L'historiador Ferran Gallego analitza en el seu últim llibre, L'evangeli feixista, l'evolució del feixisme espanyol des de la República fins a 1950, que, segons ha explicat l'autor, denota que "el cas espanyol no va ser molt diferent del d'altres feixismes europeus dels anys 30". L'única peculiaritat que Gallego assenyala per al règim que arranca en 1936 és que "conquista el poder a través d'una guerra civil, però en cap cas es pot negar la seua naturalesa feixista".
Gallego indica que "dir que no va haver-hi feixisme en el règim franquista és tant com negar l'antifeixisme que va combatre en la Guerra Civil espanyola i l'esperit de les Brigades Internacionals, que vénen a Espanya a lluitar contra el feixisme".
Trenca així mateix Gallego la vella idea de la historiografia que el feixisme espanyol va arribar tard i mal: "És veritat que quan vol guanyar-se adeptes, la major part dels seus potencials clients s'han fet de la CEDA o del carlisme, però el feixisme com a fenomen de masses és a Europa un fenomen dels anys 30, amb l'única excepció d'Itàlia".
En El Evangelio Fascista (Ed. Crítica 2014), Gallego situa l'embrió d'aquest feixisme ja en plena República, perquè "no han de confondre's el partit i l'espai cultural de fascinació pel feixisme" que ja es troba en Calvo Sotelo i el Bloc Nacional, que "es declaraven feixistes però no militaven en Falange".
Per a l'historiador barceloní, Falange, un partit minoritari durant la República, es converteix en el partit hegemònic a partir de 1936 perquè "és congruent amb el moment de guerra civil, ja que era un partit militaritzat, no demanava la tornada de cap rei, té un discurs populista, creu en la mobilització de la masses i el seu ideari dóna per superada la democràcia parlamentària". A més, "la seua doctrina s'ajusta a la situació de violència extrema que hi ha a Espanya i està disposada a acceptar un cabdillatge carismàtic".
Al seu parer, el colp d'Estat del 18 de juliol va propiciar el sorgiment d'un moviment de masses a favor de feixisme: "No és un mer colp militar, ja que se suma un poder civil amb 60.000 milicians falangistes i 30.000 requetés". Falange, afegeix Gallego, proporciona un ideari a l'exèrcit, els oficials del qual tindran l'obligació de militar en Falange, una cosa que no succeeix en l'Alemanya nazi.
La Guerra Civil permet als feixistes a més "una unitat del comandament", que no es produeix en el bàndol republicà. La diversitat de forces que es van integrar en la sublevació de 1936 va acabar més endavant facilitant l'oportuna desfascistització del règim, convertit en un estat nacional-catòlic. "Quan el feixisme europeu cau, l'espanyol aguanta perquè es mostra com a garant d'un catolicisme gloriós i ja en 1944-45 planteja una espècie de via espanyola cap a l'estat catòlic fugint del totalitarisme alemany".
Opina Gallego que, per eixa raó, no és exacte parlar d'una antítesi entre catòlics i feixistes en el període analitzat, ja que "el falangisme és des de la seua formació un partit profundament catòlic", que troba en l'Imperi de Carles V el referent simbòlic de la defensa de la societat catòlica enfront de protestants i turcs.
L'autor de Todos los hombres del Führer i El mito de la Transición tanca la seua anàlisi en 1950 perquè poc abans es produeix l'últim debat cultural de l'Espanya de la postguerra sostingut per Pedro Laín Entralgo i Antonio Tovar, partidaris de "incorporar a la Generació del 98, a Machado i Ortega, a la idea d'Espanya", enfront d'intel·lectuals com Rafael Calvo Serer que "rebutgen parlar de diverses Españas legítimes".
Font.
Disponible en la biblioteca del Departament de Geografia i Història.
Signatura: 1 GAL eva
Fitxa Tècnica:
El evangelio fascista
La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950)
Editorial Crítica (Barcelona)
Fecha: 2014
984 páginas
ISBN: 978-84-9892-676-7
Formato: 15,5 x 23 cm.
39.90 €
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada