dilluns, 24 de març del 2014

Recentralització, ineficiència i solidaritat fictícia

Germà Bel, en Espanya, Capital París, analitza des d'una perspectiva econòmica l'estructura de les infraestructures espanyoles. D'aquest estudi desprenen, com a mínim, tres idees molt interessants des del meu punt de vista. 
El primer és que l'invocat principi de solidaritat territorial arreplegat en l'article 2 de la Constitució espanyola de 1978 amaga veritablement un panorama de guanyadors (Madrid) i perdedors. Les majors inversions en infraestructures en Madrid, tant aeroportuàries, ferroviàries... desmenteix claríssimament una solidaritat amb altres territoris com Extremadura, Andalucia... El cas dels aeroports de Barajas i El Prat en són bon exemple, ja que són els aeroports més endeutats i en el cas de Barajas el destinatari del 48% de les ajudes.
En segon lloc, Germà Bel subratlla el procés de recentralització econòmica que s'està produint en els darrers anys. El procés autonòmic, en la seua opinió, ha assolit uns límits, i s'observa un procés de recentralització de competències, com s'observa clarament amb l'aprovació de la LOMCE. Aquest procés de centralisme no és nou. Germà Bel narra la història d'aquest procés de centralització que arranca amb l'arribada de la dinastia borbònica a Espanya en el segle XVIII.
Finalment, en relació a aquest procés de centralització, Germà Bel posa de relleu les deficiències de la xarxa de comunicacions derivada d'aquest disseny central i posa exemples notoris. El que més m'ha cridat l'atenció és el relacionat amb la xarxa de línies ferroviàries d'alta velocitat. Mentre Espanya es situa com un dels països amb més kilòmetres de vies d'alta velocitat, el nombre de pasatgers transportats en aquests línies és només el 5% dels transportats en Japó, que disposa d'un nombre paregut de kilòmetres. Com és possible? La resposta, segons Bel, és el traçat irracional derivat de decisions polítiques i no estrictament econòmiques. Argumenta que la decisió del Partit Popular de modificar el corredor mediterrani en benefici de Madrid és un bon exemple de decisió política no avalada per l'interés general econòmic que perjudica en general l'eficiència de la xarxa de transports espanyola. 
En definitiva, espere que aquest llibre us resulte estimulant.