thomas Kellaway comença a treballar en el disseny dels escenaris de l'empresari de circ Philip Astley, els espectacles del qual ofereixen la mateixa excitació al poble que la guillotina a París. El fill d'Astley, un genet llibertí, es fixa en la filla dels Kellaway, Maisie. Mentrestant, el fill més petit de la família, Jem, s'enamora de Maggie Butterfield, una noia pobra però molt sexi. Blake, que s'imaginà que el cel i l'infern eren igual d'incandescents i que la terra era el punt en què tots dos convergien, és veí de tots ells i fa de testimoni de les anades i vingudes dels joves protagonistes de la novel"la. La innocència perduda i retrobada de què parla a la seva obra es converteix en el teló de fons de l'obra.

 

clip_image018[4]

Ken Follet, Els pilars de la terra, Edicions 62, 2002.

Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l’univers d’Els pilars de la Terra;/b>. Centrada en l’accidentada construcció d’una catedral gòtica, la novel·la és una recreació d’una època convulsa i violenta de la història d’Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L’amor i la mort s`entrellacen amb força en aquest magistral tapís que evoca de manera excepcional un temps de violentes passions. Ken Follet va néixer a Cardiff, Gal•les. Després de llicenciar-se en filosofia a la University College de Londres, va treballar de periodista per al South Wales Echo i l’Evening News de Londres, abans de convertir-se en un dels escriptors de best sellers més reconeguts del món. Les seves obres més importants són, entre d’altres, Eye of the Needle, The Man from St. Petersburg, Lie down with Lions, Els pilars de la Terra, L’últim vol i Alt risc, aquestes darreres publicades en català per Edicions 62.

clip_image020[4]

Ken Follet, Un món sense fi, La Butxaca, 2005.

"Un món sense fi té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, dos-cents anys més tard, i els protagonistes són descendents dels personatges d’Els pilars de la terra. La catedral és de nou el centre de la trama d’amor i odi, cobdícia i orgull, ambició i venjança. Però al cor del relat trobareu el major desastre natural de la història, la plaga de pesta coneguda pel nom de la Mort Negra que al segle XIV va assolar Europa i va matar la meitat de la població.” Ken Follett

 

 

Consulteu el següent web per a veure si el llibre està disponible a la vostra biblioteca.

http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/

Si voleu llegir el llibre al vostre ordinador o a un lector digital, podeu descarregar els llibres (en format .fb2) ací. Per a llegir-lo necessitareu instal·lar el programa calibre.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Activitats

Activitats
Història Contemporània
1 Batxillerat

Llig el text i realitza les activitats de les pàgines 191, 195, 196 i 197 del següent document:
http://www.scribd.com/doc/47919577/comentari-de-textos






dilluns, 12 de setembre del 2011

Instal·lació de gvSIG

image

WINDOWS
Per a instal·lar gvSIG en Windows accedeix a la següent pàgina i descàrrega l'arxiu en el seu ordinador.
http://forge.osor.eu/frs/download.php/1279/gvSIG-1_10-1264-final-win-i586-withjre-j1_5.exe
Executa el fitxer .Exe i segueix les instruccions.
S'instal·laran automàticament els següents components:
    1. Màquina Virtual Java *
    2. Llibreries JAI *
    3. Llibreries JAI Image I/O *
    4. GvSIG

LINUX
Descarregar i descomprimir el paquet d'instal·lació de Linux de la taula de descàrregues.
http://forge.osor.eu/frs/download.php/1277/gvSIG-1_10-1264-final-lin-i586-withjre-j1_5.bin

Ejecutar el fitxer .bet i seguir les instruccions.
S'instal·laran automàticament els següents components:
    1. Màquina Virtual Java *
    2. Llibreries JAI *
    3. Llibreries JAI Image I/O *
    4. gvSIG

Els homes cobren un 53,8% més que les dones

 
mujer-trabajadoraL’últim índex laboral realitzat per l’empresa Manpower, el referent al quart trimestre del 2005, conclou que Catalunya és la comunitat espanyola amb més diferències de sou entre homes i dones. Les xifres parlen per si mateixes: la mitjana del salari dels homes supera en un 53,8% la de les dones. L'estudi assenyala també que, pel que fa a alts càrrecs, totes les comunitats espanyoles registren una proporció de dones inferior a la mitjana europea.
 
L’índex laboral elaborat per Manpower, consultora i empresa de treball temporal, fa referència al quart trimestre del present any i analitza les diferències de sou entre sexes a Europa. Les dades que s’extreuen d’aquest estudi determinen una clara desigualtat de salaris per raons de sexe.

L’estudi de Manpower té en compte les regions d'Espanya i Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia. La principal conclusió, a tall global, és que les diferències salarials entre homes i dones a Europa continuen sent molt grans i es deuen, sobretot, als llocs de treball que ocupen. Per ser més concrets, si analitzem des d’Europa i anem enfocant fins a arribar a Catalunya, les dades són les següents:

- En el cas de la Unió Europea, el salari mitjà dels homes supera en un 43% el de les dones.

- A Espanya, aquesta diferència és menor: els homes cobren un 19,2 per cent més que les dones.

- I a Catalunya, Balears i País Valencià, la desigualtat salarial torna a pujar: la diferència és del 54 per cent; dada que situa casa nostra per sota la mitjana espanyola i la converteix en una de les comunitats on aquesta diferència és més alta que la mitjana europea.

Per sectors

“Hi ha sectors, com els serveis privats i la indústria, en què les desigualtats salarials entre sexes tendeixen a ser més grans, mentre que en altres, com els serveis col·lectius, tendeixen a disminuir. Així mateix, la desigualtat salarial és molt menor al sector públic que al privat”.

Això mateix és el que determinen les dades extretes de l’índex laboral del final del 2005:

- En el sector privat s’accentuen encara més les diferències salarials: els sous de les dones són, aquí, inferiors en un 50 per cent; mentre que en el sector públic, la diferència és del 10’7 per cent.

- D’altra banda, les dades que criden més l’atenció són les que fan referència a sectors on hi ha predomini d’un sexe enfront de l’altre. En el cas del sector de serveis personals (servei domèstic, empreses de neteja, perruqueries, etc), malgrat la clara majoria de treballadores, els homes poden arribar a cobrar fins al doble que les dones. En canvi, en el sector de la construcció, on hi ha predomini d’homes, les dones guanyen un 6’6 per cent més. La conclusió que n’extreu Manpower és que això s’atribueix al fet que “si bé hi ha poques dones, aquestes tenen un major nivell de formació i de responsabilitat”.

Quines són les causes de les diferències salarials?

Les causes d’aquesta diferència? Hi ha vàries hipòtesis, però entre elles destaca la de Josep Oliver, el principal responsable de l'estudi. Oliver és catedràtic d’economia aplicada de la
Universitat Autònoma de Barcelona i, en el context de la presentació de l’índex laboral referent al quart trimestre del 2005, ha destacat una sèrie de xifres per extreure’n algunes conclusions:

- “La desigualtat salarial té relació amb el nombre d'hores treballades”

És a dir, donat que l’ocupació a temps parcial és majoritàriament femenina, i que a aquesta dada s’hi suma el fet que les mitges jornades es paguen pitjor que les jornades complertes, el resultat és aquest 54 per cent que diferencia el que cobren el homes, per sobre del que guanyes les dones.

“Els homes espanyols treballen una mitjana del 19,2 per cent més que les dones; si això s’arriba a poder corregir, les diferències de sou es reduirien en 20 punts”, vaticina Josep Oliver observant que “en la mesura que les dones s’apropen a la jornada laboral habitual, la desigualtat disminueix”.

- “El sou ve determinat per tres variables: el nivell d'estudis, l'experiència i l'antiguitat en l'empresa”

Les xifres constaten que, en línies generals, les dones treballen jornades laborals més reduïdes, tenen un nivell de formació més elevat que els homes, però tenen menys anys d'experiència en el mercat. Precisament, aquest últim punt és fonamental i crític a l'hora de determinar salaris, ja que el sou creix considerablement en raó del temps treballat. Oliver ha denunciat “l’escàs suport a les famílies per part de les administracions espanyoles”; això obligaria a les dones “a assumir les responsabilitats de la llar”. “L’Estat ha de treballar per fer desaparèixer poc a poc la discriminació laboral”, apunta l’economista.

- “El mercat laboral heterogeni determina les diferències salarials”

Oliver destaca altres factors determinats pel tipus de treball, com són la posició en l'ocupació, situació de comandament en l'empresa, sector d'activitat, la mida de l'empresa i el tipus de contracte, entre altres aspectes. Josep Oliver afirma que “a part de la desigualtat salarial pròpiament dita, existeix una estructura ocupacional femenina diferent a la masculina que pot influir en l'augment o disminució de les diferències salarials entre homes i dones”.

Font: Mònica Ramoneda i Manpower

Contaminació atmosfèrica

El document Cambio Global España 2020/2050 sobre ciutats posa xifres a l’impacte de la mala qualitat de l’aire sobre la salut de la població infantil i assenyala diferents polítiques de millora.

Foto: bambino (vía Flickr)

La contaminació atmosfèrica és responsable d’un 1,4% de les morts mundials i d’entre un 0,6% i el 1,4% de la taxa de morbiditat. És el diagnòstic contundent de la Organització Mundial de la Salut (OMS). I és a les ciutats on la contaminació de l’aire suposa “una amenaça més aguda, acumulativa i crònica per la salut humana, la qualitat de vida i el medi ambient natural i construït”. A Europa, el 80% dels habitants viuen en un entorn urbà, un percentatge que a Espanya s’acosta al 70%. La mala qualitat de l’aire afecta a tota la població, però hi ha grups més vulnerables que altres: en especial el format pels bebès (0 a 2 anys) i les dones embarassades.

Les ciutats són els motors econòmics i culturals de la nostra societat, però tenen una forta petjada ecològica, i actualment perjudiquen la nostra salut. Ho confirmen diferents estudis e investigacions mèdiques i, en aquest sentit, el consens científic es cada cop més colpidor. No obstant, les polítiques públiques van adaptant-se al nou marc amb massa lentitud.

Intenta ordenar l’urgent debat polític el document “Cambio Global España 2020/2050. Programa Ciudades: hacia un pacto de las ciudades españolas ante el cambio global”, promogut pel Centre Complutense d’Estudis e Informació Mediambiental de la Fundació General Universitat Complutense, la Fundació CONAMA i l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE).

El document sobre les ciutats traça un “full de ruta” per arribar a l’objectiu de tenir unes ciutats neutres en emissions de CO2, així com aconseguir descarbonització de la societat espanyola, en l’horitzó 2020-2050. És un repte per l’ambient i també per la salut.

Les tres institucions promotores han presentat recentment un altre informe de la sèrie sobre Canvi Climàtic Global Espanya 2020/50, en aquesta ocasió centrat en energia. L’informe assenyala una reducció del 23% del consum d’energia per 2030, mig milió de vivendes rehabilitades a l’any o 15 milions de cotxes elèctrics el 2050. Aspectes que tindran conseqüències sobre la qualitat de l’aire de les ciutats.

“La contaminació atmosfèrica, especialment la relacionada amb les partícules en suspensió –s’assenyala en l’informe del Programa Ciudades-, perjudica a l’embaràs i pot generar naixements prematurs i amb baix pes i, a més, perjudicar el desenvolupament de la capacitat pulmonar dels nens. També incrementa l’aparició de bronquitis, atacs d’asma, de cor i altres malalties pulmonars”.

La Guia per a pares i mares sobre Medi Ambient i salut infantil, editada per la Fundació Roger Torné incideix en el repte. En el capítol 4, es subratlla que “hi ha variabilitat en els nivells de contaminació entre els diferents carrers d’una mateixa ciutat fins a 5 vegades”. Es fa referència a diferents estudis que avalen que “el risc de presentar símptomes respiratoris al viure prop de carrers amb molt de trànsit és un 40% major per nens.”

La península, un cas singular?

Madrid

La contaminació atmosfèrica a Espanya és similar a la europea, però s’agreuja regularment per les condicions meteorològiques. Una major radiació solar afavoreix les reaccions fotoquímiques (i per tant la formació d’ozó), i la suspensió de partícules és major per la carestia de pluja. La proximitat geogràfica amb el continent africà intensifica la presència de partícules d’origen saharià.

La qualitat de l’aire en moltes ciutats espanyoles és deficient, tot i que hi ha alguns indicadors positius. “Les causes d’aquest avenç –es llegeix a l’informe- han sigut una reglamentació més estricta, la sortida de les industries de les ciutats i la incorporació de determinats avenços tècnics.”

Accions de millora

Entre les mesures assenyalades pels experts per abordar el repte ambiental i de salut destaca l’adopció de mesures de control del trànsit urbà, la promoció del transport públic i la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics a les ciutats. En el document “Canvi Global Espanya 2020/2050. Programa Ciudades” es subratlla igualment la “necessitat de generalitzar l’ús de les energies renovables a edificis, la correcta planificació de les àrees industrials i una major conscienciació entre la població, permetrien assolir el 2020 els objectius marcats per la OMS de concentracions de NO2 i partícules per garantir que la qualitat de l’aire en les grans ciutats no impliqui un risc per la salut de les persones.”

En la guia editada per la Fundació Roger Torné es suggereix evitar la construcció d’equipaments relacionats amb la infància (escoles, parcs, etc.) prop de vies molt transitades, seguint l’exemple dels parlaments holandès i danès.

Font: http://www.fundrogertorne.org

La població espanyola de més de 64 anys podria duplicar-se en 40 anys

La població espanyola de més de 64 anys es podria duplicar en els pròxims 40 anys i passaria a representar més del 31% del total de ciutadans. Són dades d'una projecció del creixement poblacional en les pròximes dècades que ha fet l'Institut Nacional d'Estadística. Segons aquest estudi, si es mantenen les tendències actuals, d'aquí a deu anys, és a dir, a partir del 2020, el creixement de la població serà negatiu. El creixement més important en els pròxims quaranta anys es concentrarà en les edats avançades i, en canvi, la població de 16 a 64 anys disminuirà en més de mig milió de persones.

La població espanyola només creixerà 2,1 milions d'habitants en els pròxims 40 anys, fins als 48 milions el 2049, i tindrà el doble de persones més grans de 64 anys. La població major d'aquesta edat serà gairebé un 32% del total, segons les projeccions de l'INE.
Aquests fenòmens comportaran, per exemple, que el 2049, per cada deu persones en edat de treballar, gairebé nou siguin potencialment inactives. Això vol dir que la taxa de dependència s'elevarà fins al 89,6%, des del 47,8% actual.
Pel que fa a l'esperança de vida, l'INE ha calculat que d'aquí a quaranta anys se situarà a 84,3 anys en els homes i a 89,9 en les dones, 5,8 i 6,5 anys més que ara, respectivament.
I sobre el fenomen migratori, les projeccions de l'INE estimen que en els pròxims 10 anys l'arribada d'immigrants baixarà als 3,8 milions fins al 2019. Això vol dir que n'hi haurà un milió menys que els que s'han observat entre el 2002 i el 2008.

Font: INE.

dissabte, 10 de setembre del 2011

L´economia espanyola creix un 0,7%, però es desaccelera

El creixement és dues dècimes inferior al que es va registrar durant el primer trimestre, segons l'INE

ACN/EP/MADRID L'economia espanyola ha crescut un 0,7% interanual durant el segon trimestre de 2011, dues dècimes per sota que en el període precedent, mentre que el creixement trimestral se situa en el 0,2%, també dues dècimes per sota, segons ha informat aquest divendres al matí l'Institut d'estadística espanyol (INE).
Després de quatre trimestres consecutius de creixement, l'economia de l'Estat es desaccelera en línia amb la caiguda del PIB de l'Eurozona i la UE, fet que castiga les exportacions de béns que, tanmateix, són la partida que més creix amb un 8,5% interanual, mentre que la construcció segueix sota mínims (-9,3%). A nivell trimestral, el turisme ha salvat el creixement amb una alça del 5,4%.
Així mateix, l'INE ha revisat a l'alça el creixement del PIB durant el primer trimestre de l'any, que arriba al 0,9% interanual i al 0,4% trimestral. Les dades per al segon trimestre que ha publicat aquest divendres l'INE, en canvi, coincideixen amb l'avançament de la Comptabilitat estatal que va publicar l'institut el passat 16 d'agost i el Banc d'Espanya a principis de mes.
Les xifres de l'INE constaten la contribució negativa al creixement agregat de la demanda interna, que s'amplia un punt i mig aquest trimestre fins als 1,9 punts negatius, mentre que la demanda externa publica la seva aportació al PIB trimestral, passant d'1,3 a 2,6 punts. La despesa de les llars ha caigut un 0,2%, després de quatre trimestres de creixement. Això es pot explicar perquè en aquest període de 2010 les famílies van avançar compres anticipant-se a la pujada de l'IVA i perquè la remuneració dels assalariats ha caigut un 0,5% durant el segon trimestre d'enguany.
Comerç exterior
D'altra banda, el sector exterior manté el seu bon comportament i ha augmentat un 8,4%, malgrat que aquest és el primer dels darrers cinc trimestres que creix per sota de dos dígits. Les importacions també s'han reduit un 1,7%, igualment després de cinc trimestres de xifres positives.
Producció
Tot i que desaccelera 1,1 punts el seu creixement, la branca industrial i energètica continua sent la més vigorosa de l'economia gràcies a un creixement del 2,8% interanual, seguida dels serveis, que augmenten un 1,2% la seva aportació al PIB, una dècima menys que al primer trimestre. La construcció, per contra, pateix una davallada del 4,1%, tot i que modera 1,3 punts la seva caiguda, mentre que el sector primari decreix un 0,1%, tres dècimes per sota que al primer trimestre.
Ocupació
L'ocupació es redueix un 1,0% interanual, el que representa la destrucció de 172.000 llocs de treball a temps complet en un any, tot i que es desaccelera quatre dècimes en relació al trimestre anterior. El comportament de les diferents branques econòmiques és dispar, ja que mentre que l'ocupació al sector serveis creix un 0,4% interanual, la contrucció destrueix un 10% més de llocs de treball i també cauen, més lleument, les branques industrial (-1,9%) i agrícola i pesquera (-1,5%).
Context internacional
La Unió Europea i l'Eurozona han moderat "significativament" el seu creixement, segons informa l'INE, passant d'un creixement del 2,5% a l'1,8%, per sobre de la dèbil expansió de l'economia espanyola. Les principals economies de la Unió, excepte Àustria, han patit una desacceleració econòmica, començant per Alemanya (del 4,6% al 2,8%), seguida dels Països Baixos (del 2,5% a l'1,5%), el Regne Unit (de l'1,6% al 0,7%) i França (del 2,1% a l'1,6%). Així mateix, el PIB d'Itàlia s'ha moderat dues dècimes (de l'1% al 0,8%), semblant a la de l'Estat. Àustria, en canvi, ha accelerat el seu creixement del 3,9% al 4,1%.
"Més difícil" complir amb les previsions
El secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, ha admès que la desacceleració del PIB en el segon trimestre de l'any fa "més difícil" complir amb la previsió de tancament de l'exercici, que apunta a un increment del PIB de l'1,3%.
"La perspectiva segueix i han estat possible, tot i que és més difícil", ha assenyalat Campa en una roda de premsa per valorar la dada de PIB del segon trimestre, on ha dit que ara no toca revisar el quadre macroeconòmic perquè el Govern revisa les previsions en moments determinats de l'any.
Campa ha explicat que, a més de la dada espanyola, l'evolució de l'economia en els pròxims mesos estarà també marcada per l'evolució de l'entorn internacional, on s'està produint una desacceleració generalitzada que pot afectar al sector exterior, motor de creixement ara mateix.

Font: 26/08/11 13:22 - Madrid - ACN

La contaminació urbana a Amèrica Llatina

D'acord amb els últims mesuraments de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les set ciutats més contaminades del planeta són Mèxic D. F., Pequín, El Caire, Djakarta, Los Angeles, Sao Paulo i Moscou. Un estudi sobre qualitat de vida en grans ciutats realitzat per la consultora nord-americana William Mercer assenyala que a Amèrica Llatina, a més de Ciutat de Mèxic i Sao Paulo, les més contaminades són Caracas, Quito, Bogotà i Rio de Janeiro, a les quals -segons altres experts- ha de sumar-se Santiago de Xile.

Segons el mateix estudi, Sant Joan de Puerto Rico i Buenos Aires, en aquest ordre, són les de millor qualitat ambiental en la regió. Val la pena aclarir que en comparació amb Europa, Àsia i Amèrica del Nord, són poques les metròpolis llatinoamericanes on es realitzen mesuraments de contaminació de l'aire. Només Mèxic, Santiago de Xile i Sao Paulo compten amb programes de vigilància de la qualitat de l'aire i impacte sobre la salut i es troben en la fase d'implementació de plans viables de control i prevenció.

"El deteriorament en la qualitat de l'aire a Amèrica Llatina i el Carib té, entre les seues principals causes, les emissions atmosfèriques provinents dels sectors transport, industrial i agrícola, el procés de disposició de residus els incendis forestals i les fonts domèstiques. En combinació amb condicions topogràfiques i meteorològiques locals, que agreugen el seu impacte, tenen un efecte molt important sobre les poblacions”, diagnostica un informe del Banc Mundial. Altres especialistes diuen que les raons que explicarien els alts nivells de contaminació de l'aire en la regió serien l'augment de la urbanització, el consum i la industrialització.

Rànquing de les ciutats per nombre d'habitants:

Posición Ciudad Población País
1 Tokio 35 676 000 Bandera de Japón Japón
2 México D.F. 19 040 000 Bandera de México México
3 Nueva York 19 028 000 Bandera de los Estados Unidos Estados Unidos
4 Bombay 18 978 000 Bandera de India India
5 Sao Paulo 18 845 000 Bandera de Brasil Brasil
6 Delhi 15 926 000 Bandera de India India
7 Shanghái 14 987 000 Bandera de la República Popular China China
8 Calcuta 14 787 000 Bandera de India India
9 Dhaka 13 485 000 Bandera de Bangladesh Bangladesh
10 Buenos Aires 12 795 000 Bandera de Argentina Argentina
11 Los Ángeles-Long Beach-Santa Ana 12 500 000 Bandera de los Estados Unidos Estados Unidos
12 Karachi 12 130 000 Pakistán
13 El Cairo 11 893 000 Bandera de Egipto Egipto
14 Río de Janeiro 11 748 000 Bandera de Brasil Brasil
15 Osaka-Kobe 11 294 000 Bandera de Japón Japón
16 Pekín 11 106 000 Bandera de la República Popular China China
17 Manila 11 100 000 Filipinas
18 Moscú 10 452 000 Bandera de Rusia Rusia
19 Estambul 10 061 000 Turquía
20 París 9 904 000 Bandera de Francia Francia

Font: El Espectador, Bogota, D. C., 11 de enero de 2005