L’últim índex laboral realitzat per l’empresa Manpower, el referent al quart trimestre del 2005, conclou que Catalunya és la comunitat espanyola amb més diferències de sou entre homes i dones. Les xifres parlen per si mateixes: la mitjana del salari dels homes supera en un 53,8% la de les dones. L'estudi assenyala també que, pel que fa a alts càrrecs, totes les comunitats espanyoles registren una proporció de dones inferior a la mitjana europea.L’índex laboral elaborat per Manpower, consultora i empresa de treball temporal, fa referència al quart trimestre del present any i analitza les diferències de sou entre sexes a Europa. Les dades que s’extreuen d’aquest estudi determinen una clara desigualtat de salaris per raons de sexe.
L’estudi de Manpower té en compte les regions d'Espanya i Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia. La principal conclusió, a tall global, és que les diferències salarials entre homes i dones a Europa continuen sent molt grans i es deuen, sobretot, als llocs de treball que ocupen. Per ser més concrets, si analitzem des d’Europa i anem enfocant fins a arribar a Catalunya, les dades són les següents:
- En el cas de la Unió Europea, el salari mitjà dels homes supera en un 43% el de les dones.
- A Espanya, aquesta diferència és menor: els homes cobren un 19,2 per cent més que les dones.
- I a Catalunya, Balears i País Valencià, la desigualtat salarial torna a pujar: la diferència és del 54 per cent; dada que situa casa nostra per sota la mitjana espanyola i la converteix en una de les comunitats on aquesta diferència és més alta que la mitjana europea.
Per sectors
“Hi ha sectors, com els serveis privats i la indústria, en què les desigualtats salarials entre sexes tendeixen a ser més grans, mentre que en altres, com els serveis col·lectius, tendeixen a disminuir. Així mateix, la desigualtat salarial és molt menor al sector públic que al privat”.
Això mateix és el que determinen les dades extretes de l’índex laboral del final del 2005:
- En el sector privat s’accentuen encara més les diferències salarials: els sous de les dones són, aquí, inferiors en un 50 per cent; mentre que en el sector públic, la diferència és del 10’7 per cent.
- D’altra banda, les dades que criden més l’atenció són les que fan referència a sectors on hi ha predomini d’un sexe enfront de l’altre. En el cas del sector de serveis personals (servei domèstic, empreses de neteja, perruqueries, etc), malgrat la clara majoria de treballadores, els homes poden arribar a cobrar fins al doble que les dones. En canvi, en el sector de la construcció, on hi ha predomini d’homes, les dones guanyen un 6’6 per cent més. La conclusió que n’extreu Manpower és que això s’atribueix al fet que “si bé hi ha poques dones, aquestes tenen un major nivell de formació i de responsabilitat”.
Quines són les causes de les diferències salarials?
Les causes d’aquesta diferència? Hi ha vàries hipòtesis, però entre elles destaca la de Josep Oliver, el principal responsable de l'estudi. Oliver és catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i, en el context de la presentació de l’índex laboral referent al quart trimestre del 2005, ha destacat una sèrie de xifres per extreure’n algunes conclusions:
- “La desigualtat salarial té relació amb el nombre d'hores treballades”
És a dir, donat que l’ocupació a temps parcial és majoritàriament femenina, i que a aquesta dada s’hi suma el fet que les mitges jornades es paguen pitjor que les jornades complertes, el resultat és aquest 54 per cent que diferencia el que cobren el homes, per sobre del que guanyes les dones.
“Els homes espanyols treballen una mitjana del 19,2 per cent més que les dones; si això s’arriba a poder corregir, les diferències de sou es reduirien en 20 punts”, vaticina Josep Oliver observant que “en la mesura que les dones s’apropen a la jornada laboral habitual, la desigualtat disminueix”.
- “El sou ve determinat per tres variables: el nivell d'estudis, l'experiència i l'antiguitat en l'empresa”
Les xifres constaten que, en línies generals, les dones treballen jornades laborals més reduïdes, tenen un nivell de formació més elevat que els homes, però tenen menys anys d'experiència en el mercat. Precisament, aquest últim punt és fonamental i crític a l'hora de determinar salaris, ja que el sou creix considerablement en raó del temps treballat. Oliver ha denunciat “l’escàs suport a les famílies per part de les administracions espanyoles”; això obligaria a les dones “a assumir les responsabilitats de la llar”. “L’Estat ha de treballar per fer desaparèixer poc a poc la discriminació laboral”, apunta l’economista.
