En les seues múltiples ramificacions, la ciència també pot ser abordada des de diversos punts de vista. En un intent per proporcionar una mirada diferent de la tradicional narració basada en la línia temporal, l'historiador Miguel Artola i el físic, historiador de la ciència i acadèmic de la llengua José Manuel Sánchez Rom han concebut Los Pilares de la Ciencia (Espasa), que concentra en al voltant de 800 pàgines un repàs de vocació integral per les matemàtiques, la física, la química, la biologia, la medicina, la geologia, l'astronomia i la cosmologia, presentades a través dels conceptes fonamentals que les defineixen des dels seus orígens a l'actualitat.
“Es tracta d'un plantejament distint, on el que es relata són dues qüestions: d'una banda, les metodològiques, i per l'altre un índex de temes singulars, cada un tractat des del principi fins a la fi”, explica Artola. “L'objectiu no és construir una història de la ciència seguint una pauta cronològica”, agrega Sánchez Rom, “sinó que ens hem centrat a buscar les bases, els pilars de la ciència”.
Partint d'una introducció que situa el lector en el començament del viatge del descobriment científic humà, sorgit de l'observació, l'exposició es desplaça cap a l'espurna que va encendre l'especulació, que va portar a la verificació i la subsegüent comunicació dels fets científics, el que derivaria en la demolició dels sistemes especulatius i finalment en la revolució científica. “No sols ens ocupem de les idees, sinó també d'elements d'índole social o socioeconòmica, que també són essencials per a la construcció de la ciència”, assenyala l'acadèmic de la llengua.
A partir d'ací, el llibre dóna pas a la presentació en capítols individuals dels puntals que sustenten l'edifici de la ciència, com són la força, el càlcul, la composició de la matèria o la quàntica, entre altres. Encara que exposades conceptualment separades les unes de les altres, en el món físic aquestes idees estan inextricablement relacionades, el que ha suposat una dificultat a l'hora de presentar-les, segons explica Sánchez Ron. La solució: cada capítol presenta referències encreuades; nombres, dates i dades que es repeteixen.
Per a arribar a eixos nombres primers de la ciència, els acadèmics han invertit al voltant de dos anys d'aportacions en comú. “Primer ens vam posar d'acord en quina classe de llibre volíem fer, i vam decidir que no volíem fer res exclusivament cronològic o per països”, indica Artola. “Després acordem l'índex i vam realitzar un esborrany, que Sánchez Rom va redactar”.
Per a acostar el text a tots els públics, el llenguatge utilitzat és clar i concís, sense abusar dels tecnicisme ni els termes científics. “Encara que no hi ha concessions amb el rigor, l'objectiu és que ho puga entendre qualsevol persona”, apunta Sánchez Rom. Com a garantia, addueix, està el fet que un dels dos autors, Artola, no és científic de formació: “Açò és beneficiós, perquè així ens assegurem que no hi ha idees que es donen per assentades”.
A més de comprensible, el llibre, asseguren, és també abastador. “No s'ha quedat res fora”, diu Artola convençut. “És un llibre ambiciós, no es tracta d'una mera introducció, i també és contingut, és a dir, que el lector no necessita altres ferramentes per a entendre-ho”, afegeix Sánchez Rom.”És un text que no és simple divulgació, sinó que planteja com explicar la ciència, que també es pot explicar aïllant els problemes fonamentals. Les solucions poden ser molt complicades, però si un comprén quina és la qüestió plantejada, comprén el que està passant amb la ciència”.
El podeu trobar en la Biblioteca de Gandia:
Signatura: 5 ART pil
Font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada