Us presente un documental realitzat per Xavi Alcívar, Alexandre Arcos i Irene Chicharro, alumnat de 4 ESO de l’IES Joan Fuster (Bellreguard). Al documental s’analitza el fenomen del bandolerisme valencià, des del segle XVI fins al segle XIX, tot i centrant-se en el període final d’aquest fenomen.
Espere que us agrade.
| Portada | Llibre |
|
| | Neal, Stephenson, Azogue, Ediciones B, 2003. | Ciclo Barroco Vol. 1: Azogue (2003): En español en tres volúmenes: Azogue, El Rey de los Vagabundos y Odalisca. Stephenson inicia su obsesión por relatar la historia de la ciencia moderna, iniciando todo en la Inglaterra de 1660, cuando la Ilustración empieza a ganar terreno por sobre la religión.
Ciclo Barroco Vol. 2: La Confusión (2005): Dividida en dos partes, Confusión 1 y Confusión 2. Continuación directa de las tres primeras novelas del ciclo, pero ambientadas en Manila, Japón y México.
Ciclo Barroco Vol. 2: El Sistema del Mundo (2006): Publicado en tres libros: El Oro de Salomón, Moneda y El Sistema del Mundo (Final). Esta trilogía nos lleva de regreso a Londres, pero en el año 1714, cuando secretamente comienza a aparecer una nueva ciencia: la criptografía, conectando todo el universo del Ciclo Barroco con los eventos de El Criptonomicón.
|
| | Neal, Stephenson, La Confusión, Ediciones B, 2005. | |
| | Neal, Stephenson, El sistema del mundo, Ediciones B, 2006. | |
| | Prange, Peter, La filósofa, | Escenario de una lucha de ideas que cambiará el rumbo de la civilización, el París de la segunda mitad del siglo XVIII es una ciudad en efervescencia. Frente al poder incuestionable de la Iglesia y el Estado, los filósofos reclaman un paraíso terrenal en el que reinen la igualdad, la libertad y la fraternidad. Su detonante será la Enciclopedia, el libro más revolucionario después de la Biblia, una obra que recogerá todo el saber y el raciocinio del hombre, una bomba para la decadente monarquía francesa. De la mano del personaje principal de esta novela, Sophie, el lector revivirá la génesis y triunfo de la Ilustración en un recorrido convincente y minucioso por los lugares y protagonistas de aquella época crucial para la humanidad. |
| | Süskind, Patrick, El Perfume, Seix Barral, 2008. | Quizá los olores evoquen el privilegio de la invisibilidad. Antes del tacto, sucede el olor, como mensajero de una esencia que sabe desaparecer en el aire y ser agente de un gran poder. La seducción que despliega el olor es implacable: se instala en nosotros y sella su poderío en los tejidos de la memoria. Jean-Baptiste Grenouille tiene su marca de nacimiento: no despide ningún olor y por ello hace temer la presencia de algún demonio. Al mismo tiempo posee un don excepcional: un olfato prodigioso que le permite percibir todos los olores del mundo. Desde la miseria en que nace, abandonado al cuidado de unos monjes, Jean-Baptiste Grenouille lucha contra su condición y escala posiciones sociales convirtiéndose en un afamado perfumista. Crea perfumes capaces de hacerle pasar inadvertido o inspirar simpatía, amor, compasión... Para obtener estas fórmulas magistrales debe asesinar a jóvenes muchachas vírgenes, obtener sus fluidos corporales y licuar sus olores íntimos. Su arte se convierte en una suprema e inquietante prestidigitacion. Patrick Süskind, convertido en maestro del naturalismo irónico, nos transmite una visión ácida y desengañada del hombre en un libro repleto de sabiduría olfativa, imaginación y enorme amenidad. Su persuasión iguala la de su personaje y nos propone una inmersión literaria en el arco iris natural de los olores y en los turbadores abismos del espíritu humano. |
| | Tracy Chevalier, La dama de l’unicorn, La Magrana, 2004. | Amb el nom de La dama de l'unicorn es coneix un conjunt de sis tapissos medievals bellíssims, tan bells com desconegut és el seu orígen i el seu significat. L'ordre i continuïtat del que s'hi representa podrien fer pensar que van ser dissenyats i fets per una sola persona, però no és així, moltes més mans van participar en la seva creació: teixidors, patronistes, artistes, mercaders, aprenents...I al seu darrera, esposes, filles i servents. |
| | Tracey Chevalier, La noia de la perla, La Magrana, 2008. | La història i la ficció es fonen a La noia de la perla, una novel"la lluminosa sobre la visió artística i el despertar sensual, vistos a través dels ulls d'una noia que va ser la inspiració d'un dels millors quadres de Vermeer. Al Delft del segle XVII hi regna un ordre social estricte, que divideix rics i pobres, catòlics i protestants, amo i criat. Quan Griet, amb setze anys, se'n va a treballar de minyona a casa del pintor més famós de la ciutat, tothom espera que sàpiga quin és el seu lloc. Però a casa dels Vermeer, dominada per una esposa voluble i la seva formidable mare, Griet aviat atreu la mirada del seu amo.
|
| | Tracey Chevalier, El mestre de la innocència, La Magrana, 2008. | L'autora del best seller internacional La noia de la perla, situada a la casa i l'estudi del pintor Vermeer, es fixa ara en la figura del pintor i poeta William Blake (1757-1827). Després de la mort accidental d'un dels seus fills, els Kellaway, la família d'un cadirer de Dorsetshire, arriben al districte de Lambeth, a Londres, durant l'hostigament antijacobinista del 1792. Thomas Kellaway comença a treballar en el disseny dels escenaris de l'empresari de circ Philip Astley, els espectacles del qual ofereixen la mateixa excitació al poble que la guillotina a París. El fill d'Astley, un genet llibertí, es fixa en la filla dels Kellaway, Maisie. Mentrestant, el fill més petit de la família, Jem, s'enamora de Maggie Butterfield, una noia pobra però molt sexi. Blake, que s'imaginà que el cel i l'infern eren igual d'incandescents i que la terra era el punt en què tots dos convergien, és veí de tots ells i fa de testimoni de les anades i vingudes dels joves protagonistes de la novel"la. La innocència perduda i retrobada de què parla a la seva obra es converteix en el teló de fons de l'obra.
|
| | Ken Follet, Els pilars de la terra, Edicions 62, 2002. | Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l’univers d’Els pilars de la Terra;/b>. Centrada en l’accidentada construcció d’una catedral gòtica, la novel·la és una recreació d’una època convulsa i violenta de la història d’Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L’amor i la mort s`entrellacen amb força en aquest magistral tapís que evoca de manera excepcional un temps de violentes passions. Ken Follet va néixer a Cardiff, Gal•les. Després de llicenciar-se en filosofia a la University College de Londres, va treballar de periodista per al South Wales Echo i l’Evening News de Londres, abans de convertir-se en un dels escriptors de best sellers més reconeguts del món. Les seves obres més importants són, entre d’altres, Eye of the Needle, The Man from St. Petersburg, Lie down with Lions, Els pilars de la Terra, L’últim vol i Alt risc, aquestes darreres publicades en català per Edicions 62. |
| | Ken Follet, Un món sense fi, La Butxaca, 2005. | "Un món sense fi té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, dos-cents anys més tard, i els protagonistes són descendents dels personatges d’Els pilars de la terra. La catedral és de nou el centre de la trama d’amor i odi, cobdícia i orgull, ambició i venjança. Però al cor del relat trobareu el major desastre natural de la història, la plaga de pesta coneguda pel nom de la Mort Negra que al segle XIV va assolar Europa i va matar la meitat de la població.” Ken Follett |
Consulteu el següent web per a veure si el llibre està disponible a la vostra biblioteca.
http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/
Si voleu llegir el llibre al vostre ordinador o a un lector digital, podeu descarregar els llibres (en format .fb2) ací. Per a llegir-lo necessitareu instal·lar el programa calibre.
El rei Lluís XIV, conegut com El Rei Sol (Le Roi Soleil), regnà França durant setanta-dos anys, de 1643 fins la seva mort, el 1715. El seu regnat fou el més llarg de la història dels monarques francesos.
Us recomane els següents films si esteu interessats en ampliar els vostres coneixements sobre el tema.
Dangerous Liaisons (Relaciones Peligrosas en Latinoamérica y Las amistades Peligrosas en España). es una película estadounidense del año 1988, basada en la novela epistolar Las amistades peligrosas del francés Choderlos de Laclos del siglo XVIII y llevada a la pantalla por el director inglés Stephen Frears.
En 1959, el director Roger Vadim realizó la primera adaptación cinematográfica de la novela con el título Les liasons dangereuses protagonizada por Jeanne Moreau y Gerard Philipe. Luego se realizaron otras adaptaciones cinematográficas y televisivas e incluso una ópera (The Dangerous Liasons) de Conrad Susa, estrenada en San Francisco en 1994.
Desarrollada a fines del siglo XVlll, La Duquesa está basada en la vida de Georgiana Cavendish, la Duquesa de Devonshire. Mientras que su hermosura, carisma y sentido de la moda la hacían conocida, su adicción a los juegos de azar le daban mala fama. Casada joven con el viejo y distante Duque de Devonshire, un hombre infiel, Georgiana se convierte en un símbolo de la moda, una joven madre, una perspicaz política, conocida por los ministros y príncipes, y querida por el pueblo. Pero el tema principal de esta historia es la desesperada búsqueda del amor. La película muestra el apasionante y desafortunado amorío entre Georgiana y Lord Charles Grey, futuro Primer Ministro, y el complejo triángulo amoroso con su esposo y su mejor amiga, Lady Elizabeth Foster, Bess.
Ridícul [1] (títol original en francès Ridicule) és una pel·lícula francesa dirigida per Patrice Leconte el 1996, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora de diversos premis.
La pel·lícula està ambientada en el segle XVIII i retrata la vida de la Cort de Lluís XVI al Palau de Versalles, on l'estatus social pot millorar o caure en desgràcia en funció de l'habilitat de cadascú per imposar insults enginyosos i evitar posar-se en ridícul. El protagonista necessitarà una llengua viperina i un enginy molt agut per tal de sobreviure en l'emperrucada, opulent i decadent Cort.
La història critica les injustícies socials a la França de finals del segle XVIII, i mostra la corrupció i insensibilitat dels aristòcrates.
Ridicule Patrice Leconte Fr 1995 Charles Berling Jean Rochefort.avi [652.17 Mb]
Ridicule-ESP.rar [22.4 Kb]
La missió (The Mission) és una pel·lícula britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1986 i doblada al català. Va rebre la Palma d'or al Festival Internacional de Cinema de Cannes.
El cardenal Altamirano, visitador apostòlic de les missions jesuïtes a Amèrica del Sud, escrit la seva relació al papa. Al fil del que escriu, reviu allò del què s'ha assabentat en els últims mesos. Un jesuïta espanyol s'arrisca al bosc tropical sud-americà al Segle XVIII per tal de convertir els amerindis: un treball difícil però aconseguit gràcies a la música. Se li uneix un antic caçador d'esclaus penedit i que busca la redempció. El capellà fa visitar diverses missions al cardenal Altamirano que s'impressiona per la qualitat de desenvolupament i de vida que hi descobreix. Al final del seu sojorn Altamirano revela la decisió, que havia estat presa fins i tot abans de la seva arribada a Amèrica del Sud: els jesuïtes han de deixar les reduccions. El sacerdot i el germà Rodrigo es neguen a abandonar els Guaranís. De manera diferent organitzen la resistència a l'assalt de l'exèrcit portuguès vingut per aplicar els acords, signats a Europa, de repartiment de les terres entre Espanya i Portugal. La missió és destruïda: els guaranís tornen al bosc.
El Cardenal conclou el seu relat: "I doncs la Seva santedat... els seus sacerdots han mort... i jo... viu. Però en veritat, sóc jo qui he mort... mentre que ells són vius. Ja que sempre és així, la Seva santedat. L'esperit de les morts sobreviu... en la memòria dels éssers vius".
Aquesta pel·lícula relata en dues hores els 150 anys d'història de les reduccions guaranís, una mena de repúbliques autònomes creades pels jesuïtes i aprovades pel poder colonial espanyol, en els confins del Paraguai, l'Argentina i el Brasil. Fa igualment al·lusió a la Guerra dels Guaranís de 1754-1756.
El perfum: Història d'un assassí [1][2] (títol original en alemany: Das Parfum - Die Geschichte eines Mörders) és una pel·lícula del director Tom Tykwer de l'any 2006, coproduïda per Alemanya, França, Espanya i els Estats Units.
Jean-Baptiste Grenouille neix envoltat de restes de peix d’un mercat i és abandonat per la seva mare entre les escombraries. La seva infantesa passa entre hospicis, rebutjat per matrones i els altres orfes, sobretot per la seva falta d’olor corporal i la seva obsessió de veure al món a través de les olors de les coses. Posseïa un olfacte excepcional. Als 20 anys, després de treballar en un curtidoria, aconsegueix treballar per el perfumer Baldini, que l’ensenya a destil·lar essències. Però ell volia anar més lluny, captar l’olor d’objectes com el vidre i sobretot l’olor de determinades dones. A canvi de centenars de fórmules de perfums amb les que Baldini es va enriquir, va escriure-li una carta de recomanació per aprendre l’art de “enfleurage” a la capital mundial del perfum: Grasse. Un cop allí, aconsegueix el seu objectiu, un perfum basat amb l’essència de joves noies que viuen a la ciutat, a les quals ha de matar i mutilar per obtenir-la.
Basada en la novel.la de James Fenimore Cooper de l' any 1826. Michael Mann ens relata a través del cinema un moment històric del segle XVlll on França i Anglaterra es disputen el domini dels territoris del nou mon en l' Amèrica colonial. És un romanç d' acció que va obtenir 1 oscar per millor so a l' any 1992. Interpretada per: Daniel Day-Lewis, Madeleine Stowe, Jared Harris, Jodhi May-Wes, Russel Means. 120 min.
A l' any 1757, les filles d' un oficial Britànic cauen en una emboscada mentre són transportades per soldats anglesos cap on es troba el seu pare. Gràcies a l' intervenció de Hawkeye, que és un blanc adoptat pels indis mohicans, del seu pare i del seu germà aconsegueixen rescatar a les dues germanes Cora i Alice i les acompanyen fins on es troba el seu pare assetjat per les tropes franceses després d' una derrota.
Categorías de la película: Drama. Biográfico.
Año de estreno: 2006.
Los señores del acero es una película de aventuras rodada en 1985 y dirigida por Paul Verhoeven. Está ambientada en Europa el año 1501, siguiendo la historia de un grupo de mercenarios en sus saqueos, violaciones y asesinatos.La acción comienza en algún lugar de Europa en 1501, donde un ejército mercenario pone bajo asedio una ciudad para devolvérsela a su antiguo gobernante, Arnolfini (Fernando Hilbeck). Para motivar a los mercenarios, Arnolfini les autoriza a saquear la ciudad, por lo que una vez capturada los mercenarios se entregan a una orgía de asesinatos, saqueos y violaciones.
Carles I esdevingué el rei d’una monarquia composta integrada per diversos territoris amb diverses tradicions polítiques i amb diferents estructures econòmiques. Aquest imperi, definit com a Monarquia Hispànica o Imperi Habsburg, per la dinastia que el donava nom, fou resultat de l’atzar dinàstic i la fortuna bèl·lica. Els següents videos ofereixen una visió d’aquest imperi que us pot resultar interessant. ¿Quina opinió us mereix aquest regnat?
Entrada oberta a proposta d’Alberto.
Les següents presentacions expliquen com s’han de realitzar comentaris de text històric, gràfiques, estadístiques, mapes històrics i imatges amb l’objectiu de preparar millor la prova de selectivitat.
Ací està la presentació projectada a classe corresponent al Tema 1 (l’Antic Règim) i les activitats corresponents.
Activitats Tema 1
1. Elabora un quadre cronològic amb els esdeveniments més importants del tema.
2. A partir de la gràfica de la D3 (Diapositiva 3...) descriu breument el model demogràfic antic, i quines eren les causes principals.
3. Descriu el plànol de la Barcelona medieval (D5).
4. Llig el text de la D9. De què tracta el text? Quins són els personatges que apareixen? Què negocien? Descriu les condicions que s’estipulen.
5. A partir del Text de la D12 descriu com s’organitzaven els gremis medievals.
6. Descriu la realitat material dels retrats de les D14 i D15 i relaciona-ho amb la situació social dels retractats.
7. Observa els mapes de la D16 i indica els canvis territorials que més et criden l’atenció. Observa amb detenció el cas polonés i comenta’l.
8. Llig el text de la D19. Fes un breu resum del text. Creus que era posible que un visigot, enemic dels asturs, acabara convertint-se en el seu líder? Creus que és fiable el cronista? Quants anys han passat des dels esdeveniments narrats? Fes una breu dissertació sobre « Conquista o (Re)Conquista a partir de la conferència de l’historiador Faustino Zapico. Compara el que afirma el cronista amb la conferència. Per què són importants els mites fundacionals segons la conferència i els apunts en la construcció dels nacionalismes?
http://francadenas.blogspot.com/2010/10/el-mite-de-la-reconquista-i-lorigen.html
9. Quins tipus d’identitat existeixen? Com les classifica Manuel Castells?
10. Llig les diapositives D23-26 i fes un breu resum de cadascuna. A partir d’aquests textos defineix la concepció mítica de l’univers i posa algun exemple actual.
11. Llig els textos de les D27-34 i fes un breu resum de cadascú. Quina concepció de l’home comparteixen tots els autors? Quina és la seua actitud davant la raó humana, la virtud, el destí i la fortuna? Quina actitud tenen respecte a l’Església? Per què?
12. Llig la D40. Què ha de fer el príncep per tal de mantenir el poder?
13. Llig les D41 i 42. Quina actitud tenen aquests dos autors sobre el dret a la resistència dels súbdits? És coherent la actitud de Luther?
14. Llig les D43-47, fes un breu resum de cadascuna. Defineix el concepte Dret Natural. Quina opinió comparteixen respecte a l’autoritat? Com justifiquen els holandesos la independència de Felip II? Com definiries aquesta forma de pensament polític?
15. Llig les D48-54 i assenyala quins elements tenen en comú. Com definiries aquesta filosofia política?
16. Llig els textos de Hobbes D55-59 i fes un breu resum. Com explica l’origen de l’autoritat? Quina és la seua concepció del ser humà? En què consisteix el contracte social? És lícita la resistència front als mals governants?
17. Llig els textos de Locke D60-61. Quina és la seua concepció de l’èsser humà? És igual que la de Hobbes? Per què naix la societat civil? Quina funció té l’Estat? Pot intervenir l’Estat en qualsevol esfera de la vida privada de l’individu? Considera positives les monarquies absolutes? Per què? Com s’ha de garantir la llibertat dels ciutadans en un estat? Creus que l’opinió de Frederic de Prússia (D65) és molt diferent o hi estaria d’acord amb Locke? Contrasta l’opinió del rei Frederic amb la de Felip V d’Anjou o altre, per exemple.
18. Com defineix la separació de poders Montesquieu? (D64).
19. Llig les D66-81 i descriu cada article breument. A partir d’aquests textos elabora un tema sobre el pensament il·lustrat fent referència a la seua valoració positiva de la raó, la llibertat, la justícia, la igualtat, la seua lluita contra les injustícies i les desigualtats, la irracionalitat, i les propostes per a crear un món nou.
20. Llig els D82-87 i fes una breu descripció. Defineix mercantilisme. Elabora a partir dels textos un tema sobre el liberalisme econòmic i la fisiocràcia en la que faces referència a quina ha de ser la intervenció de l’estat en l’economia, la crítica al mercantilisme, i propostes de millora econòmica. Posa-ho en relació amb algunes de les imatges d’activitats econòmiques que apareixen a l’Encyclopédie.
Nota: Les activitats s’hauran de realizar a la llibreta/quadern de l’alumn@ a mà.
En el presente cuadro se muestran los principales acontecimientos relacionados con la Revolución Científica protagonizada en Europa entre el siglo XV i principios del siglo XVIII, de una trascendencia difícil de minimizar. Esta revolución, que transformó nuestra manera de abordar la comprensión de la naturaleza, significó una dura lucha contra las instituciones religiosas de la época y de los propios estados, que en muchas ocasiones se tradujo en un trágico fin para muchos de los científicos que participaron en este proceso. Por ello no se puede menos que considerarlos héroes en el estricto sentido de la palabra ya que pusieron su propia vida por delante para descubrir el verdadero funcionamiento del universo.
| Año | General | Astronomía | C. Físicas | Química y C. de la vida | |
| 1418 | Enrique el Navegante funda una escuela de navegación en Sagres. | | | | |
| 1454 | Gutenberg empieza a imprimir. | | | | |
| 1472 | | Regiomontano acaba la traducción, resumen: y aclaración de las teorías de Ptolomeo en el Epítome, comenzado por Peuerbach. | | | |
| 1492 | Rendición de Granada. Descubrimiento de América. | | | | |
| 1514 | | Nicolás Copérnico escribe la primera versión del De revolutionibus, que publicará postumamente en 1543. | | | |
| 1517 | Carlos I en España, | | | | |
| 1522 | Elcano finaliza la circunnavegación del mundo iniciada por Magallanes. | | | | |
| 1530 | Francisco I funda el Col legue de France. | | | Paracelso publica su Paragranum, sugiriendo el uso de remedios medicinales de origen mineral. | |
| 1537 | | | Se publica Della nova scientia de Niccolò Tartaglia. con el que se inaugura la ciencia de la balística. | | |
| 1540 | Sublevación de Gante | Rético publica un avance del De revolutionibus. | | | |
| 1543 | | Se publica el De revolutionibus de Copérnico | | Vesalio publica el De humani corporis fabrica. | |
| 1545 | Inicio del Concilio de Trento | | | | |
| 1551 | | Erasmus Reinhold publica unas tablas astronómicas basadas en la teoría de Copérnico | | | |
| 1553 | | | | Miguel Servet descubre la circulación pulmonar de la sangre. | |
| 1556 | | | | Se publica De re metallica de Agrícola. | |
| 1561 | | | | Observationes anatomicae de G. Fallopio. | |
| 1568 | Proyección de Mercator. | | | | |
| 1572 | Noche de San Bartolomé. El Duque de Alba fracasa en los Países Bajos. | Tycho Brahe observa la aparición de una nueva estrella. Su De nova stellae se publicará al año siguiente. | | | |
| 1575 | Felipe II funda en Madrid la Academia de Matemáticas. | | | | |
| 1576 | | | R. Norman descubre la inclinación magnética. | | |
| 1577 | F. Drake circunnavega el mundo. | Tycho Brahe calcula la paralaje del cometa aparecido ese año y concluye que es un fenómeno supralunar. | | | |
| 1584 | Guerra entre Felipe II e Isabel de Inglaterra. | Giordano Bruno, desde una posición mística, defiende el sistema copernicano y la idea de que las estrellas son soles rodeados de planetas. | | | |
| 1585 | A. Farnesio toma Amberes. W. Raleigh coloniza Virginia. | | Giovanni Battista Benedetti publica una obra criticando las concepciones aristotélicas sobre el movimiento. | | |
| S. Stevin comprueba la caída de los graves. | |||||
| 1589 | Los ingleses atacan Lisboa y La! Coruña. Asesinato de Enrique III. | | | Se inicia la primera edición completa de las obras de Paracelso. | |
| 1590 | | | Galileo redacta el De motu. | | |
| 1592 | Johannes Kepler publica el Mysterium cosmographicum | Galileo inventa el termómetro. | | | |
| 1594 | Mapier inventa los logaritmos. | | | | |
| 1596 | | D. Fabricio descubre Mira, la primera estrella variable | | | |
| 1597 | | | | Alchemia de Libavio. | |
| 1600 | G. Bruno es quemado por hereje | | Wilham Gilbert publica el De magnete. | | |
| 1602 | Es fundada por los holandeses la Compañía de las Indias Orientales. | Se publica póstumamente la Astronomiae instauratae progymnasta de Tycho Brahe, editada por Kepler. | | | |
| 1603 | Se funda en Roma la Accademia dei Lincei | | | | |
| 1604 | | Kepler observa una nueva estrella en la constelación de Ofiuco; la describirá dos años después en su De stella nova. | Kepler publica su Ad vitellionem paralipomena. | | |
| 1609 | Expulsión de los moriscos | Kepler publica la Astronomia nova | Galileo construye su primer telescopio. | | |
| 1610 | Asesinato de Enrique IV | Galileo publica el Sidereus nuncius. | | | |
| 1611 | | Kepler describe en su Dioptrice el telescopio astronómico. | | | |
| 1613 | | Galileo publica su estudio sobre las manchas solares. | | | |
| 1619 | | Kepler publica el Harmonice mundi. También el Epitome astronomiae Copernicanae. | | | |
| 1620 | F. Bacon publica el Novum organum | | | | |
| 1621 | Muerte Felipe III y accede al trono Felipe IV | | W. Snell descubre la ley de la refracción. | | |
| 1627 | | Kepler publica las Tablas Rudolfinas. | | | |
| 1628 | | | | W. Harvey publica De motu cordis demostrando la circulación sanguínea. | |
| 1632 | | | Galileo publica el Diálogo sobre los dos máximos sistemas del mundo, defendiendo las ideas copernicanas. | | |
| 1635 | | | H. Gellibrand publica el descubrimiento de la declinación magnética. | | |
| 1637 | Aparece el Discurso del método de Descartes, seguido de los Meteoros, la Dióptrica y la Geometría. | | | | |
| 1638 | | | Se publican las Consideraciones y demostraciones matemáticas sobre dos nuevas ciencias de Galileo. | | |
| 1639 | | J. Horrocks observa el primer tránsito de Venus por el disco solar | | | |
| 1640 | | | Evangelista Torricelli publica su De motu gravium, aplicando a los fluidos la mecánica galileana. | | |
| 1643 | | | Torricelli construye el primer barómetro de mercurio. | | |
| 1644 | | | Se publican los Principios de. filosofía de Descartes. donde aparece la teoría de los vórtices. | | |
| 1647 | | Selenografía de J. Hevelius. | | | |
| 1648 | | | Périer sube al Puy de Dome al servicio de Pascal. | Se publica el Ortus medicinae de Van Helmont. | |
| 1649 | Inicio de la Commonwealth | | En su Syntagma philosophiae, Pierre Gassendi defiende la existencia de los átomos. | | |
| 1650 | | G. B. Riccioli observa Mizar con el telescopio, y descubre la primera estrella doble. | O. von Guericke construye la primera bomba de vacío. | M. Malpighi aplica el microscopio a estudios anatómicos. | |
| 1656 | | | Huygens desarrolla el reloj de péndulo | | |
| 1657 | Se funda en Italia la Accademia del Cimento | | | | |
| 1658 | | | | J. Swammerdam descubre los glóbulos rojos. | |
| 1660 | Se funda la Royal Society. Restauración monárquica. | | | | |
| 1661 | Se empieza a publicar la Gazeta de Madrid. | | | Se publica El químico escéptico de R. Boyle. | |
| 1664 | Los ingleses conquistan Nueva York (antes Nueva Amsterdam). | | Se publica postumamente El mundo de Descartes, donde se defiende la teoría copernicana: | | |
| 1663 | | J. Gregory proyecta el primer telescopio reflector viable. | | | |
| 1665 | Comienza la publicación de las Philosophical Transactions, revista de la Royal Society. En Francia se funda el Journal de Savants. | | Robert Hooke publica la Micrografía. Se publica el descubrimiento de la refracción por Grimaldi. | R. Lower inicia la técnica de transfusiones de sangre. | |
| 1666 | Se funda en París la Académie des Sciences. Gran fuego de Londres. | | | Boyle defiende una filosofía química de corte corpuscular en su Origen de las formas y cualidades. | |
| 1667 | Se funda en París el Observatorio de la Acadérnie des Sciences. | Se introduce el micrómetro en astronomía. | | J. Ray inicia su flora de las Islas británicas. | |
| 1668 | | | | F. Redi ataca experimentalmente la generación espontánea. R. de Graaf descubre la estructura de los testículos y luego la de los ovarios. | |
| 1669 | | | | Becher formula su teoría química. | |
| 1671 | | J. Picar publica la longitud de un grado de meridiano. | | | |
| 1673 | | | En su Horologium oscillatorium. C. Huygens publica la ley de la fuerza centrípeta. | | |
| 1675 | Se funda el Observatorio Real de Greenwich | | | Nicolás Lémery publica su Cours de Chymie. | |
| 1676 | | | O. Rómer anuncia su cálculo de la velocidad de la luz. | | |
| 1677 | | | | A. van Leeuwenhoek descubre animales unicelulares. | |
| 1679 | | | E. Bartholin descubre la doble refracción del espato de Islandia. | | |
| 1680 | | | D. Papin desarrolla la primera «olla a presión». | Se publica el De motu animalium, donde G. A. Borelli aplica el mecanicismo a los seres vivos. | |
| 1682 | Se funda en Leipzig otra revista científica, las Acta eruditorum. | | | | |
