Kristin Hannah - El Rossinyol

França, 1939. En el tranquil poble de Carriveau, Vianne Mauriac s'acomiada del seu marit, Antoine, que ha de marxar al front. Ella no creu que els nazis vagen a envair França, però ho fan, amb batallons de soldats marxant pels carrers, amb caravanes de camions i tancs, amb avions que omplen els cels i llancen bombes sobre els innocents. Quan un capità alemany requisa la casa de Vianne, ella i la seua filla han de conviure amb l'enemic o arriscar-se a perdre-ho tot. Sense menjar ni diners ni esperança, Vianne es veu obligada a prendre decisions cada vegada més difícils per a sobreviure.
La germana de Vianne, Isabelle, és una jove rebel de divuit anys que cerca un propòsit per a la seua vida amb la temerària passió de la joventut. Mentre milers de parisencs escapen de la ciutat davant la imminent arribada dels alemanys, Isabelle es troba amb Gaëton, un partisà que creu que els francesos poden lluitar contra els nazis des de dins de França. Isabelle s'enamora completament però, després de sentir-se traïda, decideix unir-se a la Resistència. Sense detenir-se mai per a mirar enrere, Isabelle arriscarà la seua vida una vegada i una altra per a salvar als altres.

Història del Món Contemporani

1. L'Antic Règim.
2. La Revolució Industrial.
3. Les Revolucions Liberals.
4. Les Transformacions socials i els nous moviments socials.
5. Nacionalisme i Estats des de la segona meitat del segle XIX.
6. De l'Hegemonia a la Destrucció. El domini europeu del Món i la I Guerra Mundial (1870-1918) 
7. La Revolució Russa i la construcció de la URSS (1905-1945)
8. Economia i Societat a l'Època d'Entreguerres (1919-1939)
9. La Crisi de les Democràcies Occidentals i l'Ascens dels Totalitarismes (1919-1945)


Bibliografia.

Lectures recomanades.

En construcció permanent. Consulteu les lectures recomanades a cada tema per a veure més detalls sobre les novel·les.

Filmografia.

Tècniques d'estudi: comentari de textos, mapes, gràfiques i imatges.

* Els links s'aniran activant al llarg del curs.

Mario Vargas Llosa – El sueño del Celta (Anagrama 2010)

He trobat per ahí el llibre de Mario Vargas Llosa recentment publicat en els següents formats: ..doc, .fb2., .epub. Ací el teniu.



Link de descàrrega:
http://www.megaupload.com/?d=Y1W23W9D

Thomas Paine – Common Sense (1776)

 

[...] Sé que és difícil de superar prejudicis locals o de llarga durada, però si ens imposem d'examinar les parts components de la constitució anglesa, trobarem que són les infames recialles de dues tiranies antigues, combinades amb alguns materials republicans nous.

Primer.— Les recialles de la tirania monàrquica en la persona del rei.

Segon.— Les recialles de la tirania aristocràtica en les persones dels pars.

Tercer.— Els nous materials republicans en les persones dels comuns, de la virtut dels quals depèn la llibertat d'Anglaterra.

Les dues primeres, essent hereditàries, són independents del poble; en conseqüència, en un sentit constitucional no contribueixen en res a la llibertat de l'estat.

Dir que la constitució d'Anglaterra és una unió de tres poders que es controlen recíprocament els uns als altres, és ridícul; o bé les paraules no tenen sentit o bé són pures contradiccions.

Dir que els comuns són un control sobre el rei pressuposa dues coses. Primer.— Que no es pot confiar en el rei sense vigilar-lo; o en altres paraules, que una set de poder absolut és la malaltia natural de la monarquia.

Segon.— Que els comuns, essent nomenats per a aquest propòsit, són més prudents o més mereixedors de confiança que la corona.

Però com que la mateixa constitució que dóna als comuns el poder de controlar el rei amb la retenció dels subministraments, dóna després al rei el poder de controlar els comuns atorgant-li el poder de rebutjar les seues altres lleis, torna a suposar que el rei és més prudent que aquells que ja lia suposat que són més prudents que ell. Una pura absurditat!

Hi ha una cosa summament ridícula en la composició de la monarquia; primer exclou un home dels mitjans d'informació, però li dóna poder per a actuar en casos en què es requereix cl seny més alt. La condició de rei el separa del món, però l'ofici de rei requereix que el conega a fons; en conseqüència, les diferents parts, oposant-se i destruint-se les unes a les altres de manera antinatural, proven que el personatge en si és absurd i inútil. [...]

 

Thomas Paine, Common Sense, 1776

Comentari de Textos, Mapes, Gràfiques i Imatges

Les següents presentacions expliquen com s’han de realitzar comentaris de text històric, gràfiques, estadístiques, mapes històrics i imatges amb l’objectiu de preparar millor la prova de selectivitat.

Textos històrics

Activitat pràctica de comentari de text- Història

Gràfiques i Taules estadístiques

Com es Comenta Una Grafica

Comentari de mapes històrics

comentari de mapes històrics

See more presentations by hanszimmermann | Upload your own PowerPoint presentations

Comentari d’imatges i obres d’art

Comentari de Textos, Mapes, Gràfiques i Imatges

Les següents presentacions expliquen com s’han de realitzar comentaris de text històric, gràfiques, estadístiques, mapes històrics i imatges amb l’objectiu de preparar millor la prova de selectivitat.

Textos històrics

Activitat pràctica de comentari de text- Història

Gràfiques i Taules estadístiques

Com es Comenta Una Grafica

Comentari de mapes històrics

comentari de mapes històrics

See more presentations by hanszimmermann | Upload your own PowerPoint presentations

Comentari d’imatges i obres d’art

Comentario de imagenes Históricas

Tema 2: Revolució Industrial

La Revolució Industrial

See more presentations by hanszimmermann | Upload your own PowerPoint presentations

Realitzeu les següents activitats a partir de la presentació:

1. Esquema del tema.

2. Diapositiva 12. Explica les opinions a favor i en contra de les Enclousures.

3. Diapositiva 14: anàlisi de mapes.

a) Anàlisi de l’evolució de la població britànica.

b) Anàlisi de l’evolució urbana.

c) Evolució de la xarxa de transports: turnpikes i ferrocarrils.

4. Diapositiva 15: anàlisi del comerç europeu i britànic.

5. Cronologia de les principals innovacions tecnològiques.

6. Diapositiva 31: anàlisi i comentari de les gràfiques.

7. Diapositiva 33: anàlisi del primer mapa sobre les regions industrials europees.

8. Diapositiva 34: anàlisi i comentari de les gràfiques i taules.

9. Realitzeu un comentari de les següent gràfica:

Com es Comenta Una Gràfica

Presentació Tema 1: L’Antic Règim

Ací està la presentació projectada a classe  corresponent al Tema 1 (l’Antic Règim) i les activitats corresponents.

01. L’Antic Règim

 

 

Activitats Tema 1

 

1.        Elabora un quadre cronològic amb els esdeveniments més importants del tema.

2.      A partir de la gràfica de la D3 (Diapositiva 3...) descriu breument el model demogràfic antic, i quines eren les causes principals.

3.       Descriu el plànol de la Barcelona medieval (D5).

4.      Llig el text de la D9. De què tracta el text? Quins són els personatges que apareixen? Què negocien? Descriu les condicions que s’estipulen.

5.      A partir del Text de la D12 descriu com s’organitzaven els gremis medievals.

6.      Descriu la realitat material dels retrats de les D14 i D15 i relaciona-ho amb la situació social dels retractats.

7.      Observa els mapes de la D16 i indica els canvis territorials que més et criden l’atenció. Observa amb detenció el cas polonés i comenta’l.

8.      Llig el text de la D19. Fes un breu resum del text. Creus que era posible que un visigot, enemic dels asturs, acabara convertint-se en el seu líder? Creus que és fiable el cronista? Quants anys han passat des dels esdeveniments narrats? Fes una breu dissertació sobre « Conquista o (Re)Conquista a partir de la conferència de l’historiador Faustino Zapico. Compara el que afirma el cronista amb la conferència. Per què són importants els mites fundacionals segons la conferència i els apunts en la construcció dels nacionalismes?

http://francadenas.blogspot.com/2010/10/el-mite-de-la-reconquista-i-lorigen.html

9.      Quins tipus d’identitat existeixen? Com les classifica Manuel Castells?

10.   Llig les diapositives D23-26 i fes un breu resum de cadascuna. A partir d’aquests textos defineix la concepció mítica de l’univers i posa algun exemple actual.

11.     Llig els textos de les D27-34 i fes un breu resum de cadascú. Quina concepció de l’home comparteixen tots els autors? Quina és la seua actitud davant la raó humana, la virtud, el destí i la fortuna? Quina actitud tenen respecte a l’Església? Per què?

12.    Llig la D40. Què ha de fer el príncep per tal de mantenir el poder?

13.    Llig les D41 i 42. Quina actitud tenen aquests dos autors sobre el dret a la resistència dels súbdits? És coherent la actitud de Luther?

14.   Llig les D43-47, fes un breu resum de cadascuna. Defineix el concepte Dret Natural. Quina opinió comparteixen respecte a l’autoritat? Com justifiquen els holandesos la independència de Felip II? Com definiries aquesta forma de pensament polític?

15.    Llig les D48-54 i assenyala quins elements tenen en comú. Com definiries aquesta filosofia política?

16.   Llig els textos de Hobbes D55-59 i fes un breu resum. Com explica l’origen de l’autoritat? Quina és la seua concepció del ser humà? En què consisteix el contracte social? És lícita la resistència front als mals governants?

17.    Llig els textos de Locke D60-61. Quina és la seua concepció de l’èsser humà? És igual que la de Hobbes? Per què naix la societat civil? Quina funció té l’Estat? Pot intervenir l’Estat en qualsevol esfera de la vida privada de l’individu? Considera positives les monarquies absolutes? Per què? Com s’ha de garantir la llibertat dels ciutadans en un estat? Creus que l’opinió de Frederic de Prússia (D65) és molt diferent o hi estaria d’acord amb Locke? Contrasta l’opinió del rei Frederic amb la de Felip V d’Anjou o altre, per exemple.

18.   Com defineix la separació de poders Montesquieu? (D64).

19.   Llig les D66-81 i descriu cada article breument. A partir d’aquests textos elabora un tema sobre el pensament il·lustrat fent referència a la seua valoració positiva de la raó, la llibertat, la justícia, la igualtat, la seua lluita contra les injustícies i les desigualtats, la irracionalitat, i les propostes per a crear un món nou.

20.  Llig els D82-87 i fes una breu descripció. Defineix mercantilisme. Elabora a partir dels textos un tema sobre el liberalisme econòmic i la fisiocràcia en la que faces referència a quina ha de ser la intervenció de l’estat en l’economia, la crítica al mercantilisme, i propostes de millora econòmica. Posa-ho en relació amb algunes de les imatges d’activitats econòmiques que apareixen a l’Encyclopédie.

 

Nota: Les activitats s’hauran de realizar a la llibreta/quadern de l’alumn@ a mà.

De Nacions a Estats: la creació de noves potències europees

 

L’aparició de dos nous estats-nació al centre d’Europa modificà completament l’equilibri internacional dissenyat al Congrés de Viena i suposà la derrota definitiva de l’absolutisme a Europa, relegat únicament als imperis d’Europa Oriental. El procés unificador, però, no fou revolucionari, sinó el producte de complexes relacions internacionals i enfrontaments militars dirigides per extraordinaris estadistes com Cavour o Bismarck. Per aquesta raó, els processos unificadors no s’han d’entendre com el triomf del nacionalisme liberal, sinó com la construcció d’Estats-Nació profundament autoritaris que hauran de continuar enfrontant greus conflictes després de l’unificació, especialment la qüestió relativa al caràcter de l’Estat i a les exigències de democratització. El procés d’unificació d’ambdues potències, des d’un punt de vista cronològic, fou paral·lel i inseparable, ja que ambdós processos s’alimentaren mútuament, i a més a més, en els dos processos concorreren factors comuns com l’impacte de la Revolució francesa, especialment amb la invasió napoleònica, la influència del Romanticisme, l’expansió econòmica i la unió comercial prèvia com a condició necessària per a la unificació política i una intel·ligent direcció del procés per part d’extraordinaris polítics.

La Revolución Científica: Cronología

En el presente cuadro se muestran los principales acontecimientos relacionados con la Revolución Científica protagonizada en Europa entre el siglo XV i principios del siglo XVIII, de una trascendencia difícil de minimizar. Esta revolución, que transformó nuestra manera de abordar la comprensión de la naturaleza, significó una dura lucha contra las instituciones religiosas de la época y de los propios estados, que en muchas ocasiones se tradujo en un trágico fin para muchos de los científicos que participaron en este proceso. Por ello no se puede menos que considerarlos héroes en el estricto sentido de la palabra ya que pusieron su propia vida por delante para descubrir el verdadero funcionamiento del universo.

Año	General	Astronomía	C. Físicas	Química y C. de la vida
1418	Enrique el Navegante funda una escuela de navegación en Sagres.
1454	Gutenberg em­pieza a impri­mir.
1472		Regiomontano acaba la tra­ducción, resu­men: y aclaración de las teo­rías de Ptolomeo en el Epí­tome, comenzado por Peuerbach.
1492	Rendición de Granada. Descubrimien­to de América.
1514		Nicolás Copérnico escribe la primera ver­sión del De revolutionibus, que publicará postumamente en 1543.
1517	Carlos I en Es­paña,
1522	Elcano finali­za la circunnavegación del mundo iniciada por Magalla­nes.
1530	Francisco I funda el Col le­gue de France.			Paracelso pu­blica su Paragranum, sugiriendo el uso de remedios medicinales de origen mineral.
1537			Se publica Della nova scientia de Niccolò Tartaglia. con el que se inaugu­ra la ciencia de la balística.
1540	Sublevación de Gante	Rético publica un avance del De revolutionibus.
1543		Se publica el De revolutionibus de Copérnico		Vesalio publi­ca el De humani corporis fabri­ca.
1545	Inicio del Concilio de Trento
1551		Erasmus Reinhold publica unas tablas as­tronómicas basadas en la teo­ría de Copérnico
1553				Miguel Servet descubre la circulación pulmonar de la sangre.
1556				Se publica De re metallica de Agrícola.
1561				Observationes anatomicae de G. Fallopio.
1568	Proyección de Mercator.
1572	Noche de San Bartolomé. El Duque de Alba fracasa en los Países Ba­jos.	Tycho Brahe observa la apa­rición de una nueva estrella. Su De nova stellae se publi­cará al año si­guiente.
1575	Felipe II funda en Madrid la Academia de Matemáticas.
1576			R. Norman descubre la inclinación magnética.
1577	F. Drake circunnavega el mundo.	Tycho Brahe calcula la para­laje del cometa aparecido ese año y conclu­ye que es un fenómeno supralunar.
1584	Guerra entre Felipe II e Isa­bel de Inglate­rra.	Giordano Bru­no, desde una posición mís­tica, defiende el sistema copernicano y la idea de que las estrellas son soles rodeados de planetas.
1585	A. Farnesio to­ma Amberes. W. Raleigh co­loniza Virgi­nia.		Giovanni Battista Benedetti publica una obra criticando las concepcio­nes aristotéli­cas sobre el mo­vimiento.
			S. Stevin comprueba la caída de los graves.
1589	Los ingleses atacan Lisboa y La! Coruña. Asesinato de Enrique III.			Se inicia la pri­mera edición completa de las obras de Paracelso.
1590			Galileo redacta el De motu.
1592	Johannes Kepler publica el Mysterium cosmographicum	Galileo inven­ta el termóme­tro.
1594	Mapier inven­ta los logarit­mos.
1596		D. Fabricio descubre Mira, la primera es­trella variable
1597				Alchemia de Libavio.
1600	G. Bruno es quemado por hereje		Wilham Gilbert publica el De magnete.
1602	Es fundada por los holandeses la Compañía de las Indias Orientales.	Se publica póstumamente la Astronomiae instauratae progymnasta de Tycho Brahe, editada por Kepler.
1603	Se funda en Roma la Accademia dei Lincei
1604		Kepler observa una nueva es­trella en la constelación de Ofiuco; la describirá dos años después en su De stella nova.	Kepler publica su Ad vitellionem paralipomena.
1609	Expulsión de los moriscos	Kepler publica la Astronomia nova	Galileo cons­truye su pri­mer telescopio.
1610	Asesinato de Enrique IV	Galileo publica el Sidereus nuncius.
1611		Kepler descri­be en su Dioptrice el telesco­pio astronómi­co.
1613		Galileo publica su estudio so­bre las man­chas solares.
1619		Kepler publica el Harmonice mundi. Tam­bién el Epitome astronomiae Copernicanae.
1620	F. Bacon publi­ca el Novum organum
1621	Muerte Felipe III y accede al trono Felipe IV		W. Snell des­cubre la ley de la refracción.
1627		Kepler publica las Tablas Rudolfinas.
1628				W. Harvey pu­blica De motu cordis demos­trando la circulación sanguínea.
1632			Galileo publica el Diálogo sobre los dos máxi­mos sistemas del mundo, defen­diendo las ideas copernicanas.
1635			H. Gellibrand publica el descubrimiento de la declinación magnética.
1637	Aparece el Dis­curso del método de Descartes, seguido de los Meteoros, la Dióptrica y la Geometría.
1638			Se publican las Consideraciones y demostracio­nes matemáti­cas sobre dos nuevas ciencias de Galileo.
1639		J. Horrocks ob­serva el primer tránsito de Ve­nus por el dis­co solar
1640			Evangelista Torricelli pu­blica su De motu gravium, apli­cando a los fluidos la me­cánica galileana.
1643			Torricelli cons­truye el primer barómetro de mercurio.
1644			Se publican los Principios de. filosofía de Descartes. donde aparece la teo­ría de los vór­tices.
1647		Selenografía de J. Hevelius.
1648			Périer sube al Puy de Dome al servicio de Pascal.	Se publica el Ortus medicinae de Van Helmont.
1649	Inicio de la Commonwealth		En su Syntagma philosophiae, Pierre Gassendi de­fiende la exis­tencia de los átomos.
1650		G. B. Riccioli observa Mizar con el telesco­pio, y descubre la primera es­trella doble.	O. von Guericke cons­truye la prime­ra bomba de vacío.	M. Malpighi aplica el mi­croscopio a estudios anatómicos.
1656			Huygens desa­rrolla el reloj de péndulo
1657	Se funda en Italia la Accademia del Cimento
1658				J. Swammerdam descubre los glóbulos rojos.
1660	Se funda la Royal Society. Restauración monárquica.
1661	Se empieza a publicar la Gazeta de Madrid.			Se publica El químico escéptico de R. Boyle.
1664	Los ingleses conquistan Nueva York (antes Nueva Amsterdam).		Se publica postumamente El mundo de Descartes, donde se defiende la teoría copernicana:
1663		J. Gregory pro­yecta el primer telescopio re­flector viable.
1665	Comienza la publicación de las Philosophical Transactions, revista de la Royal Socie­ty. En Francia se funda el Jour­nal de Savants.		Robert Hooke publica la Micrografía. Se publica el descubrimiento de la refracción por Grimaldi.	R. Lower ini­cia la técnica de transfusio­nes de sangre.
1666	Se funda en París la Académie des Sciences. Gran fuego de Lon­dres.			Boyle defiende una filosofía química de cor­te corpuscular en su Origen de las formas y cualidades.
1667	Se funda en París el Obser­vatorio de la Acadérnie des Sciences.	Se introduce el micrómetro en astronomía.		J. Ray inicia su flora de las Is­las británicas.
1668				F. Redi ataca experimental­mente la gene­ración espon­tánea. R. de Graaf descubre la estructura de los tes­tículos y luego la de los ova­rios.
1669				Becher for­mula su teoría química.
1671		J. Picar publica la longitud de un grado de meridiano.
1673			En su Horologium oscillatorium. C. Huygens publica la ley de la fuerza centrípeta.
1675	Se funda el Ob­servatorio Real de Greenwich			Nicolás Lémery publica su Cours de Chymie.
1676			O. Rómer anuncia su cál­culo de la velo­cidad de la luz.
1677				A. van Leeuwenhoek descubre animales unicelulares.
1679			E. Bartholin descubre la do­ble refracción del espato de Islandia.
1680			D. Papin desa­rrolla la pri­mera «olla a presión».	Se publica el De motu animalium, donde G. A. Borelli aplica el mecanicismo a los seres vivos.
1682	Se funda en Leipzig otra re­vista científica, las Acta eruditorum.
1686	Liga de Augsburgo.	Se publican los Entretiens sur la pluralité des mondes de Fontenelle, donde se divulgan los vértices carte­sianos y se de­fiende la idea de la plurali­dad de los mundos habitados.
1687			Se publican los Principia de I. Newton
1692			C. Huygens pu­blica el Tra­tado de la luz.
1697				G. E. Stahl introduce la teo­ría del flogisto.
1698	F. Savery in­venta una bomba de agua accionada por vapor.
1700	Leibniz con­vence a Fede­rico I de Prusia para que funde la Academia de Ciencias de Berlín. La casa de Borbón en España con Felipe V.
1704	Toma de Gibraltar.		Se publica la Optica de New­ton.
1705		E. Halley iden­tifica el cometa que lleva su nombre.	F. Haubskee inicia experi­mentos de elec­tricidad en la Royal Society.
1712	Máquina de vapor de Newcomen para achicar el agua de las minas. Felipe V funda la Biblioteca Real (actual Bi­blioteca Nacio­nal).