Dones rapades en Oropesa (Toledo) per ser familiars de republicans. / sbhac.net
Que el franquisme fou la concreció de l’infern de Dante en la terra per a molta gent és innegable. Que la situació fou infinitament pitjor per a les dones és una qüestió a la que la historiografia no presta gaire atenció en relació amb altres temes. La ínfima relació de llibres publicats sobre la història de la dona en Espanya, en relació a altres temàtiques, demostra aquest oblit. Els llibres de text habituals als instituts tracten el tema de manera molt superficial, i en ocasions, com si es tractés d’un element d’ampliació del que es pot prescindir perfectament. Per això, en un moment en què sembla regressar una actitud paternalista cap a les dones per part de l’estat, és necessari recordar d’on venim per tal de saber on volem anar.
El primer document que vull presentar és la famosa alocució del general Queipo de Llano advertint a les “roges” del futur imminent que esperava les dones.
La violència contra les dones no tingué únicament un caràcter sexual, sinó que adoptà, preferentment un caràcter “sexuat”, és a dir, una repressió dirigida específicament contra aspectes de la femineïtat. En aquest document s’explica la situació en general de les dones durant el franquisme.
Si voleu ampliar, podeu llegir les següents publicacions.
Isabel Morant, Historia de las mujeres en España y en América Latina, Crítica (4 Vols.).
Paul Preston, Palomas de guerra, DeBolsillo.
Pura Sánchez, Individuas de dudosa moralidad, Crítica.
Assumpta Roura et al., Un inmenso prostíbulo: Mujer y moralidad durante el franquismo, Bases.
Irene Abad, Las dimensiones de la “represión sexuada” durante la dictadura franquista.
Manuel Ortiz, La mujer en la dictadura franquista.
La mujer bajo el franquismo (UJI Castelló)
Altres webs interessants:
http://www.publico.es/especial/memoria-publica/
http://www.cuartopoder.es/invitados/la-represion-franquista-contra-la-mujer-las-rapadas/345
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada