Llista de lectures
alternatives al viatge a
Madrid (curs 2015-2016)
Podeu triar una de les obres propostes o una
similar d’algun autor similtar,
però ho heu
d’indicar prèviament al professor.
 |
Camilo José
Cela
La Colmena
La colmena es una
novela coral en la que intervienen
más de doscientos personajes, sin que ninguno de ellos destaque como protagonista, si bien
la narración parece entretenerse un poco más en los avatares de Martín
Marco. Marco sirve para poner
en relación a varios de
los muchos personajes puesto que la novela parece querer poner de manifiesto, aunque no explícitamente, la teoría de los seis grados de separación.
Ese es uno de los primeros juegos que propone la novela. La serie de encadenamientos de
relaciones, algunos causales,
pero otros casuales, que la historia ofrece
y que el lector debe ir siguiendo con atención.
La narración se inicia en un café,
y ese café actuará como epicentro del que parten los mil hilos de las mil
historias que componen La colmena.
Pronto se perderá por las
calles del Madrid de la posguerra mientras sigue los pasos de este o aquel personaje: un camarero, una
criada, un médico, un sereno… A todos
acompaña por un momento y
abandona después para prenderse
en los talones de otro personaje,
en sus pensamientos.
|
 |
Pio
Baroja
La Busca
"
La busca " es la primera novela de la trilogía barojiana " La lucha
por la vida " . Su protagonista, Manuel
Alcázar, llega a Madrid siendo un adolescente, desempeña diversos oficios,
cae en la compañía de los golfos de las afueras de la ciudad y vive como un
delincuente entre ellos (así se relata en " La busca "
) hasta que logra salir adelante como un trabajador de vida ordenada,
aunque con alguna recaída en la golfería (como se constatará en la segunda y
la tercera novela). La trilogía no sólo debe a Darwin su título (tomado de
«El origen de las especies»), sino también parte de su concepción de la vida:
una lucha en la que sólo sobreviven los mejores o los más fuertes. Y es que
Baroja interpreta así su experiencia de la vida: sólo los que se aferran a un
proyecto para vivir, con un sentido ajustado de la realidad, acaban saliendo
adelante. Los otros sucumben, incluidos los buenos e idealistas que carecen
de sentido práctico.
|
  |
Benito Pérez Galdós
Fortunata
y Jacinta
Aquesta novel·la es considerada la millor
novel·la de l’escriptor canari.
El fil conductor de la història és el personatge de
Joan (sobrenomenat "Juanito" o "El Delfí") Santa Cruz,
fill únic d'una adinerada família de la burgesia madrilenya de finals del
segle xix. En la seva època estudiantil, el jove porta una vida dissipada. Durant
una visita a Plácido Estupiñá,
un amic de la família, coneix i s'encapritxa de Fortunata,
una bella jove de classe humil. Joan sedueix Fortunata
i la converteix en el seu amant però acaba per avorrir-se d'ella i
desaparèixer de la seva vida. La seva mare decideix casar-li amb la seva
neboda Jacinta. Durant la lluna de mel, el jove
narra la seva dona seves aventures pels barris pobres de Madrid, i li parla
de Fortunata. El temps passa i Jacinta
no pot tenir fills, ella i la resta de la família arriben a obsessionar-se
amb el tema.
Un bon dia apareix Ido del Sagrario, un pobre al que Juanito convida a casa seva per
riure-se'n. Ido del Sagrario
li explica a Jacinta que sap on hi ha un fill del
seu marit i de Fortunata. La jove s'il·lusiona amb
la idea d'adoptar el fill del seu marit. Després de consultar amb Guillermina Pacheco, una veïna santurrona,
les dues dones van a buscar el petit, anomenat "el Pitusín".
El tutor de la criatura és José Izquierdo, oncle de Fortunata,
al qual acaben per comprar el nen. Quan Jacinta el
parla amb el seu marit, tot resulta ser una farsa de Joan Izquierdo. Era cert
que Joan havia tingut un fill amb Fortunata però el
nen va morir quan ell ja estava casat amb Jacinta.
El fals Pitusín és internat en un hospici.
Mentrestant, Fortunata ha
malviscut amb diferents homes amb molt mala fortuna. Va estar un temps a
Madrid i Barcelona i un dels seus últims amants la va portar a París. Quan va
tornar a Madrid, Feliciana, una coneguda seva, l'acull a casa seva. El nòvio d'aquesta, Olmedo, és
estudiant de Farmàcia i un dia porta a casa de Feliciana a un company
d'estudis, Maximiliano Rubín. Maximiliano s'enamora
perdudament de Fortunata i li proposa mantenir com
el seu amant. Malgrat l'aspecte poc agraciat de Maximiliano i el seu caràcter
feble i obsessiu, Fortunata accepta.
Maxi viu amb la seva tia, Donya
Lupe, una avara vídua enriquida gràcies a la
pràctica de la usura. Quan Maximiliano decideix casar-se amb Fortunata, la seva tia i els seus germans grans, Juan pablo i Nicolás, accedeixen a condició que Fortunata passi una temporada a un convent per reformar.
Durant la seva estada en el Convent de les Micaelas,
Fortunata es convenç a si mateixa que casar-se amb
Maxi és el millor que pot fer per la seva consciència. També fa amistat amb
una altra interna, Mauricia "La Dura".
Després del seu pas pel Convent de les Micaelas, se
celebra les noces de Fortunata i Maximiliano.
Durant aquest temps, Joan ha sabut de la tornada de Fortunata a Madrid i torna a encapritxar d'ella. Joan de
Santa Cruz lloga el pis contigu i compra a la criada dels nuvis per parar una
trampa a Fortunata i seduir de nou. Fortunata enganya al seu marit amb Juan tan sols dies
després del casament. Al cap de poc decideix abandonar a Maximiliano, qui
torna a casa de la seva tia Lupe mentre Fortunata passa a ser la mantinguda de Juanito.
Amb el temps Joan torna a cansar-se de Fortunata, a qui troba bella però tosca i inculta. Es
distancia d'ella i l'abandona de nou quan la seva dona s'assabenta que manté
una amant. Fortunata ensopega al carrer amb Don Evaristo Feijoo, un elegant coronel retirat d'avançada
edat, amic del seu cunyat Juan pablo. Després d'una
curta amistat, Feijoo proposa a Fortunata ser el
seu mantinguda. La parella passa una temporada feliç després de la qual
Feijoo sent que es fa massa vell i decideix resoldre el futur de Fortunata abans de morir. Li aconsella tornar a casa del
seu marit i l'ajuda convencent Maxi i la seva família a acceptar a Fortunata de nou.
Fortunata es muda amb Maxi i Donya Lupe
a una nova casa prop de la Farmàcia de Samaniego,
on Maximiliano treballa com a ajudant de botica.
Durant aquest període, Fortunata s'integra en la
família Rubín, fa amistat amb Aurora Samaniego, filla del patró de Maxi, i rep les atencions
de Severiano Ballester, el regent de la botica. La
salut de Maximiliano es deteriora, i comença a patir atacs de bogeria en què
acusa la seva dona d'enganyar ia la seva tia de
voler enverinar. Quan Fortunata és informada que la
seva amiga Mauricia "La Dura" està
malalta, va a visitar juntament amb Donya Lupe. Mauricia jeu moribunda a
casa de la seva germana Severiana al mateix edifici habitat per Ido del Sagrario i José
Izquierdo. Donya Guillermina
i Jacinta són també benefactores de Mauricia i els seus veïns, així Jacinta
i Fortunata es troben cara a cara per primera
vegada a casa de Severiana. Fortunata, encara que
admira l'elegància i el caràcter de Jacinta, li
crida que és Fortunata i carrega a empentes contra
ella.
L'endemà, Guillermina Pacheco
intenta convèncer Fortunata que no ha de causar més
problemes a Jacinta i oblidar-se de Joan. No
obstant això aquesta confessa a la senyora Guillermina
que es considera l'autèntica dona de Joan, ja que el va conèixer abans que Jacinta i és l'única que ha pogut donar-li un fill. Jacinta escolta aquesta conversa d'amagat. Quan Guillermina descobreix a Fortunata
que Jacinta està amagada escoltant, les dues joves
s'embranquen en retrets cridant lladre l'una a l'altra.
Al poc temps Joan i Fortunata
reinicien les seves relacions discretament. Fortunata
busca quedar-se embarassada de Joan en la seva idea de legitimar la seva
posició com autèntica dona del "Dofí", però aquest comença a
distanciar-se de nou. Fortunata fa a Aurora
confident de la seva infidelitat. Aquesta la justificació insinuant que Jacinta ha tingut una relació il·lícita amb Manuel Moreno
de l'Isla, nebot de Guillermina
Pacheco. Donya Lupe
sospita la infidelitat de Fortunata i tracta de
convèncer-la perquè abandoni al seu amant. Maximiliano, cada vegada més
embogit, intueix que la seva dona estava embarassada. Quan Fortunata es veu abandonada per Juan i embarassada de
nou, després de trencar definitivament amb Donya Lupe i els Rubín, torna a la
seva antiga casa de Madrid amb la seva tia Segona.
Fortunata dóna a llum el seu segon fill assistida per un metge amic dels Rubín i Segismundo Ballester. Així que el nen neix, la
família Rubín i la família Santa Cruz (mitjançant
de Guillermina Pacheco) mostren interès pel petit.
Els Rubín diuen a Maxi que Fortunata ha mort. Maxi a poc a poc recupera la salut i
la raó, però no creu en la mort de Fortunata i
discretament intenta descobrir on es troba. En les seves indagacions, no
només descobreix on viu Fortunata sinó també que
Joan de Santa Cruz té una relació amb Aurora. Maxi va a casa de la seva dona,
convalescent després del part, i li explica que Santa Cruz l'estava enganyant
amb Aurora. Així que es veu sola, Fortunata surt a
ajustar-li els comptes a Aurora, i s'encara amb ella a la botiga que Aurora
regenta muntant un escàndol. La salut de Fortunata
empitjora després d'aquesta sortida. Maxi torna a visitar a Fortunata a torturar provocant la seva gelosia per Aurora
i Joan. Aquesta li promet estimar com a esposa a canvi de matar Aurora. Maxi
se sent embogir de nou i arriba a comprar un revòlver, però la seva tia Lupe i els seus germans el tanquen abans que pugui
cometre una bogeria.
Al cap de pocs dies Fortunata
mor dessagnada. Abans de morir, fa testament signant una nota en què lliura
el seu fill a Jacinta. Maximiliano, a qui la seva
família jutja perillós, és tancat en un manicomi en les rodalies de Madrid,
al que Maxi no oposa resistència. Joan de Santa Cruz ha de confessar davant
de la seva mare i la seva dona que el nen de Fortunata
és seu, perdent el favor de la seva dona definitivament.
El mateix dia de l'enterrament de Fortunata
arriba al cementiri el cos de Feijoo.
|
 |
Benito Pérez Galdós
Misericordia
" Misericordia " ,
escrita y publicada en 1897, es una de las mejores obras de Galdós.
Testimonio de su desilusión ideológica ante el fracaso de los objetivos
regeneracionistas que él soñaba en la clase media, tiene en el pueblo su
máximo protagonista. Galdós es el pintor literario del Madrid decimonónico
que recrea a lo largo de toda la novela: sus calles, sus barrios más
populares, los cafés y las tabernas, los figones y casas de dormir, los
cajones comerciales de algunas plazas, los oratorios e iglesias, los
cementerios… Y junto a ello una magnífica colección de personajes que se
mueven de lo real a lo imaginativo, de lo tangible a lo simbólico en una
cuidada mezcla que se extiende a través de toda la obra.
|
 |
Luis
Martín-Santos
Tiempo de silencio
A partir de un accidente estúpido y de sus
consecuencias―no por evitables menos determinadas―el autor nos
muestra con ojo irónico el panorama completo de los estratos sociales de la
ciudad. Lo más significativo del libro, no obstante, es su decidido y revolucionario
empeño por alcanzar una renovación estilística a partir―ya que no en
contra―del monocorde realismo de la novela española de la época en que
apareció. La primera edición de Tiempo de silencio apareció en Seix Barral en 1961 y alcanzó casi inmediatamente una
extraordinaria resonancia crítica. Traducida al inglés, al francés, al
italiano, al alemán, al holandés, al portugués, al sueco, al checo, al
rumano, al finlandés, al danés, al polaco..., dondequiera ha sido señalada
como una obra excepcional. La presente edición tiene carácter definitivo, por
cuanto en ella se han restituido al texto la plena totalidad de las
supresiones que había forzado a introducir en él la censura del régimen
franquista.
|
 |
Almudena
Grandes
Las tres bodas de Manolita
Ambientada en el Madrid inmediatamente posterior al
fin de la Guerra Civil española, narrada indistintamente en primera y tercera
persona, y plagada de analepsis, el libro relata la
historia de Manolita Perales García, una joven nacida en 1922 en una familia
humilde y las calamidades a las que debe hacer frente tras la finalización
del conflicto. Su madrastra encarcelada y su padre fusilado, la joven tiene
que sacar adelante a su hermana Isabel y a sus hermanastros los niños Pilarín (1926), Pablo y Juan. En esa tesitura su hermano
Antonio (1918), prófugo de la justicia y escondido en los sótanos de un
tablao flamenco en el que actúa su novia Eladia
Torres (1918), la embarca en una peligrosa aventura: Ante la necesidad de
descifrar las instrucciones de una multicopista para imprimir
clandestinamente propaganda comunista, Manolita debe contactar con Silverio
(1917), el único de entre los camaradas que puede llegar a comprender el
manejo de las máquinas. Silverio Aguado, sin embargo, está recluido en la
cárcel de Porlier, por lo que Manolita debe
tramitar, mediante el correspondiente soborno, varios bis-a-bis, conocidos en
el argot carcelario como bodas, para que el joven le transmita sus
conocimientos. Al tiempo, no deben perder de vista la previsible traición de
un infiltrado del Gobierno que resulta ser Roberto, el Orejas (1917).
Desvelándose más adelante que se trata de personaje real Roberto Conesa.
Plagada de personajes secundarios, en un enfoque
coral, refleja la difícil situación de las personas homosexuales en la época,
representadas en los personajes de Paco Román (1900), alias La Palmera o la
madre Carmen (1913) o personas reales, convertidas en personaje de la ficción
como Antonio de Hoyos y Vinent.
|
 |
Arturo
Pérez-Reverte
Un día de cólera
Este relato no es ficción ni libro de Historia.
Tampoco tiene un protagonista concreto, pues fueron inumerables
los hombres y mujeres envueltos en los sucesos del 2 de mayo de 1808 en
Madrid. Héroes y cobardes, víctimas y verdugos, la Historia retuvo los nombres
de buena parte de ellos: las relaciones de muertos y heridos, los informes
militares... Cuantas personas y lugares aparecen aquí son auténticos, así
como los sucesos narrados y muchas de las palabras que se pronuncian.
En Un día de
cólera, Arturo Pérez-Reverte convierte en historia colectiva las pequeñas y
oscuras historias particulares registradas en archivos y libros. Lo
imaginado, por tanto, se reduce a la argamasa narrativa que une las piezas.
Con las licencias mínimas que la palabra novela justifica, estas páginas
pretenden devolver la vida a quienes durante doscientos años sólo han sido
personajes anónimos en grabados y lienzos contemporáneos, o escueta relación
de nombres en los documentos oficiales.
|
Podeu consultar més obres en el següent enllaç:
![flecha_animada[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35C_DVkznI05Q8Ljizw__Bh5S2MCwJnJBdhT65pWLoOBdD9yNAtRO9bw_yNaHMn8AGBzsQidtl_vwLBGXLpnC_MWwQa-1otXNWZNJlug1ZI817_0q_zWp_eM1lyT8JrgLao33m19W9E0/s1600-h/flecha_animada%25255B4%25255D%25255B3%25255D.gif "flecha_animada[4]"){kind=small}
