A
Abrasió, plataforma d': Superfície d'erosió produïda per l'onatge al peu d'un penya-segat.
Afluent: Riu que no arriba al mar i que desemboca en un altre de més important.
Aiguaneu: Barreja de pluja i de neu.
Aixaragallament: Acció erosiva de l'aigua de pluja quan s'escorre per terrenys inclinats i incoherents i hi forma xaragalls (cárcavas).
Albufera: Llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més punts.
Albufera valenciana
Alfac: Banc de terra o de sorra que es forma a la desembocadura d’un riu i que pot fer un cordo litoral o, a la llarga una albufera.
Allau: Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.
Al·luvió: Revinguda d'aigua contra la riba; inundació. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Altiplà: Elevació del terreny que presenta una superfície més o menys plana.
Altitud: Altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar.
Altura: Distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació.
Apalatxià: Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral•leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes. És el resultat d'una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d'un peneplà. Les crestes resten formades per roques dures, puix que l'erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc. És el resultat d'una llarga evolució: antigues cadenes plegades són transformades en peneplans per l'erosió, posteriorment han estat elevades de nou i erosionades. Alguns exemples a Espanya es poden observar a les muntanyes entre Astúries i Galícia, o en els Montes de Toledo.
Aqüífer: Formació geològica en que s'emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat i la fissuració de la roca que l'acull.
Areny: Terra, platja, riba, llit de riera, etc... format de sorra.
Arrossegall: Material provinent d’erosió (graves, sorres..., que és arrossegat pels cursos d’aigua i que es diposita per sedimentació.
Arrossegament: Fer moure l’arrossegall, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment.
Arxipèlag: Conjunt d'illes més o menys agrupades i, generalment, amb característiques geogràfiques similars.
Avenc: Cavitat natural subterrània constituïda essencialment per un o mes pous verticals o subverticals.
B
Badia: Obertura amplia i corba del terreny d’un litoral marí .Tros de mar parcialment envoltat de terra.
Badland: Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.
Balma: Cavitat no gaire profunda excavada en un marge o vessant rocós on penetra la claror.
Banc: Baix format per sorra, gairebé a flor d'aigua, on poden encallar fàcilment les embarcacions.
Barra: Banc llarg i estret de sorra que es forma a l'embocadura d'un riu.
Barranc: Excavació profunda de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d'un riu, d'una riera o d'un torrent en la terra.
Bloc: Fragment de roca de més de 256 mm. de diàmetre / Fragment de material volcànic expulsat en una erupció.
Boira: Extensió més o menys gran d'aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d'aigua provinents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra i llevant més o menys la transparència de l'atmosfera.
C
Cabal: Quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del lloc pel qual circula.
Cadena de muntanyes: Serralada.
Cala: Badia petita. Entrada que fa el mar en una costa, a propòsit per a treure i avarar les embarcacions.
Calcari: Que conté carbonat de calci.
Caldera: Depressió d'origen volcànic, de forma el•líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla, creada per un cràter o un esfondrament.
Carst: Fenomen d’erosió i filtració de les aigües de pluja en els massissos de roques carbonatades que genera un relleu de depressions, avencs i galeries subterrànies. Regió de roca calcària o dolomítica i d'altres roques solubles on s'ha produït el desenvolupament de formes específiques causades pels processos de corrosió i erosió superficial i subterrània (avencs, cavernes, rasclers, dolines...) amb un drenatge dominantment subterrani.
Cascada: Salt d’aigua d’un riu que es produeix quan arriba a un precipici
Caverna: Concavitat natural profunda, subterrània o entre roques.
Cim: Part mes alta d’una muntanya.
Ciment: Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d'una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència.
Cimentació: Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per efecte d'un ciment.
Cingle: Espadat de roca que forma timba, al cim o al pendent d’una muntanya.
Circ: Forma de relleu glacial constituïda per una depressió semicircular de parets abruptes.
Clast: Partícula o fragment sedimentari o volcànic de qualsevol mida i origen.
Clàstica, roca: Dit de la roca formada per la unió de fragments de roques preexistents o de restes fossilitzades.
Còdol: Fragment de roca dura, més aviat petit, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodament, de mida entre un palet i un bloc.
Coll: Depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort, per la qual se sol passar per anar d'un vessant a l'altre.
Collada: Depressió d’una certa amplada o extensió a la carena d’una serralada.
Col·luvió: Material procedent de la desagregació de roques in situ i acumulat al peu d'un vessant per l'acció de la gravetat.
Columna: Un conjunt d’estalactita i estalagmita que, al créixer, es van fusionar.
Coma: Depressió mes o menys pregona i planera en terreny de muntanya.
Compactació: Formació d'una roca coherent a partir de sediments solts. Reducció del gruix d'un dipòsit sedimentari a causa del pes i de la disminució de la porositat.
Conca: Territori circumdat de muntanyes. Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d'aigua.
Congesta, neu: Neu amb bombolles d'aire barrejades amb els cristalls de glaç que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
Conglomerat: Roca coherent, sedimentaria, detrítica, constituïda per fragments de roca més o menys arrodonits que tenen llur origen en d'altres roques preexistents que han estat arrencades per l'acció dels elements erosius i que posteriorment s'han sedimentat i cimentat.
Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavades per les aigües d’un riu.
Continent: Vasta extensió de terra emergida, considerada com una petita part del món i a la qual s'integren les illes pròximes.
Continental, plataforma: Zona marginal dels continents que s'estan mar enfora fins a uns 200 metres de profunditat.
Contrafort: Ramificació secundaria d’una cadena de muntanyes.
Cornisa: Part rocallosa d’una muntanya o d’una cosa abrupte que sobresurt a causa d’una capa mes dura que recobreix les que son immediatament inferiors.
Costa: Tros de terra que es en contacte amb el mar / Terreny rost, abrupte, especialment pendent.
Cota: Nombre que en els plans topogràfics indica l'altitud d'un punt geogràfic sobre un pla pres per base.
Cova: Cavitat subterrànies molt o poc profunda i de forma i dimensions molt variades.
Cràter: En un volcà, punt on surten materials eruptius a la superfície. Depressió central dels cons volcànics, en forma d'embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat, pel fons de la qual surt la lava a la superfície durant l’erupció.
Cresta: Forma de relleu asimètrica, elaborada per erosió diferencial en una capa de roca dura que alterna amb d'altres de més toves. / Part aguda de la divisòria d’aigües d'una muntanya.
Cubeta: Conca petita. Forma de relleu que correspon a una depressió rectangular, de pocs fons i proporcionat en les seves mides.
D
Declivitat: Desviació de l’horitzontalitat, inclinació cap avall; declivi.
Dejecció: Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció del agents geològics.
Dejecció, con de: Cos sedimentari al•luvial, semblant a un con o un ventall, format per un torrent quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
Delta: Formació sedimentària dipositada per l'acció d'un riu que desguassa a la mar o a un llac, amb aigua estancada, la qual presenta una part subaèria plana i baixa, sovint triangular, solcada pels diversos braços fluvials i una part submergida formant un talús en progradació per les aportacions fluvials redistribuïdes per l'onatge i els corrents litorals.
Denudació: Procés pel qual resten al descobert les masses rocoses a causa dels diversos agents erosius.
Depressió: Sector de la superfície de la Terra més baix respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents o de les àrees marines.
Desembocadura: lloc on un riu desemboca en el mar o en un estany.
Desert: Regió terrestre de clima àrid, amb menys de 200 mil·límetres de precipitacions l'any, no coberta per la neu ni pel glaç i, gairebé, sense coberta vegetal.
Desglaç: Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura puja per damunt del punt de congelació
Desnivell: Diferència de nivell o d'altures entre dos punts.
Diàclasi: Són plans de fractura sense que existesca desplaçament entre els blocs fragmentats. Se solen formar a causa de la disminució del volum a conseqüència del refredament de magmes o per processos de compressió i descompressió, en el cas dels massissos de roques rígides, calcàries i dolomies fonamentalment.
Diagènesi: Conjunt de canvis quimicofísics que sofreixen els sediments des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Disgregació: Dissociació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per meteorització física, química o bioquímica.
Dolina: Depressió oval de profunditat i dimensions variades que es forma en el relleu càrstic a partir d’un punt d’absorció i per dissolució de roques, generalment calcàries.
Dom: Massa rocosa en forma de cúpula, que pot assolir una gran alçària, formada al cràter d'un volcà per una lava molt viscosa que es refreda sense fluir i que surt progressivament com si fos un tap.
Duna: Promontori de sorra d’origen eòlic que es formen en llocs àrtics i desèrtics o a les platges.
E
Encavalcament: És el resultat de grans compressions, que primer pleguen i rompen les roques i després desplacen una massa important que situa les roques més antigues per sobre de les roques més modernes. La superfície de l’encavalcament és molt estesa i acaba duplicant-se l’espessor de la sèrie sedimentària. Si el desplaçament horitzontal supera els deu quilòmetres rep el nom de mantell de corriment. Els encavalcaments són típics de les serralades recents i també d’algunes de les antigues.
Erg: Territori extens cobert de dunes alineades de forma més o menys regular, separades per depressions.
Ermot: Tros de terra àrida i inculta amb vegetació magra i resseca.
Erosió: Despreniment i transport dels detritus pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.
Erràtic, bloc: Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.
Esllavissament: Acció de desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc... una massa de terra o de rocs.
Estalactita: Concreció generalment calcària i de forma cilíndrica, originada per un degotall, que penja de la volta de les cavernes.
Estalagmita: Concreció calcària amb forma de columna, que ha crescut cap amunt, formada al sòl d'una cova per les gotes que cauen de la volta o de les estalactites.
Estany: Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Estil tectònic: Conjunt de les característiques geomètriques estructurals d’una gran unitat geològica deformada.
- Estil juràssic: En l’estilo juràssic predominen la successió de plegaments rectes i simètrics, associats a falles de la mateixa direcció. Tot i que els cims es corresponen habitualment amb anticlinals i les valls amb sinclinals, en ocasions pot aparèixer un relleu invertit com a conseqüència de l’erosió diferencial.
- Estil alpí: Estil tectònic caracteritzat per un conjunt d’unitats al·lòctones plegades (materials arrancats i desplaçats de la seua posició inicial), encavalcades i que formen mantells de corriment. En conseqüència predominen els plegaments-falla, combinats amb estrats invertits i mantells de corriment amb encavalcaments de grans desplaçaments.
- Estil germànic: Estil tectònic caracteritzat pel predomini de falles de gran angle i de plecs molt amplis, típic dels cratons i els avantpaïsos.
- Estil saxonià: combina fractures i plegaments, com a conseqüència de l'alternança en la deposició de materials sedimentaris sobre els massissos paleozoics, de tal manera que el sòcol paleozoic es fractura i la cobertora sedimentària es plega, adaptant-se a l’estructura subjacent. És característic del Sistema Ibèric.
Estret: Pas de poca amplada situat entre dues terres i a traves del qual es comuniquen dues masses d’aigua.
Estuari: Braç estret de mar que ve a ésser com la prolongació de l'embocadura d'un riu.
F
Falla: Una falla tectònica es un trencament de roques per tensions internes de la Terra (forces tectòniques). D’acord amb la teoria de la Deriva Continental, en les voreres de les plaques si poden trobar tres tipus de plaques diferents:
- Falles divergents, són zones per on les plaques tectòniques se separen i flueix magma de dins (dorsals oceàniques)
- Falles convergents són zones on les plaques s'ajunten. Les plaques més pesants s'enfonsen per davall de l'altra fonent-se per fricció i en molts casos aquest material torna a aflorar a la superfície formant-se volcans. Aquestes zones estan sobretot en els litorals dels gran oceans
- Falles transformants: són les que s'han originat entre les plaques que ni s'apropen ni s'allunyen entre si, sinó que es desplacen paral·lelament o antiparal·lelament entre si.
Fiord: Vall d'origen glacial entre muntanyes de gran pendent, de morfologia en U, envaïda per la mar formant un braç llarg i estret, de fondària considerable, que penetra terra endins.
Flanc: Costat, qualsevol de les dues parts d’un cos o objecte .
Fletxa litoral: Barra litoral, formada per l'acumulació de material detrític, lliure per un extrem i que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa.
Flux: Moviment incessant d'allò que es mou en una direcció concreta.
Foia: depressions sobre materials tous.
Font: Indret per on l’aigua subterrània surt o brolla a la superfície.
Freàtic: Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies.
G
Gebrar: Glaçar-se la rosada.
Gebre: Cristalls de glaç, que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot a les puntes i a les arestes dels objectes.
Gelivació: Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es fragmenten i es disgreguen per acció del glaç.
Geosinclinal: Part de l'escorça terrestre que s'enfonsa i s'omple de roques.
Glaç: Aigua reduïda a l'estat sòlid pel fred.
Glacera: Massa de glaç formada per compactació i recristal·lització de la neu en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall.
Gorg: Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.
Graben: Fossa tectònica o conjunt de dues falles normals paral·leles amb inclinació oposada en un ambient tectònic expansiu, on el sector central es mou per la part inferior respecte als costats laterals. A l'interior d'una fossa tectònica afloren generalment roques més joves fora del sistema. La mida d'un graben pot ser de centímetres fins a grabens més grans, al voltant de 300 km.
Grava: Fracció del sòl formada pels fragments minerals que fan entre 2 i 20 mil•límetres de diàmetre.
Guèiser: Surgencia d’aigua calenta i vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
H
Hidrosfera: Conjunt de les parts aquoses de la Terra, comprenent els oceans, els mars, els llacs, els cursos d'aigua, les aigües subterrànies, el glaç i el vapor aquós de l'atmosfera.
Horst: Massís tectònic d’una falla. Bloc allargat i elevat en relació als blocs laterals generat per distensions de l’escorça terrestre a les línies de plec (charnela) dels anticlinals.
I
Illa: Porció de terra envoltada d’aigua per tots costats, més petita que un continent.
Intermareal: Relatiu o pertanyent a la banda litoral compresa entre el límit superior de la marea alta i l'inferior de la marea baixa. Intercotidal.
Intersticial: Propi dels intersticis de les arenes litorals o, en general, de qualsevol substrat sòlid esmicolat.
Istme: llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.
Ivons: Nom que reben als Pirineus els llacs d’origen glaciar.
K
Karst, relleu càrstic: És una forma de modelat terrestre causat per l’aigua a través de processos d’erosió per meteorització química, propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial -com ara els rasclers (lapiaz) i les dolines- o subterrània –com són els avencs i les coves, on el sistema de drenatge és fonamentalment subterrani.
L
Lapiaz o rascler: Conjunt de solcs, estries i canals profunds separats per arestes tallants irregulars d'1 cm a 1 m de profunditat, que s'originen a la superfície de les roques calcàries per l'acció corrosiva de les aigües salvatges.
Lapiaz en el massís de Las Enguinzas (Cantabria)
Lava: Material fos que surt dels volcans en el moment de erupció i forma rius que s'escolen pels vessants del volcà.
Litoral, cordó: Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de la costa i més alta que les pleamars.
Litosfera: Capa consolidada de la Terra, compresa entre l'astenosfera i la superfície terrestre, formada per l'escorça i el mantell superior.
Llac: Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.
Llacuna: Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac i de poca fondària, ocupat en gran part per vegetació.
Llengua de glacera: part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones mes o menys allunyades del circ, en els quals la velocitat d’avançament resta compensada per la fusió del glaç.
Llera: Llit d’un curs d’aigua
Llim: Roca detrítica de gra molt fi, comprés entre 1/16 i 1/256 mil•límetres.
Lliscament: Desplaçament d'una massa de terreny que llisca sobre un pendent.
Llit: Depressió del terreny per on s'esmunyen les aigües d'un riu, d'una riera, etc.. fons del mar, d'un llac.
Loess: Sediment detrític eòlic, groguenc, constituït essencialment per llim, poc coherent i que forma dipòsits molt extensos a les regions estepàries.
M
Magmatisme: Procés de transformació del magma terrestre (massa rocosa de composició silicatada en estat de fusió parcial, amb quantitats variables d’elements volàtils, degut a l’elevada temperatura de l’interior de l’escorça terrestre) que, en determinades circumstàncies de pressió i temperatura (com ara l’aflorament a la superfície) pot presentar faccions de roca sòlida, líquida i gasosa. Generalment, roques magmàtiques són les endògenes (d’origen en les profunditats terrestres) originades per refredament i cristalització.
Mallos: torrasses rocoses formades a partir de fractures verticlas (Mallos de Riglos).
Mar: Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície terrestre( 361.128.000 Km2 , que en representen el 71%).
Maresma: terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrera una fletxa o qualsevol entrant costaner(golf, badia o estuari)/ Costa baixa inundable per les aigües del mar o d'un riu.
Massís: Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesades i per una altitud moderada.
Metamorfisme: És un dels principals processos geològics interns implicats en el cicle de les roques i en la formació de relleu. Les roques degut a que queden sotmeses a un augment de la pressió i la temperatura, canvien la disposició i composició dels seus components químics. La pressió reorienta els minerals que componen la roca original perpendicularment a la direcció en què actua la pressió. El canvi de composició es deu al fet que, sota les noves condicions de pressió i temperatura, els minerals que constitueixen la roca original són inestables. En conseqüència, reaccionen entre si per donar nous minerals que tinguen una composició química estable sota les noves condicions.
Meteorització: Conjunt de processos mecànics, fisicoquímics o biològics d'alteració i esmicolament de la roca superficial sota acció dels agents atmosfèrics on hi ha formació de sòls i nova formació de sediments.
Modelat: Conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen un sistema d'erosió.
Mola: Turó isolat, de forma massissa, arrodonida i plana al capdemunt.
Morena: Conjunt de materials detrítics de mides diferents, transportats i dipositats per una glacera.
Muntanya: Elevació natural del terreny, alta i rosta.
N
Nivell,corba de: Conjunt de punts d'igual altitud en referència a un pla horitzontal.
O
Oasi: Indret de terra fèrtil d'un desert on creix la vegetació gràcies a l'existència d'aigües subterrànies.
Oceà: Cadascuna de les cinc grans parts en que es considera dividida la massa total d'aigua salada que cobreix aproximadament les tres quartes parts de la Terra.
Oceànica, conca: Depressió vasta i profunda on són retingudes les aigües marines.
Orogènesi: Procés de formació de les muntanyes. Temps o període durant el qual es forma una cadena de muntanyes i, com a conseqüència, d'altres formes del relleu.
P
Palet: Roc de 4 a 64 mil•límetres, que ha estat arrodonit pel fregadís en anar rodolant emportat per un corrent d'aigua, per l'embat de les ones, etc.
Pedra: Tros de matèria mineral dura i sòlida desprès natural o artificialment d'una roca. Gra de glaç arrodonit amb diàmetre superior a 5 mil•límetres que es precipita d'un núvol de tempesta.
Pedruscall: Terreny inclinat cobert de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre.
Pendent: Inclinació de la superfície d'un relleu.
Peneplà: Superfície de gran extensió, generalment erosiva, on es presenten molt poques desnivellacions.
Península: Porció de terra, envoltada en gran part, d'aigua, que és la prolongació, mar endins, d'una extensió major de terra.
Penya-segat: Escarpament rocallós amb pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.
Perfil topogràfic: Representació gràfica d'un tall perpendicular d'un terreny.
Pic: cim agut d’una muntanya.
Piemont: Regió planera situada el peu d'un massís muntanyós, formada per materials detrítics acumulats pels rius i torrents en forma de glacis de sedimentació i de dissecció, els quals revelen les modificacions dels corrents muntanyosos causades per l'orogènesi i els canvis climàtics.
Plana: Porció extensa de país pla, sense muntanyes, que, generalment, té una altitud escassa sobre el nivell del mar.
Platja: Riba sedimentària i planera del mar, d'un llac o d'un riu gran, formada generalment per acumulació de sorra o altres materials detritics.
Plec: Deformació contínua que resulta de la flexió d'un material rocós en què hi ha una referència anterior a aquesta deformació, com és la superfície d'un estrat.
Plegament: Conjunt de deformacions dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Plegament Alpí: Plegament orogènic del període terciari, l'últim que s'ha produït. Es va iniciar fa 62 milions d'anys, amb el qual es van formar, entre uns altres, el sistema alpí-himalaio, que s'estén des dels Pirineus i els Alps cap a l'est, passant pel Caucas, fins a unir-se amb el major nucli orogènic d'aqueix moment, l’Himàlaia. També tenen el seu origen en aquesta orogènesi les serralades mediterrànies meridionals, com les Serralades Bètiques i l’Atles, o les Muntanyes Rocalloses i els Andes en el continent americà.
Plegament Hercinià: Plegament orogènic de l’era primària, és a dir, que va ocórrer en nombrosos punts del globus terrestre fa 230 milions d'anys i va ser més important que el plegament caledonià. Aquest plegament va afectar a gran part d'Europa Centre-occidental, els Urals, els Apalatxes a Amèrica del Nord, els Andes, Tasmània, etc.
Pòlie: Depressió tancada d'origen càrstic, de dimensions hectomètriques i quilomètriques, de vores força abruptes, de fons pla rocós o recobert de sediments, i sovint drenada per cursos d'aigua que són absorbits en els ponors de tal manera que el drenatge és assegurat subterràniament (poljé).
Port: Abric natural o artificial en una costa o a la riba d'un riu, disposat per a servir de redós a les naus. Pas entre dues muntanyes.
Precipici: Declivitat abrupta, pendent vertical o molt rost.
Promontori: Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.
Pudinga: Conglomerat d'elements arrodonits.
Puig: Elevació del terreny, mes o menys rosta, formant un cim que sobresurt del terreny circumdant, tant si es plana com un massís muntanyós.
R
Rambla: Llera per on corren les aigües pluvials formant rierada de forma intermitent.
Ràpid: Part d'un riu on el corrent es mou amb una gran velocitat pel pendent fort d'un riu rocallós, sense caure al buit, per l’estrenyiment del llit o per altres causes.
Rascler o lapiaz: Conjunt de solcs, d'estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars que s'originen a la superfície de les roques calcàries per acció corrosiva de les aigües salvatges (lapiaz).
Rebliment: farciment d’una depressió mitjançant la sedimentació de materials transportats per aigua.
Rec: Incisió erosiva, en forma de vall submarina, excavada al talús continental, de grans dimensions i de vessants bastant abruptes.
Recepció, Conca de: Espècie d'embut on s'apleguen les aigües de capçalera d'un torrent.
Reptació: Moviment lent del sòl i dels dipòsits de vessant pendent avall, causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen.
Restinga: Fletxa que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra continua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta.
Ria: Vall fluvial inundada per l'aigua del mar.
Riba: Vora de la mar, d’un riu, d’un llac.
Ribera: Terra pròxima al riu, al mar o a un llac.
Riera: Curs d’aigua, generalment intermitent per manca d’aigua a l’estiu, de conca d’extensió comarcal i de cabal inferior a un riu.
Rimaia: Esquerda o conjunt d'esquerdes estretes i pregones situades entre el gel d'una glacera de muntanya i la paret rocosa del circ glacial.
Riu: Corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l'aigua d'una conca de gran extensió (com a mínim comarcal) o d'una vall de drenatge abundós, porta sempre poca o molta aigua.
Roca: Massa considerable de matèria mineral, especialment la que s'alça a la superfície de la terra o del mar. Qualsevol matèria mineral que forma part de l'escorça terrestre.
Rodolament: Desplaçament d'un cos que roman en contacte amb la superfície d'un altre, mitjançant un moviment de rotació del primer, que el fa avançar sobre el segon sense que hi hagi lliscament entre les dues superfícies.
Roquissar: Tipus de materials o roques que formen els paratges terrestres degut a l'evolució geològica (roquedo).
Rost: Terreny que té un pendent considerable.
S
Saltació: Transport fluvial o eòlic de les partícules rocoses mitjançant salts successius.
Sediment: Material sòlid fragmentari, o massa d'aquest material, bé siga d'origen orgànic o inorgànic, que s'origina de la meteorització de les roques preexistents i és transportat i dipositat per l'aire, l'aigua o el glaç, o bé que s'ha acumulat per altres agents naturals, tals com la precipitació química a partir d'una solució, o d'una secreció dels organismes vivents i que forma capes o estrats sobre la superfície de la terra a les temperatures ordinàries i d'una manera incoherent i no cimentada.
Sedimentació: Procés de dipòsit dels materials generats per l'erosió de les roques degut als canvis de temperatura, el vent, la pluja, la força d'un riu, etc. que, a llarg termini, va format noves formes de relleu (planes al·luvionals, per exemple) i, fins i tot, estrats.
Serra: Cadena de muntanyes.
Serralada: Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un conjunt mes llarg que ample.
Sòl: Capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius i considerada com a llur suport.
Solifluxió: És una combinació de flux i reptació. És freqüent en els llocs de domini periglacial (situats a les proximitats de les zones polars o als cims muntanyosos), on hi ha una part del terreny permanentment gelat (permafrost) sobre la qual s'hi situa una part superficial que pot fluir durant el desglaç de l'estiu (mol•lisòl).
Sorra: Roca detrítica incoherent, formada per grans de diàmetre comprés entre 2 i 0,062 mm.
Subducció: És un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques. Les plaques tectòniques no tenen totes la mateixa densitat. Les oceàniques, més joves que les continentals atès que es van creant a partir del magma que flueix del mig de la falla divergent en les dorsals oceàniques, són més denses que les continentals degut al ràpid refredament i a l'absència d'aire. Aquesta diferència de densitat fa que en trobar-se dues capes, la menys densa s'enfonsi per sota de l'altre, fonent-se per fricció i formant part del mantell o aflorant a la superfície en forma r volcà. Les zones on això succeix s'anomenen, zones de subducció i per tant són les zones o convergeixen dues plaques tectòniques, en les que una d'elles és clarament més densa que l'altra. Les foses marines denoten les zones de subducció. Quan dues plaques continentals convergeixen, hi ha un mescla dels materials de les dues capes i apareixen els plegaments de les grans serralades continentals (Alps, Himalàia, Pirineus, Balcans): Els material més densos queden més profunds i els que ho són menys, queden més superficials.
Superfície d’erosió: extensió aplanada resultant de l’acció de l’erosió.
T
Talús: Inclinació d'un terraplè.
Talús continental: Escarpament submarí de molt pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans.
Tàlveg: En una vall, línia mes o menys sinuosa que uneix els punts mes baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura.
Tartera: Extensió de terreny al flanc d’una muntanya coberta de pedres que s’han després d’aquest (“berrocal” o caos de boles). Se forma per la descomposició del granit que és una roca impermeable i dura però molt sensible a la descomposició química, la qual és especialment intensa en la xarxa de escletxes (diàclasi) que recorre tot el seu espessor. L’aigua se filtra per les escletxes i el gel fa esclatar la roca. Aquest tipus de paisatge és molt freqüent al Sistema Central, destacant la tartera del Manzanares.
Tectònica de plaques: Teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Terraplé: Plataforma feta amb terra sobreposada, a vegades compactada, i sostinguda amb parets d’obra o d’escullera.
Terrassa (fluvial): Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d'un riu, d'un llac, del litoral, originada per l'erosió.
Torrent: Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma sobtadament per una forta ploguda. / Barranc per on davalla atorrentada l'aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua.
U
Uvala: Depressió càrstica tancada de forma ovalada i de grandària mitjana, sense línies de drenatge organitzades, formada per coalescència o fusió de diverses dolines, les formes individuals de les quals poden endevinar-s'hi. La unió de vàries uvales forma un pòlie.
V
Vall: Depressió allargada i relativament ample, definida per la convergència de dos vessants i que és recorreguda o ha estat recorreguda, per un curs d'aigua o una glacera.
Vent: Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals.
Volcà: Lloc on les laves i altres productes magmàtics (gasos, vapors, etc...) atenyen la superfície terrestre, a l’aire lliure o a sota l’aigua, i que, per refredament, construeixen un relleu al voltant de la boca o de la fissura eruptiva, el qual sol tenir una forma cònica i una depressió o cràter al cim.
X
Xaragall: Regueró que forma l’aigua de la pluja en escorre’s per un terreny inclinat. Petit regueró que es forma als terrenys desprovistos de vegetació, sobre roques en pendent i poc coherents com les argiles, per efecte de l’erosió que provoca l’escorriment de les aigües de pluja. Els escorrancs són formes extremadament mòbils, s’aprofundeixen, s’engrandeixen i produeixen una erosió remuntant que es pot mesurar en metres/any. Quan l’escorrancament es generalitza, dóna lloc a un paisatge solcat de barrancs de diferents mides i aspecte desèrtic que el pendent i la forta erosió fan impossible per al conreu (barranc, escorranc o cárcava).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada