Encara que els historiadors continuen debatint sobre les causes de la crisi econòmica, existeix total unanimitat en afirmar que la fallida de la Bossa de Nova York el 24 d'octubre de 1929 (el dijous negre) fou el detonant de la crisi. Tanmateix, no es pot afirmar que la crisi siga conseqüència de la crisi bursàtil, sinó que aquesta fou el primer indici evident de la crisi econòmica que s’iniciaria des de 1929 als Estats Units, des d’on s’estendria per bona part del planeta. Què motivà el crack de Wall Street?
Des de 1927 la prosperitat de les grans empreses havia adoptat un gir inquietant. Els beneficis empresarials, en lloc de reinvertir-se en les pròpies empreses s’invertienen la Borsa de Nova York ja que els beneficis que s’obtenien de la especulació eren molt més elevats que els obtesos per les pròpies empreses. La febre especulativa féu que els corredors de Borsa (brokers), fins i tot prestaren diners als inversors prenent com a garantia els valors comprats. D’aquesta manera els préstecs es duplicaren entre agost de 1926 i agost de 1929, i continuaria mentre la borsa mantingués la seua evolució alcista. Aviat, però, la taxa d'interés d'aquests préstecs superà el límits raonables, afectant i limitant les imprescindibles inversions productives.
Així, ja en 1928 era evident que el valor de les accions no es corresponia amb la verdadera evolució de l'economia, i ja es pressentia una crisi latent de l'economia nord-americana. Els efectes de l'especulació havien obstaculitzat el finançament no sols dels sectors marginats de l'expansió econòmica sinó, fins i tot, als més afavorits com la construcció, l'automòbil, els electrodomèstics. Tot i això, malgrat els indicis de la recessió, entre 1927 i 1929 el valor de les cotitzacions continuà pujant desmesuradament. En la primavera de 1929 es produiria un canvi en la cotització cap a la baixa. La fallida del consorci Hatry de Londres va inquietar als inversors, produint-se les primeres vendes massives d'accions. El descens dels préstecs facilitats als brokers pels Bancs, a causa de la decisió de les autoritats monetàries nord-americanes d'elevar la taxa de descompte per a frenar l'especulació, va atraure als capitals flotants americans invertits a Europa el que va augmentar l'especulació als Estats Units.
Sobtadament, quan l'eufòria borsària semblava general, la banca Morgan ordenà la venda massiva el 24 d’octubre sense trobar comprador. Des d’aquest moment es desencadenà el pànic entre els especuladors, de manera que si el dijous s’oferien 13 milions d'accions, el dimarts negre 29 d'octubre, quan els bancs demanen el retorn dels crèdits, el pànic s’estén, posant-se a la venda 16,5 milions d’accions, amb la qual cosa l'índex de valors perdia 43 punts. Malgrat la intervenció dels Bancs, la Borsa continuà el seu descens imparable fins a 1932.
El crack de Wall Street no únicament desencadenaria la crisi econòmica, sinó que també contribuiria a amplificar la seua gravetat a conseqüència de la destrucció sense precedents dels mecanismes del crèdit que havien assegurat la prosperitat dels anys vint, la desviació de les inversions dels sectors econòmics productius, les fallides financeres subsegüents, la dràstica reducció de la inversió, la producció i el consum, i les elevades taxes de desocupació derivades de la ruïna de milers d’empreses que havien invertit els seus diners en la borsa.
Ni els economistes, ni les autoritats polítiques eren conscient de la profunditat de la crisi desencadenada, raó per la qual reaccionaren aplicant fórmules econòmiques clàssiques, el que aguditzaria com veurem més encara la crisi econòmica.
© Fran Cadenas 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada