El document Cambio Global España 2020/2050 sobre ciutats posa xifres a l’impacte de la mala qualitat de l’aire sobre la salut de la població infantil i assenyala diferents polítiques de millora.
La contaminació atmosfèrica és responsable d’un 1,4% de les morts mundials i d’entre un 0,6% i el 1,4% de la taxa de morbiditat. És el diagnòstic contundent de la Organització Mundial de la Salut (OMS). I és a les ciutats on la contaminació de l’aire suposa “una amenaça més aguda, acumulativa i crònica per la salut humana, la qualitat de vida i el medi ambient natural i construït”. A Europa, el 80% dels habitants viuen en un entorn urbà, un percentatge que a Espanya s’acosta al 70%. La mala qualitat de l’aire afecta a tota la població, però hi ha grups més vulnerables que altres: en especial el format pels bebès (0 a 2 anys) i les dones embarassades.
Les ciutats són els motors econòmics i culturals de la nostra societat, però tenen una forta petjada ecològica, i actualment perjudiquen la nostra salut. Ho confirmen diferents estudis e investigacions mèdiques i, en aquest sentit, el consens científic es cada cop més colpidor. No obstant, les polítiques públiques van adaptant-se al nou marc amb massa lentitud.
Intenta ordenar l’urgent debat polític el document “Cambio Global España 2020/2050. Programa Ciudades: hacia un pacto de las ciudades españolas ante el cambio global”, promogut pel Centre Complutense d’Estudis e Informació Mediambiental de la Fundació General Universitat Complutense, la Fundació CONAMA i l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE).
El document sobre les ciutats traça un “full de ruta” per arribar a l’objectiu de tenir unes ciutats neutres en emissions de CO2, així com aconseguir descarbonització de la societat espanyola, en l’horitzó 2020-2050. És un repte per l’ambient i també per la salut.
Les tres institucions promotores han presentat recentment un altre informe de la sèrie sobre Canvi Climàtic Global Espanya 2020/50, en aquesta ocasió centrat en energia. L’informe assenyala una reducció del 23% del consum d’energia per 2030, mig milió de vivendes rehabilitades a l’any o 15 milions de cotxes elèctrics el 2050. Aspectes que tindran conseqüències sobre la qualitat de l’aire de les ciutats.
“La contaminació atmosfèrica, especialment la relacionada amb les partícules en suspensió –s’assenyala en l’informe del Programa Ciudades-, perjudica a l’embaràs i pot generar naixements prematurs i amb baix pes i, a més, perjudicar el desenvolupament de la capacitat pulmonar dels nens. També incrementa l’aparició de bronquitis, atacs d’asma, de cor i altres malalties pulmonars”.
La Guia per a pares i mares sobre Medi Ambient i salut infantil, editada per la Fundació Roger Torné incideix en el repte. En el capítol 4, es subratlla que “hi ha variabilitat en els nivells de contaminació entre els diferents carrers d’una mateixa ciutat fins a 5 vegades”. Es fa referència a diferents estudis que avalen que “el risc de presentar símptomes respiratoris al viure prop de carrers amb molt de trànsit és un 40% major per nens.”
La península, un cas singular?
La contaminació atmosfèrica a Espanya és similar a la europea, però s’agreuja regularment per les condicions meteorològiques. Una major radiació solar afavoreix les reaccions fotoquímiques (i per tant la formació d’ozó), i la suspensió de partícules és major per la carestia de pluja. La proximitat geogràfica amb el continent africà intensifica la presència de partícules d’origen saharià.
La qualitat de l’aire en moltes ciutats espanyoles és deficient, tot i que hi ha alguns indicadors positius. “Les causes d’aquest avenç –es llegeix a l’informe- han sigut una reglamentació més estricta, la sortida de les industries de les ciutats i la incorporació de determinats avenços tècnics.”
Accions de millora
Entre les mesures assenyalades pels experts per abordar el repte ambiental i de salut destaca l’adopció de mesures de control del trànsit urbà, la promoció del transport públic i la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics a les ciutats. En el document “Canvi Global Espanya 2020/2050. Programa Ciudades” es subratlla igualment la “necessitat de generalitzar l’ús de les energies renovables a edificis, la correcta planificació de les àrees industrials i una major conscienciació entre la població, permetrien assolir el 2020 els objectius marcats per la OMS de concentracions de NO2 i partícules per garantir que la qualitat de l’aire en les grans ciutats no impliqui un risc per la salut de les persones.”
En la guia editada per la Fundació Roger Torné es suggereix evitar la construcció d’equipaments relacionats amb la infància (escoles, parcs, etc.) prop de vies molt transitades, seguint l’exemple dels parlaments holandès i danès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada