Fragment d'un manuscrit del monestir de Ripoll que conté els principis de l'astrolabi (c. 950).
Qualsevol que vulgui saber les hores certes de ta nit i del dia, o els instants i moments, i altres coses que hom ha de cercar en el rellotge, cal que conegui i entengui bé aquesta assafea», és a dir taula, i recordi els noms dels artificis que hi funcionen, i aquests i totes les altres coses que hi són construïdes o que hi fan referència, perquè mentre investigui diligentment tot això i sàpiga perfectament l'assafea* i els treballs que hi ha fet l'inventor i constructor, i conegui de quina manera ha de funcionar, inferirà i esbrinarà la màxima utilitat en la seva ciència. Hi trobarà primerament l'altura del Sol i de tes estrelles fixes, i la causa certa per la qual es manté, i el lloc o grau on roman per tots els diez de l'any. Coneixerà també el grau dels moviments del Sol, com canvia d'un lloc a l'atac per tot el cercle del zodíac. Coneixerà també les diverses rutes dels planetes, i on són i com es mouen, i l'estat i moviment de tots els altres astres. I també coneixerà amb certesa la naixença i la posta de tots ells...
• És un fragment del Tractat d'astronomia i del rellotge. inclou una part d'un Liber de Astrolabio, que la majoria d'autors daten a mig segle X.
Assafea: una làmina d’un astrolabi
UDINA MARTORELL, Frederic. Documents cabdals de la Història de Catalunya, Barcelona: Fundació Catalana, 1985, vol. l, pàg. 36.
