Carta de poblament de Cervera i les seves terres atorgada per Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona i la seva nora Sança de Castella, comtessa de Barcelona, a favor de Guinedilda, colonitzadora, els seus fills i altres pobladors i pobladores.
Aquest document és una carta de poblament que data de l'1 de febrer de l'any 1026. Durant els primers temps feudals, els comtes catalans van estimular la repoblació de les terres arrabassades als sarraïns. Aquest repoblament es va materialitzar en cartes de poblament, que concedien terres als colons que s'aventuraven a viure en aquelles zones de frontera, prop dels dominis dels musulmans. Aquest poblament refermava la reconquesta cristiana i permetia conrear noves terres, que, pel fet d'estar sota dominació feudal, generaven nous tributs als comtes. La carta de repoblament atorga la meitat de terres en alou als repobladors, i l'altra meitat, als senyors feudals.
L'any 1026, la comtessa Ermessenda va atorgar aquesta carta de repoblament a Guinedilda i els seus fills. Els concedeix les seves terres de Cervera, que pertanyien al comtat d'Osona. Guinedilda va ser una de les poques dones a qui es va atorgar un domini. Tenim constància d'una torre que devia servir de defensa d'aquell modest repoblament. El document ens parla d'"el seu puig i el castell que hi ha allà, que es diu Cervera", castell que ja havien edificat els repobladors. La carta de repoblament sembla que confirma un poblament que, de fet, ja s'havia fet prèviament. Simplement, legalitzaria així una repoblació primerenca.
Text
En nom de Crist. Jo Ermessenda per la gràcia de Déu comtessa, amb el meu fill Berenguer, marquès i comte, i la seva muller Sança, comtessa, us donem generosament a vosaltres Guinedilda, dona, i als teus fills Miro, Guilabert, i Amat i a vosaltres Bernat Guifré i la teva muller Sança, i Bonfill i la teva muller Amaltruda. Així per la nostra liberalitat us donem a vosaltres la nostra terra erma situada a la marca del comtat d’Osona, amb el seu puig i el castell que hi ha allà, que es diu Cervera, el qual vosaltres contra els atacs dels pagans heu alçat abans que cap altre poblador de la marca per mitjà de la vostra aprisió i la torre construïda que ja teniu sota el vostre domini, juntament amb els puigs i la costa i el pla que puguin trobar-se dins els termes a sota escrits. Tot això va venir a nosaltres per la generositat dels nostres predecessors Borrell i Ramon*, de bona memòria, comtes i marquesos, i pel dret donat a la dona sobre els béns del seu marit i també per l'autoritat reial pel jurament que tenim sobre les dites coses fet pels nostres predecessors. Els termes dels nostres drets són: De la part oriental fins al nord primer amb la Pelosa, després amb "Cascolino i el Castrosello" i la Font de Llucià i la torre de Çuleima i fins al riu Segre. Del nord fins a occident deixem que Déu la limiti i confiem, esperançats, que la serveu de la potestat dels sarraïns; de l'occident fins al migdia primer sobre el Segre i fins al castell del Losor i per la vall del Losor fins a la Guàrdia Grossa; del migdia fins a orient primer a la dita Guàrdia Grossa i a la font de la Múrria fins a la citada Pelosa, d'on partíem.
Totes les coses que estan dins dels dits termes les donem a vosaltres homes i dones citats amb la condició que a la mesura que Déu us ho permeti i vosaltres hi doneu abast traieu de l'erm i de la solitud i el convertiu en conreu i hi construïu habitatges, castells i torres, i no tingueu per les dites coses cap més senyor, vosaltres ni els vostres successors, que nosaltres i els nostres successors. La meitat de totes aquestes coses i tot el que podreu millorar dins dels dits termes ho tingueu per alou vostre i com a bé vostre propi i en podreu fer el que vulgueu vosaltres i la vostra descendència. L'altra meitat la tindreu vosaltres i la vostra posteritat com a feu nostre i de la nostra posteritat per fidelitat. La donació que fem que sigui ferma i per sempre. Feta el dia de les calendes de febrer de l'any trenta del rei Robert.
Signa Ermessenda, comtessa per la gràcia de Déu. Signa Sança, per la gràcia de Déu comtessa, nosaltres que aquesta donació hem fet i hem demanat firmar...
* Es refereix a Borrell II comte de Barcelona, (947-992), sogre d’Ermessenda, i al marit d’aquesta, Ramon Borrell, comte de Barcelona (992-1017).
Font i Rius, Josep Maria, Cartas de población y franquicia de Cataluña. Madrid, Barcelona, CSIC, 1969. Vol. 2, doc. 16.