- “El mercat laboral heterogeni determina les diferències salarials”
Oliver destaca altres factors determinats pel tipus de treball, com són la posició en l'ocupació, situació de comandament en l'empresa, sector d'activitat, la mida de l'empresa i el tipus de contracte, entre altres aspectes. Josep Oliver afirma que “a part de la desigualtat salarial pròpiament dita, existeix una estructura ocupacional femenina diferent a la masculina que pot influir en l'augment o disminució de les diferències salarials entre homes i dones”.
L’estudi de Manpower té en compte les regions d'Espanya i Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia. La principal conclusió, a tall global, és que les diferències salarials entre homes i dones a Europa continuen sent molt grans i es deuen, sobretot, als llocs de treball que ocupen. Per ser més concrets, si analitzem des d’Europa i anem enfocant fins a arribar a Catalunya, les dades són les següents:
- En el cas de la Unió Europea, el salari mitjà dels homes supera en un 43% el de les dones.
- A Espanya, aquesta diferència és menor: els homes cobren un 19,2 per cent més que les dones.
- I a Catalunya, Balears i País Valencià, la desigualtat salarial torna a pujar: la diferència és del 54 per cent; dada que situa casa nostra per sota la mitjana espanyola i la converteix en una de les comunitats on aquesta diferència és més alta que la mitjana europea.
Per sectors
“Hi ha sectors, com els serveis privats i la indústria, en què les desigualtats salarials entre sexes tendeixen a ser més grans, mentre que en altres, com els serveis col·lectius, tendeixen a disminuir. Així mateix, la desigualtat salarial és molt menor al sector públic que al privat”.
Això mateix és el que determinen les dades extretes de l’índex laboral del final del 2005:
- En el sector privat s’accentuen encara més les diferències salarials: els sous de les dones són, aquí, inferiors en un 50 per cent; mentre que en el sector públic, la diferència és del 10’7 per cent.
- D’altra banda, les dades que criden més l’atenció són les que fan referència a sectors on hi ha predomini d’un sexe enfront de l’altre. En el cas del sector de serveis personals (servei domèstic, empreses de neteja, perruqueries, etc), malgrat la clara majoria de treballadores, els homes poden arribar a cobrar fins al doble que les dones. En canvi, en el sector de la construcció, on hi ha predomini d’homes, les dones guanyen un 6’6 per cent més. La conclusió que n’extreu Manpower és que això s’atribueix al fet que “si bé hi ha poques dones, aquestes tenen un major nivell de formació i de responsabilitat”.
Quines són les causes de les diferències salarials?
Les causes d’aquesta diferència? Hi ha vàries hipòtesis, però entre elles destaca la de Josep Oliver, el principal responsable de l'estudi. Oliver és catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i, en el context de la presentació de l’índex laboral referent al quart trimestre del 2005, ha destacat una sèrie de xifres per extreure’n algunes conclusions:
- “La desigualtat salarial té relació amb el nombre d'hores treballades”
És a dir, donat que l’ocupació a temps parcial és majoritàriament femenina, i que a aquesta dada s’hi suma el fet que les mitges jornades es paguen pitjor que les jornades complertes, el resultat és aquest 54 per cent que diferencia el que cobren el homes, per sobre del que guanyes les dones.
“Els homes espanyols treballen una mitjana del 19,2 per cent més que les dones; si això s’arriba a poder corregir, les diferències de sou es reduirien en 20 punts”, vaticina Josep Oliver observant que “en la mesura que les dones s’apropen a la jornada laboral habitual, la desigualtat disminueix”.
- “El sou ve determinat per tres variables: el nivell d'estudis, l'experiència i l'antiguitat en l'empresa”
Les xifres constaten que, en línies generals, les dones treballen jornades laborals més reduïdes, tenen un nivell de formació més elevat que els homes, però tenen menys anys d'experiència en el mercat. Precisament, aquest últim punt és fonamental i crític a l'hora de determinar salaris, ja que el sou creix considerablement en raó del temps treballat. Oliver ha denunciat “l’escàs suport a les famílies per part de les administracions espanyoles”; això obligaria a les dones “a assumir les responsabilitats de la llar”. “L’Estat ha de treballar per fer desaparèixer poc a poc la discriminació laboral”, apunta l’economista.
- “El mercat laboral heterogeni determina les diferències salarials”
Oliver destaca altres factors determinats pel tipus de treball, com són la posició en l'ocupació, situació de comandament en l'empresa, sector d'activitat, la mida de l'empresa i el tipus de contracte, entre altres aspectes. Josep Oliver afirma que “a part de la desigualtat salarial pròpiament dita, existeix una estructura ocupacional femenina diferent a la masculina que pot influir en l'augment o disminució de les diferències salarials entre homes i dones”.
Font: Mònica Ramoneda i Manpower
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada