El mite de Covadonga, com a origen de la resistència visigoda contra els musulmans ha sustentat el mite fundacional del nacionalisme espanyol des de temps inmemoriables. Aquest mite, elaborat inicialment en la Cronica Albeldense de c. 883 (escrita molts anys després dels fets narrats, i per tant impossible comprovar si el que afirmava el cronista era veritat o no) s’ha convertit en un mite persistent que continua present en els llibres de text de l’any 2010 i en els mitjans de comunicació. Així, per exemple, el periodista conservador Gustavo Bueno assenyalava la batalla de Covadonga el punt de partida de la “España española”. En aquesta magnífica conferència, l’historiador Faustino Zapico desmitifica la batalla de Covadonga com a origen de la nació espanyola, emmarcant-la en el seu propi context històric. En definitiva, com afirma l’historiador, no es pot parlar de “Reconquista” ja que els asturs (i no els visigots, com afirma la crònica albeldense) continuaren manifestant la seua irreductible insubmissió fiscal als pobles invasors, com havien fet amb els romans i com feren també amb els visigots. Els enfrontaments amb els musulmans, doncs, no poden definir-se com a la reconquesta d’un territori perdut, sinó, amb el pas del temps, fins i tot un conjunt d’operacions d’expansió territorial inspirades en els bons resultats de les razzies o campanyes de saqueig dirigides a partir de la primavera contra els veïns del sud.
