Recentralització, ineficiència i solidaritat fictícia

Germà Bel, en Espanya, Capital París, analitza des d'una perspectiva econòmica l'estructura de les infraestructures espanyoles. D'aquest estudi desprenen, com a mínim, tres idees molt interessants des del meu punt de vista. 

El primer és que l'invocat principi de solidaritat territorial arreplegat en l'article 2 de la Constitució espanyola de 1978 amaga veritablement un panorama de guanyadors (Madrid) i perdedors. Les majors inversions en infraestructures en Madrid, tant aeroportuàries, ferroviàries... desmenteix claríssimament una solidaritat amb altres territoris com Extremadura, Andalucia... El cas dels aeroports de Barajas i El Prat en són bon exemple, ja que són els aeroports més endeutats i en el cas de Barajas el destinatari del 48% de les ajudes.

En segon lloc, Germà Bel subratlla el procés de recentralització econòmica que s'està produint en els darrers anys. El procés autonòmic, en la seua opinió, ha assolit uns límits, i s'observa un procés de recentralització de competències, com s'observa clarament amb l'aprovació de la LOMCE. Aquest procés de centralisme no és nou. Germà Bel narra la història d'aquest procés de centralització que arranca amb l'arribada de la dinastia borbònica a Espanya en el segle XVIII.

Finalment, en relació a aquest procés de centralització, Germà Bel posa de relleu les deficiències de la xarxa de comunicacions derivada d'aquest disseny central i posa exemples notoris. El que més m'ha cridat l'atenció és el relacionat amb la xarxa de línies ferroviàries d'alta velocitat. Mentre Espanya es situa com un dels països amb més kilòmetres de vies d'alta velocitat, el nombre de pasatgers transportats en aquests línies és només el 5% dels transportats en Japó, que disposa d'un nombre paregut de kilòmetres. Com és possible? La resposta, segons Bel, és el traçat irracional derivat de decisions polítiques i no estrictament econòmiques. Argumenta que la decisió del Partit Popular de modificar el corredor mediterrani en benefici de Madrid és un bon exemple de decisió política no avalada per l'interés general econòmic que perjudica en general l'eficiència de la xarxa de transports espanyola. 

En definitiva, espere que aquest llibre us resulte estimulant.

Geografia d’Espanya: Bibliografia

Bibliografia

 

Aguilera Arilla, M. J. et alii, Geografía General (Geografía física), Madrid, UNED, 2000.

Blanco Castro, E., Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotànica, Barcelona, Planeta, 2001.

Crespo, J. (coord.), Atlas de España, tomo II. El País / Aguilar, 1993

Comissió Europea, Soil Atlas of Europe, Luxembourg, Office for Official Publications of the European Communities, 2005.

Cuadrat, J. M., et al., Geografía física, Madrid, Cátedra, 1992.

Cuadrat, J. M., Pita, M. F., Climatología, Madrid, Cátedra, 1996.

Farinós, J. (dir.), Geografia regional d’Espanya. Una nova geografia per a la planificació i el desenvolupament, València, UV, 2002.

Franco Aliaga, Tomás, Geografía física de España, Madrid, UNED, 1997.

Gabler, R., et al., Physical Geography (9th Edition), Belmont, Brooks/Cole, 2009.

Gil Olcina, A., Gómez Mendoza, J. (coord.), Geografía de España, Barcelona, Ariel, 2001.

Gil Olcina, A., Olcina Cantos, J., Climatología general, Barcelona, Ariel, 1997.

López Gómez, A., Geografía de les terres valencianes, València, 3 i 4, 1998.

McKnight, T. L. et al. Physical Geography, 7th ed., New Jersey, Prentice-Hall, 2002.

Méndez, R., y Molinero, F., Geografía de España, Barcelona, Ariel, 1993.

Romero, J., et alii, La perifèria emergente. La Comunidad Valenciana en la Europa de las Regiones, Barcelona, Ariel, 2001.

Rosselló, V. M., Panareda, J. M., Pérez Cueva, A., Manual de Geografia física, València, PUV, 1998 (2ª ed. revisada).

Olcina, A., y Gómez Mendoza (2001), Geografía de España, Barcelona, Ariel, 2001.

Schultz, Jürgen, The Ecozones of the World, Berlin, Springer, 2005.

Strahler, A; Strahler, R., Geografía física, Barcelona, Omega, 1992.

 

Manuals Batxillerat

 

Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Madrid, Santillana, 2009.

Adiego, S., Velilla Gil, J., Geógrafos. Libro digital e interactivo para la asignatura de Geografía de 2º de bachillerato, Zaragoza, Recurso Digital.

Albet Mas, A., Geografia, Barcelona, Vicens Vives, 2009.

* Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Madrid, Anaya, 2009

Méndez, R., et al., Geografia 2, Madrid, Sociedad de María, 2009.

 

* Llibre de consulta per a l’alumn@ recomanat per a l’assignatura de Geografia d’Espanya (Segon de Batxillerat).

7. La Revolució Russa i la construcció de la URSS (Bibliografia)

Bibliografia

Carr, E. H., La revolución rusa de Lenin a Stalin, 1917 1929, Madrid, Alianza Editorial, 1993.

Carrère d’Encausse, H., The End of the Soviet Empire, New York, Basic Books, 1993.

Castells, Manuel, La era de la información: (III) Fin de Milenio, Madrid, Alianza Editorial, 1998.

Cohen, Stephen, Rethinking the Soviet Experience, New York, Oxford University Press, 1985.

Fernández, Antonio, La Revolución Rusa, Madrid, Istmo, 1990.

Figes, Orlando, A People’s Tragedy: The Russian Revolution (18911824), New York, Penguin, 1998.

Goehrke, Carsten, Rusia, Madrid, siglo XXI, 1989.

Hosking, G., A History of the Soviet Union, Londres, Fontana, 1990.

Kowalski, Ronald, The Russian Revolution, 19171921, Londres, Routledge, 1997.

Marples, D. A., Motherland: Russia in the 20th century, Londres, Longman, 2002.

McAuley, Mary, Russia’s Politics of Uncertainty, Cambridge, CUP, 1997.

Nouschi, A., Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo, Madrid, Cátedra, 1997.

Pipes, R., A concise History of the Russian Revolution, New York, Vintage, 1995.

Plokhy, Serhii, The origins of the Slavic nations: premodern identities in Russia, Ukraine, and Belarus, Cambridge, Cambridge University Press, 2006.

Taibo, Carlos, La Unión Soviética: el espacio rusosoviético en el siglo XX, Madrid, Síntesis, 1999.

Ulam, Adam Bruno, The Bolsheviks: the intellectual and political history of the triumph of communism in Russia, Harvard University Press, 1998.