L’enfonsament de la borsa provocà una reacció en cadena que col·lapsaria l'economia nord-americana. D’aquesta manera s’iniciava als Estats Units una llarga crisi econòmica coneguda com la gran depressió. Les dimensions de la crisi singularitzaven la Gran Depressió de qualsevol crisi anterior i posterior. Per què l’impacte fou tan gran i durador sobre la societat americana?
Per a començar, l’enfonsament borsari va provocar la destrucció de l'estalvi (amb la ruïna de milions de grans i petits inversionistes així com de les empreses que havien invertit els seus beneficis en la borsa) i la dràstica reducció del crèdit, del consum i de la inversió. Immediatament les conseqüències es traslladaren des de Wall Street a l'economia real.
Per la seua banda, els bancs es van enfonsar per dos motius. En primer lloc perquè existia una gran quantitat de bancs de petites dimensions amb dipòsits limitats i fons invertits en productes financers de dubtosa transparència, i en segon lloc perquè els clients de molts bancs, víctimes del pànic, retiraren simultàniament els seus estalvis i perquè molts préstecs van quedar sense retornar. Molts bancs foren incapaços de tornar els dipòsits als seus clients el que contribuí més encara el pànic. En conseqüència, al voltant de 9.000 bancs van fer fallida i els estalvis de milions de ciutadans es van esvair.
Amb la desaparició dels estalvis, immediatament es paralitzaren la demanda i les inversions, el que es traduí en una profunda crisi industrial i unes enormes taxes d'atur. La caiguda brusca del consum privat va accelerar el descens dels preus i dels beneficis, i els estocs van augmentar. En 1929 la producció industrial dels Estats Units es va reduir en un 50% i la fallida va afectar prop de 23.000 empreses. El nombre d'aturats va arribar en 1932 als 12 milions de persones (un 25 % de la població activa). L’impacte social de la crisi industrial i de l’atur, però, foren brutals, ja que els Estats Units no disposaven d'un sistema d'ajuda als aturats ni res paregut a un sistema de seguretat.
La conseqüència fou que milers de treballadors caigueren en la misèria. Milions de ciutadans perderen totes les seues propietats, no disposaven d’allotjament, patiren dificultats extremes per a subsistir, el que es traduí en desnutrició, emigracions de milers de persones cercant treball, creixement del nombre de vagabunds, amuntegament en barraques, augment de la delinqüència, prostitució, alcoholisme, abandonament de fills, conflictes violents...
La novel·la The Grapes of Wrath de John Steinbeck capta amb increïble precisió el preu social de la crisi. En la novel·la gràfica Kings in Disguise de James Vance, Dan Burr es reprodueix amb precisió el món dels vagabunds, persones que després de perdre-ho tot es veuen immersos en un món de violència, pobresa extrema i desarrelament.
Per la seua banda, la situació en el sector agrícola, que ja era dolenta abans de 1929, empitjorà a conseqüència de l'enfonsament dels preus i de la disminució de la capacitat adquisitiva dels camperols (que descendí un 70 %). En un país on encara els agricultors representaven el 25 % de la població, la misèria colpejà més violentament al món rural que a les ciutats, com s’aprecia en la fotografia de la família d’Alabama. Les expropiacions de granges es multiplicaren pels deutes contrets, i un milió i mig de persones van haver d'abandonar forçosament les cases on vivien, sumant-se a bandes de jornalers que recorrien el país en busca de qualsevol treball.
No cal dir, que com en totes les crisis, les dificultats per a les minories (negres, hispans, asiàtics...) foren majors que per a la resta de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada