La Geografia de la indignació a Espanya

Esri acaba de fer públics els percentatges d’indignació a Espanya contra els corrupolítics que trobe molt interessant.

Els homes cobren un 53,8% més que les dones

 

L’últim índex laboral realitzat per l’empresa Manpower, el referent al quart trimestre del 2005, conclou que Catalunya és la comunitat espanyola amb més diferències de sou entre homes i dones. Les xifres parlen per si mateixes: la mitjana del salari dels homes supera en un 53,8% la de les dones. L'estudi assenyala també que, pel que fa a alts càrrecs, totes les comunitats espanyoles registren una proporció de dones inferior a la mitjana europea.

 

L’índex laboral elaborat per Manpower, consultora i empresa de treball temporal, fa referència al quart trimestre del present any i analitza les diferències de sou entre sexes a Europa. Les dades que s’extreuen d’aquest estudi determinen una clara desigualtat de salaris per raons de sexe.

L’estudi de Manpower té en compte les regions d'Espanya i Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia. La principal conclusió, a tall global, és que les diferències salarials entre homes i dones a Europa continuen sent molt grans i es deuen, sobretot, als llocs de treball que ocupen. Per ser més concrets, si analitzem des d’Europa i anem enfocant fins a arribar a Catalunya, les dades són les següents:

- En el cas de la Unió Europea, el salari mitjà dels homes supera en un 43% el de les dones.

- A Espanya, aquesta diferència és menor: els homes cobren un 19,2 per cent més que les dones.

- I a Catalunya, Balears i País Valencià, la desigualtat salarial torna a pujar: la diferència és del 54 per cent; dada que situa casa nostra per sota la mitjana espanyola i la converteix en una de les comunitats on aquesta diferència és més alta que la mitjana europea.

Per sectors

“Hi ha sectors, com els serveis privats i la indústria, en què les desigualtats salarials entre sexes tendeixen a ser més grans, mentre que en altres, com els serveis col·lectius, tendeixen a disminuir. Així mateix, la desigualtat salarial és molt menor al sector públic que al privat”.

Això mateix és el que determinen les dades extretes de l’índex laboral del final del 2005:

- En el sector privat s’accentuen encara més les diferències salarials: els sous de les dones són, aquí, inferiors en un 50 per cent; mentre que en el sector públic, la diferència és del 10’7 per cent.

- D’altra banda, les dades que criden més l’atenció són les que fan referència a sectors on hi ha predomini d’un sexe enfront de l’altre. En el cas del sector de serveis personals (servei domèstic, empreses de neteja, perruqueries, etc), malgrat la clara majoria de treballadores, els homes poden arribar a cobrar fins al doble que les dones. En canvi, en el sector de la construcció, on hi ha predomini d’homes, les dones guanyen un 6’6 per cent més. La conclusió que n’extreu Manpower és que això s’atribueix al fet que “si bé hi ha poques dones, aquestes tenen un major nivell de formació i de responsabilitat”.

Quines són les causes de les diferències salarials?

Les causes d’aquesta diferència? Hi ha vàries hipòtesis, però entre elles destaca la de Josep Oliver, el principal responsable de l'estudi. Oliver és catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i, en el context de la presentació de l’índex laboral referent al quart trimestre del 2005, ha destacat una sèrie de xifres per extreure’n algunes conclusions:

- “La desigualtat salarial té relació amb el nombre d'hores treballades”

És a dir, donat que l’ocupació a temps parcial és majoritàriament femenina, i que a aquesta dada s’hi suma el fet que les mitges jornades es paguen pitjor que les jornades complertes, el resultat és aquest 54 per cent que diferencia el que cobren el homes, per sobre del que guanyes les dones.

“Els homes espanyols treballen una mitjana del 19,2 per cent més que les dones; si això s’arriba a poder corregir, les diferències de sou es reduirien en 20 punts”, vaticina Josep Oliver observant que “en la mesura que les dones s’apropen a la jornada laboral habitual, la desigualtat disminueix”.

- “El sou ve determinat per tres variables: el nivell d'estudis, l'experiència i l'antiguitat en l'empresa”

Les xifres constaten que, en línies generals, les dones treballen jornades laborals més reduïdes, tenen un nivell de formació més elevat que els homes, però tenen menys anys d'experiència en el mercat. Precisament, aquest últim punt és fonamental i crític a l'hora de determinar salaris, ja que el sou creix considerablement en raó del temps treballat. Oliver ha denunciat “l’escàs suport a les famílies per part de les administracions espanyoles”; això obligaria a les dones “a assumir les responsabilitats de la llar”. “L’Estat ha de treballar per fer desaparèixer poc a poc la discriminació laboral”, apunta l’economista.

- “El mercat laboral heterogeni determina les diferències salarials”

Oliver destaca altres factors determinats pel tipus de treball, com són la posició en l'ocupació, situació de comandament en l'empresa, sector d'activitat, la mida de l'empresa i el tipus de contracte, entre altres aspectes. Josep Oliver afirma que “a part de la desigualtat salarial pròpiament dita, existeix una estructura ocupacional femenina diferent a la masculina que pot influir en l'augment o disminució de les diferències salarials entre homes i dones”.

Font: Mònica Ramoneda i Manpower

Contaminació atmosfèrica

El document Cambio Global España 2020/2050 sobre ciutats posa xifres a l’impacte de la mala qualitat de l’aire sobre la salut de la població infantil i assenyala diferents polítiques de millora.

La contaminació atmosfèrica és responsable d’un 1,4% de les morts mundials i d’entre un 0,6% i el 1,4% de la taxa de morbiditat. És el diagnòstic contundent de la Organització Mundial de la Salut (OMS). I és a les ciutats on la contaminació de l’aire suposa “una amenaça més aguda, acumulativa i crònica per la salut humana, la qualitat de vida i el medi ambient natural i construït”. A Europa, el 80% dels habitants viuen en un entorn urbà, un percentatge que a Espanya s’acosta al 70%. La mala qualitat de l’aire afecta a tota la població, però hi ha grups més vulnerables que altres: en especial el format pels bebès (0 a 2 anys) i les dones embarassades.

Les ciutats són els motors econòmics i culturals de la nostra societat, però tenen una forta petjada ecològica, i actualment perjudiquen la nostra salut. Ho confirmen diferents estudis e investigacions mèdiques i, en aquest sentit, el consens científic es cada cop més colpidor. No obstant, les polítiques públiques van adaptant-se al nou marc amb massa lentitud.

Intenta ordenar l’urgent debat polític el document “Cambio Global España 2020/2050. Programa Ciudades: hacia un pacto de las ciudades españolas ante el cambio global”, promogut pel Centre Complutense d’Estudis e Informació Mediambiental de la Fundació General Universitat Complutense, la Fundació CONAMA i l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE).

El document sobre les ciutats traça un “full de ruta” per arribar a l’objectiu de tenir unes ciutats neutres en emissions de CO2, així com aconseguir descarbonització de la societat espanyola, en l’horitzó 2020-2050. És un repte per l’ambient i també per la salut.

Les tres institucions promotores han presentat recentment un altre informe de la sèrie sobre Canvi Climàtic Global Espanya 2020/50, en aquesta ocasió centrat en energia. L’informe assenyala una reducció del 23% del consum d’energia per 2030, mig milió de vivendes rehabilitades a l’any o 15 milions de cotxes elèctrics el 2050. Aspectes que tindran conseqüències sobre la qualitat de l’aire de les ciutats.

“La contaminació atmosfèrica, especialment la relacionada amb les partícules en suspensió –s’assenyala en l’informe del Programa Ciudades-, perjudica a l’embaràs i pot generar naixements prematurs i amb baix pes i, a més, perjudicar el desenvolupament de la capacitat pulmonar dels nens. També incrementa l’aparició de bronquitis, atacs d’asma, de cor i altres malalties pulmonars”.

La Guia per a pares i mares sobre Medi Ambient i salut infantil, editada per la Fundació Roger Torné incideix en el repte. En el capítol 4, es subratlla que “hi ha variabilitat en els nivells de contaminació entre els diferents carrers d’una mateixa ciutat fins a 5 vegades”. Es fa referència a diferents estudis que avalen que “el risc de presentar símptomes respiratoris al viure prop de carrers amb molt de trànsit és un 40% major per nens.”

La península, un cas singular?

La contaminació atmosfèrica a Espanya és similar a la europea, però s’agreuja regularment per les condicions meteorològiques. Una major radiació solar afavoreix les reaccions fotoquímiques (i per tant la formació d’ozó), i la suspensió de partícules és major per la carestia de pluja. La proximitat geogràfica amb el continent africà intensifica la presència de partícules d’origen saharià.

La qualitat de l’aire en moltes ciutats espanyoles és deficient, tot i que hi ha alguns indicadors positius. “Les causes d’aquest avenç –es llegeix a l’informe- han sigut una reglamentació més estricta, la sortida de les industries de les ciutats i la incorporació de determinats avenços tècnics.”

Accions de millora

Entre les mesures assenyalades pels experts per abordar el repte ambiental i de salut destaca l’adopció de mesures de control del trànsit urbà, la promoció del transport públic i la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics a les ciutats. En el document “Canvi Global Espanya 2020/2050. Programa Ciudades” es subratlla igualment la “necessitat de generalitzar l’ús de les energies renovables a edificis, la correcta planificació de les àrees industrials i una major conscienciació entre la població, permetrien assolir el 2020 els objectius marcats per la OMS de concentracions de NO2 i partícules per garantir que la qualitat de l’aire en les grans ciutats no impliqui un risc per la salut de les persones.”

En la guia editada per la Fundació Roger Torné es suggereix evitar la construcció d’equipaments relacionats amb la infància (escoles, parcs, etc.) prop de vies molt transitades, seguint l’exemple dels parlaments holandès i danès.

Font: http://www.fundrogertorne.org

La població espanyola de més de 64 anys podria duplicar-se en 40 anys

La població espanyola de més de 64 anys es podria duplicar en els pròxims 40 anys i passaria a representar més del 31% del total de ciutadans. Són dades d'una projecció del creixement poblacional en les pròximes dècades que ha fet l'Institut Nacional d'Estadística. Segons aquest estudi, si es mantenen les tendències actuals, d'aquí a deu anys, és a dir, a partir del 2020, el creixement de la població serà negatiu. El creixement més important en els pròxims quaranta anys es concentrarà en les edats avançades i, en canvi, la població de 16 a 64 anys disminuirà en més de mig milió de persones.

La població espanyola només creixerà 2,1 milions d'habitants en els pròxims 40 anys, fins als 48 milions el 2049, i tindrà el doble de persones més grans de 64 anys. La població major d'aquesta edat serà gairebé un 32% del total, segons les projeccions de l'INE.
Aquests fenòmens comportaran, per exemple, que el 2049, per cada deu persones en edat de treballar, gairebé nou siguin potencialment inactives. Això vol dir que la taxa de dependència s'elevarà fins al 89,6%, des del 47,8% actual.
Pel que fa a l'esperança de vida, l'INE ha calculat que d'aquí a quaranta anys se situarà a 84,3 anys en els homes i a 89,9 en les dones, 5,8 i 6,5 anys més que ara, respectivament.
I sobre el fenomen migratori, les projeccions de l'INE estimen que en els pròxims 10 anys l'arribada d'immigrants baixarà als 3,8 milions fins al 2019. Això vol dir que n'hi haurà un milió menys que els que s'han observat entre el 2002 i el 2008.

Font: INE.

L´economia espanyola creix un 0,7%, però es desaccelera

El creixement és dues dècimes inferior al que es va registrar durant el primer trimestre, segons l'INE

ACN/EP/MADRID L'economia espanyola ha crescut un 0,7% interanual durant el segon trimestre de 2011, dues dècimes per sota que en el període precedent, mentre que el creixement trimestral se situa en el 0,2%, també dues dècimes per sota, segons ha informat aquest divendres al matí l'Institut d'estadística espanyol (INE).
Després de quatre trimestres consecutius de creixement, l'economia de l'Estat es desaccelera en línia amb la caiguda del PIB de l'Eurozona i la UE, fet que castiga les exportacions de béns que, tanmateix, són la partida que més creix amb un 8,5% interanual, mentre que la construcció segueix sota mínims (-9,3%). A nivell trimestral, el turisme ha salvat el creixement amb una alça del 5,4%.
Així mateix, l'INE ha revisat a l'alça el creixement del PIB durant el primer trimestre de l'any, que arriba al 0,9% interanual i al 0,4% trimestral. Les dades per al segon trimestre que ha publicat aquest divendres l'INE, en canvi, coincideixen amb l'avançament de la Comptabilitat estatal que va publicar l'institut el passat 16 d'agost i el Banc d'Espanya a principis de mes.
Les xifres de l'INE constaten la contribució negativa al creixement agregat de la demanda interna, que s'amplia un punt i mig aquest trimestre fins als 1,9 punts negatius, mentre que la demanda externa publica la seva aportació al PIB trimestral, passant d'1,3 a 2,6 punts. La despesa de les llars ha caigut un 0,2%, després de quatre trimestres de creixement. Això es pot explicar perquè en aquest període de 2010 les famílies van avançar compres anticipant-se a la pujada de l'IVA i perquè la remuneració dels assalariats ha caigut un 0,5% durant el segon trimestre d'enguany.
Comerç exterior
D'altra banda, el sector exterior manté el seu bon comportament i ha augmentat un 8,4%, malgrat que aquest és el primer dels darrers cinc trimestres que creix per sota de dos dígits. Les importacions també s'han reduit un 1,7%, igualment després de cinc trimestres de xifres positives.
Producció
Tot i que desaccelera 1,1 punts el seu creixement, la branca industrial i energètica continua sent la més vigorosa de l'economia gràcies a un creixement del 2,8% interanual, seguida dels serveis, que augmenten un 1,2% la seva aportació al PIB, una dècima menys que al primer trimestre. La construcció, per contra, pateix una davallada del 4,1%, tot i que modera 1,3 punts la seva caiguda, mentre que el sector primari decreix un 0,1%, tres dècimes per sota que al primer trimestre.
Ocupació
L'ocupació es redueix un 1,0% interanual, el que representa la destrucció de 172.000 llocs de treball a temps complet en un any, tot i que es desaccelera quatre dècimes en relació al trimestre anterior. El comportament de les diferents branques econòmiques és dispar, ja que mentre que l'ocupació al sector serveis creix un 0,4% interanual, la contrucció destrueix un 10% més de llocs de treball i també cauen, més lleument, les branques industrial (-1,9%) i agrícola i pesquera (-1,5%).
Context internacional
La Unió Europea i l'Eurozona han moderat "significativament" el seu creixement, segons informa l'INE, passant d'un creixement del 2,5% a l'1,8%, per sobre de la dèbil expansió de l'economia espanyola. Les principals economies de la Unió, excepte Àustria, han patit una desacceleració econòmica, començant per Alemanya (del 4,6% al 2,8%), seguida dels Països Baixos (del 2,5% a l'1,5%), el Regne Unit (de l'1,6% al 0,7%) i França (del 2,1% a l'1,6%). Així mateix, el PIB d'Itàlia s'ha moderat dues dècimes (de l'1% al 0,8%), semblant a la de l'Estat. Àustria, en canvi, ha accelerat el seu creixement del 3,9% al 4,1%.
"Més difícil" complir amb les previsions
El secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, ha admès que la desacceleració del PIB en el segon trimestre de l'any fa "més difícil" complir amb la previsió de tancament de l'exercici, que apunta a un increment del PIB de l'1,3%.
"La perspectiva segueix i han estat possible, tot i que és més difícil", ha assenyalat Campa en una roda de premsa per valorar la dada de PIB del segon trimestre, on ha dit que ara no toca revisar el quadre macroeconòmic perquè el Govern revisa les previsions en moments determinats de l'any.
Campa ha explicat que, a més de la dada espanyola, l'evolució de l'economia en els pròxims mesos estarà també marcada per l'evolució de l'entorn internacional, on s'està produint una desacceleració generalitzada que pot afectar al sector exterior, motor de creixement ara mateix.

Font: 26/08/11 13:22 - Madrid - ACN

La contaminació urbana a Amèrica Llatina

D'acord amb els últims mesuraments de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les set ciutats més contaminades del planeta són Mèxic D. F., Pequín, El Caire, Djakarta, Los Angeles, Sao Paulo i Moscou. Un estudi sobre qualitat de vida en grans ciutats realitzat per la consultora nord-americana William Mercer assenyala que a Amèrica Llatina, a més de Ciutat de Mèxic i Sao Paulo, les més contaminades són Caracas, Quito, Bogotà i Rio de Janeiro, a les quals -segons altres experts- ha de sumar-se Santiago de Xile.

Segons el mateix estudi, Sant Joan de Puerto Rico i Buenos Aires, en aquest ordre, són les de millor qualitat ambiental en la regió. Val la pena aclarir que en comparació amb Europa, Àsia i Amèrica del Nord, són poques les metròpolis llatinoamericanes on es realitzen mesuraments de contaminació de l'aire. Només Mèxic, Santiago de Xile i Sao Paulo compten amb programes de vigilància de la qualitat de l'aire i impacte sobre la salut i es troben en la fase d'implementació de plans viables de control i prevenció.

"El deteriorament en la qualitat de l'aire a Amèrica Llatina i el Carib té, entre les seues principals causes, les emissions atmosfèriques provinents dels sectors transport, industrial i agrícola, el procés de disposició de residus els incendis forestals i les fonts domèstiques. En combinació amb condicions topogràfiques i meteorològiques locals, que agreugen el seu impacte, tenen un efecte molt important sobre les poblacions”, diagnostica un informe del Banc Mundial. Altres especialistes diuen que les raons que explicarien els alts nivells de contaminació de l'aire en la regió serien l'augment de la urbanització, el consum i la industrialització.

Rànquing de les ciutats per nombre d'habitants:

Posición	Ciudad	Población	País
1	Tokio	35 676 000	Japón
2	México D.F.	19 040 000	México
3	Nueva York	19 028 000	Estados Unidos
4	Bombay	18 978 000	India
5	Sao Paulo	18 845 000	Brasil
6	Delhi	15 926 000	India
7	Shanghái	14 987 000	China
8	Calcuta	14 787 000	India
9	Dhaka	13 485 000	Bangladesh
10	Buenos Aires	12 795 000	Argentina
11	Los Ángeles-Long Beach-Santa Ana	12 500 000	Estados Unidos
12	Karachi	12 130 000	Pakistán
13	El Cairo	11 893 000	Egipto
14	Río de Janeiro	11 748 000	Brasil
15	Osaka-Kobe	11 294 000	Japón
16	Pekín	11 106 000	China
17	Manila	11 100 000	Filipinas
18	Moscú	10 452 000	Rusia
19	Estambul	10 061 000	Turquía
20	París	9 904 000	Francia

Font: El Espectador, Bogota, D. C., 11 de enero de 2005