| 1686 | Liga de Augsburgo. | Se publican los Entretiens sur la pluralité des mondes de Fontenelle, donde se divulgan los vértices cartesianos y se defiende la idea de la pluralidad de los mundos habitados. | | | |
| 1687 | | | Se publican los Principia de I. Newton | | |
| 1692 | | | C. Huygens publica el Tratado de la luz. | | |
| 1697 | | | | G. E. Stahl introduce la teoría del flogisto. | |
| 1698 | F. Savery inventa una bomba de agua accionada por vapor. | | | | |
| 1700 | Leibniz convence a Federico I de Prusia para que funde la Academia de Ciencias de Berlín. La casa de Borbón en España con Felipe V. | | | | |
| 1704 | Toma de Gibraltar. | | Se publica la Optica de Newton. | | |
| 1705 | | E. Halley identifica el cometa que lleva su nombre. | F. Haubskee inicia experimentos de electricidad en la Royal Society. | | |
| 1712 | Máquina de vapor de Newcomen para achicar el agua de las minas. Felipe V funda la Biblioteca Real (actual Biblioteca Nacional). | | | |
![clip_image002[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgseXa2RZk-R3-PkEzg6w0gxt2o7_7v6jBxAWPQ4nV8I-vgHfbKHKuckWDnnS-wZb537tIcZRmgD9QXC-Es4_AmU8gSueOEKzswh2-1ek1EvGHHqUC-oir-tWAhYGT9U0CwdFytacJBCd4/s1600-h/clip_image002%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image002[4]")
![clip_image004[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil7zZI0hlt5PFeN63ky64AiTFwW3a3ayCCeD3_b6iwHsHw4a1I0joiV4EO_JtYa_toRYe3oXISeIuauxnA4LyRyHpv9niFyewJ5M3w5xja8QjTrGLeLBDADBiDbp1ofA3O6zuNIw6CKLw/s1600-h/clip_image004%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image004[4]")
![clip_image006[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWPlwBf0HWUBlCLrjZHQmI2EulKyRjfa0n5h9ekPqeQ1ofXqZeHNV8eTbFTd7W5dAEDftoKizQVQuzwkUmLimH9b32RHcrRyY6ZG9aHgCKLZp57tgP5u_KvXmkpvxdquxJUk7WOwUG8HY/s1600-h/clip_image006%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image006[4]")
![clip_image008[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3XoZZ1qJkavz4e3dR0pSS-XcCEyeeosNTfhhGIefMgwfDaaPhBNn6N3fWeYcnZgG3Xo7Ln3VoDI0_dCG6uA8sOeUQVl7uJO4eTeQRYVTcVrTCrQsnikXf0bPjpyXa652pB3QmYNUYwSg/s1600-h/clip_image008%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image008[4]")
![clip_image010[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkYuQNuEAzy7tsuKCSJykbZufTnxG_ukp2msK59jLAuj1JsNyO7zac5Tsn09g3oXBx0fxp8WrWG1eJrrAVpvtqsQu6shCAVRjit4TNwp7K-i9GG3AusOtOvMUYju2VKPo07Jih1_exAHA/s1600-h/clip_image010%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image010[4]")
![clip_image012[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjji5tzTLmZ6qg9ytEp6jkIWBER9rRKEi050rE98pDC_T-kQYtVhLp-9M3PMgfgP51c8-RIZx25kyws7PwZ9wVa0TP4foG0iAUNY4oEvCmfvw9JufkHHMjxS6SztYzKblJU4Dk9Uv-cFQg/s1600-h/clip_image012%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image012[4]")
![clip_image014[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy5rh5ijgYwKFZpa1hrsb9IMkYM8RBfZEwfOpAPpE9QtgTdnX1R3H-1PMzemvV4aByaKbveuTHDgtZQ3L9Tai9zEZ_1AIGoCCrJd2cDhZyjgC_ie8CF5p-kK2GhG6dvnR4o2rf9349sKU/s1600-h/clip_image014%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image014[4]")
![clip_image016[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKRVgvzZ7GJjHZQ2dXjMo7QQG7DTUp0Rf7ojOFH54rL0Bq4J6Xp9z4q7fuahUHOKTvA37BflktsXQpDJL8c6qC31pdqs5ffniz36tredd4x_oVBUxPUlQDAODwzDn940xREF8KEV-chOA/s1600-h/clip_image016%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image016[4]")
![clip_image018[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRv2oQGjNHhuCXR_7FauzCTKps6OZAcHQOiJynsN_gPB5Tc6WyNQz4ns3c0WPnsEjf_mjI1NddQNX98btkgSEzRbkcKdT59vweus7gkvdzR2EvD7CXByNNEJdJG1vgNf9cJiTELw9n9y4/s1600-h/clip_image018%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image018[4]")
![clip_image020[4]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjutGezgOs4iuzRVDwMqPC1EONNw8VkdOOKS1QmxiYxHxdCl_QSCF_8gsMFQdtI-1KgiBJd_2TqOThc7fIPqThCtVOqOh0M3aA7ZGGE6rAuROW3J9Yb9Coflayk_uV-MYW2qsacMAdQ1iE/s1600-h/clip_image020%25255B4%25255D%25255B2%25255D.jpg "clip_image020[4]")
