Els últims nazis: els fills de la raça superior

 

El present video explica el projecte Lebensborn nascut de la malalta ment de Heinrich Himmler en 1935, consistent en assegurar la descendència de la raça ària i assegurar la seua superioritat aconseguint que dones alemanyes racialment pures donaren secretament els fills en adopció. Aquests infants serien educats per les SS en els valors del règim nazi. L’objectiu era crear una superelite guerrera que governaria en el futur el destí del Reich. Què fou d’aquests infants. Aquest documental ens ho conta.

Més informació sobre el projecte Lebensborn.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lebensborn

Carta d’en Hug Capet al comte Borrell (998)

 

Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. Com a conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder. Ací es transcriu la carta que Hug Capet envia al comte Borrell en 998 en resposta al trencament del pacte.

En nom del rei Hug al comte Borrell.
Com la divina misericòrdia ens ha adjudicat en tota tranquil·litat el regne dels francs, hem decidit, amb el consell i l'ajut dels nostres fidels, de respondre promptament a la vostra inquietud. Si voleu, doncs, conservar la fidelitat tan sovint oferta pels vostres legats a nós i als nostres predecessors, a fi que no ens vegem privats, en arribar al vostre país, de l'esperança de la vostra ajuda, al moment en què sabreu que el nostre exèrcit ha acampat a Aquitània, us presentareu a nosaltres amb poca gent, per confirmar-nos la fidelitat promesa i guiar l'exèrcit en el seu camí. Si preferiu obrar d'aquesta manera i obeir més aviat a nosaltres que els ismaelites, envieu-nos abans de Pasqua uns legats que ens assegurin la vostra fidelitat i puguin informar-nos amb precisió del nostre camí.

Procés de bruixeria contra Blanca Bardiera

 

Signatura

Arxiu Capitular de Barcelona, Pia Almoina, plec de processos criminals 1, procés núm. 36 (1578). 1578, 25 novembre a 23 de desembre. Sant Feliu de Llobregat.

Regest

Blanca Bardiera, francesa, és acusada de bruixeria i és processada a través de la justícia baronial. Es presenten setze testimonis per part de l’acusació, que l’acusen de matar bebès i fer emmalaltir la gent amb les seves pocions i la seva màgia. L’advocat defensor presenta quatre testimonis per a la defensa, que elogien la bona conducta de Blanca. El 5 de desembre Blanca presta declaració i al final del procés es decideix posar a Blanca en llibertat sota fiança.

 

Versió

Sobre tenir el parer que Na Blanca Bardiera, francesa, habitant de Sant Feliu de Llobregat, és bruixa.

 

[...]

 

Bertrana de Caubos, francesa, ara habitant de la població de Sant Feliu de Llobregat. Testimoni citada i que jura per Déu Nostre Senyor i els quatre Sants Evangelis, etcètera.

 

I interrogada sobre el que la cúria demana, diu:

 

Honorable batlle, el que jo sé sobre el que m’interrogueu és que, el mestre Germà Oriol, d’aquesta vila, em llogà a mi i a Na Blanca per eixarcolar un camp de blat. El matí que hi havíem d’anar, vàrem anar la dita Blanca i jo, i, anant pel camí, jo davant, tinc la presumpció que ella, la dita Blanca, amb les seves arts diabòliques, em va posar alguna cosa al cos, perquè de sobte em vaig trobar que tot el cos em feia moltíssim mal, especialment el cor, que em semblava que estava enverinada, quan abans estava molt bona. I en tot aquell dia no vaig poder treballar, ni en els quatre mesos i mig posteriors, ni podia menjar res. Fins al punt que la dita Blanca un dia em va cridar a la seva porta i em va dir: “Senyora Bertrana, veniu aquí”. I jo hi vaig anar, i vaig anar amb ella, i ella em va dir que si estava curada, i jo li vaig dir que no. I ella em va dir que si ja havia dinat, i jo li vaig dir que no, que no podia menjar. Aleshores ella entrà a casa seva i va cercar una escudellera, i amb la dita escudellera em va portar dues miques, que no tenien cara de sopes de pa, ni sabia jo mateixa què podia ésser. I ella em va dir que em mengés allò, i jo li vaig dir que no les volia, que no me les podia menjar. I ella em va dir que bé que me les podia menjar, que eren molt bones. I jo, tenint por que no em matessin no m’atrevia a menjar-les, i ella replicava que em fiés d’ella, que si les menjava aquí mateix em curaria. I vaig estar dubtant una mica si me les menjaria, i vaig pensar, no puc morir més que una vegada, i si em mata –vaig pensar- que no em matarà mol aviat, que tindria temps de confessar, i també diria que m’havia enverinat. I després, amb la punta del dit, doncs no m’atrevia a tocar sinó amb la punta del dit, vaig prendre d’allò que hi havia a l’escudella, que no n’hi havia brou, sinó que estava espès. I jo, amb quatre o cinc ditades vaig acabar, i així que vaig acabar, em va semblar que tenia gust d’herbes bones, especialment de farigola. I així que les vaig acabar em vaig trobar bé, i em va semblar que el meu mal no havia estat res. I aleshores vaig pensar i creure que ella no ho feia sinó diabòlicament, perquè m’havia fet venir el mal de sobte i amb aquelles miques de sobte se’m va passar. I més mal senyal m’ha semblat lo de les miques que lo altre, perquè jo de lo altre també moltes vegades pensava que li entrava malament a la gent, però lo de les miques no ho vaig tenir com a bon senyal, i des d’aleshores que mai m’ha agradat, sinó que la tinc per bruixa.

 

[...]

 

Montserrat Macià, dona de Jaume Macià, pagès de Sant Feliu de Llobregat. Testimoni citada, i que jura per Déu Nostre Senyor i els quatre Sants Evangelis.

 

I interrogada sobre el que la cúria demana, diu:

 

Senyor procurador, el que jo sé sobre el que em dieu és que jo tenia una nena de setze o disset mesos, més o menys, la qual ja caminava, i sempre la senyora Blanca la cridava i la prenia, i cada dia venia a casa, tres, quatre vegades, i s’hi estava gairebé mig dia. I un dissabte, estant la nena molt bona, es va menjar un plat de sopa calenta, i després d’haver-li donada, al cap d’una hora li vaig canviar els bolquers i la vaig posar en el llit, estant molt bona i sana. I en arribar la mitjanit, penso que podria ser entre les dotze i la una, es despertà la nena amb un gran crit i plor, cridant-me el meu marit: “Mestressa, desperteu!” Segons ell em va dir, no em podia despertar. I quan em vaig despertar me la vaig trobar tota cruixida i masegada, que em semblava que estava trencada per l’esquena, i li vaig dir: ¡No!. I així em vaig llevar com vaig poder, i vaig prendre la nena per donar-li el pit, perquè encara mamava, i la nena mai va poder prendre el pit, sinó que sempre xisclava i cridava. I cap a la matinada la nena s’adormí, i jo em vaig llevar, vaig anar a baix i vaig obrir la porta, i un cop oberta es va despertar la nena i jo la vaig agafar i la vaig posar a sobre el bressol per a canviar-la. I llavors va venir la dita Blanca a buscar foc, i em va dir en entrar: “Què fa la vostra minyona, com se troba?”. I jo li vaig dir què faria, estant molt espantada, en dir aquelles paraules no havent sortit a aquelles hores ningú de casa. I aleshores ella entrà a cercar foc i s’hi va quedar una bona estona abans de marxar. I estant ella [guaitant] per una finestra, vaig voler veure què feia, i així la vaig veure, que estava ajupida entorn del foc, remenant les brases amb un bastó seu, i després se n’anà dient: “Adéu siau!”. I jo li vaig dir: “Aneu en bona hora”. I des d’aleshores ençà mai més ha entrat a casa meva, ni mai més es va atrevir a parlar amb la meva nena, que va tenir la malaltia durant dotze o tretze dies, amb ofecs, tot el veïnat venia a casa meva a veure la nena, i ella mai es va atrevir a entrar, sinó que un diumenge que li va venir un ofec, que tota la gent del veïnat va venir a casa meva, la dita Blanca, estant asseguda davant de casa meva, a casa del rajoler, es va tancar dins de casa seva, de què em vaig sorprendre molt que quan abans se les feia de tant amiga meva, no parlés ni vingués a veure la nena. I abans de que la nena morís la vam trobar tota blava. I llavors, aquell vespre li van venir els crits, traient sang per la boca i altres parts. I quan la nena va morir, vam tenir discussions en el carrer les dues, dient-me ella: “Vós dieu que jo us he morta la minyona”. I jo li vaig dir: “Ja ho sabeu”. I ella em va dir algunes males paraules. I jo li vaig dir: “Per què ara no veniu a casa?, que abans no en sortíeu”. I ella va respondre: “Perquè ara no tinc menester”.

 

[...]

 

Beatriu Castellví, dona de Pere Castellví, pagès de Sant Feliu de Llobregat. Testimoni citada i que jura per Déu Nostre Senyor.

 

I interrogada sobre el primer article de la defensa de dita Blanca, diu que ella, testimoni, la té per dona de bé i per bona cristiana, del que ella coneix, i que li ha pres les seves criatures moltes vegades, que en té moltes, però que mai ha conegut cap mal dels que li atribueixen.

 

Sobre el segon, diu que ella la té com narra dit article, i encara que és cert que ha vist a alguns queixar-se d’ella, encara la té per dona de bé.

 

[...]

Carta de Poblament de Cervera (1026)

Carta de poblament de Cervera i les seves terres atorgada per Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona i la seva nora Sança de Castella, comtessa de Barcelona, a favor de Guinedilda, colonitzadora, els seus fills i altres pobladors i pobladores.

 

Aquest document és una carta de poblament que data de l'1 de febrer de l'any 1026. Durant els primers temps feudals, els comtes catalans van estimular la repoblació de les terres arrabassades als sarraïns. Aquest repoblament es va materialitzar en cartes de poblament, que concedien terres als colons que s'aventuraven a viure en aquelles zones de frontera, prop dels dominis dels musulmans. Aquest poblament refermava la reconquesta cristiana i permetia conrear noves terres, que, pel fet d'estar sota dominació feudal, generaven nous tributs als comtes. La carta de repoblament atorga la meitat de terres en alou als repobladors, i l'altra meitat, als senyors feudals.

L'any 1026, la comtessa Ermessenda va atorgar aquesta carta de repoblament a Guinedilda i els seus fills. Els concedeix les seves terres de Cervera, que pertanyien al comtat d'Osona. Guinedilda va ser una de les poques dones a qui es va atorgar un domini. Tenim constància d'una torre que devia servir de defensa d'aquell modest repoblament. El document ens parla d'"el seu puig i el castell que hi ha allà, que es diu Cervera", castell que ja havien edificat els repobladors. La carta de repoblament sembla que confirma un poblament que, de fet, ja s'havia fet prèviament. Simplement, legalitzaria així una repoblació primerenca.

 

Text

En nom de Crist. Jo Ermessenda per la gràcia de Déu comtessa, amb el meu fill Berenguer, marquès i comte, i la seva muller Sança, comtessa, us donem generosament a vosaltres Guinedilda, dona, i als teus fills Miro, Guilabert, i Amat i a vosaltres Bernat Guifré i la teva muller Sança, i Bonfill i la teva muller Amaltruda. Així per la nostra liberalitat us donem a vosaltres la nostra terra erma situada a la marca del comtat d’Osona, amb el seu puig i el castell que hi ha allà, que es diu Cervera, el qual vosaltres contra els atacs dels pagans heu alçat abans que cap altre poblador de la marca per mitjà de la vostra aprisió i la torre construïda que ja teniu sota el vostre domini, juntament amb els puigs i la costa i el pla que puguin trobar-se dins els termes a sota escrits. Tot això va venir a nosaltres per la generositat dels nostres predecessors Borrell i Ramon*, de bona memòria, comtes i marquesos, i pel dret donat a la dona sobre els béns del seu marit i també per l'autoritat reial pel jurament que tenim sobre les dites coses fet pels nostres predecessors. Els termes dels nostres drets són: De la part oriental fins al nord primer amb la Pelosa, després amb "Cascolino i el Castrosello" i la Font de Llucià i la torre de Çuleima i fins al riu Segre. Del nord fins a occident deixem que Déu la limiti i confiem, esperançats, que la serveu de la potestat dels sarraïns; de l'occident fins al migdia primer sobre el Segre i fins al castell del Losor i per la vall del Losor fins a la Guàrdia Grossa; del migdia fins a orient primer a la dita Guàrdia Grossa i a la font de la Múrria fins a la citada Pelosa, d'on partíem.

Totes les coses que estan dins dels dits termes les donem a vosaltres homes i dones citats amb la condició que a la mesura que Déu us ho permeti i vosaltres hi doneu abast traieu de l'erm i de la solitud i el convertiu en conreu i hi construïu habitatges, castells i torres, i no tingueu per les dites coses cap més senyor, vosaltres ni els vostres successors, que nosaltres i els nostres successors. La meitat de totes aquestes coses i tot el que podreu millorar dins dels dits termes ho tingueu per alou vostre i com a bé vostre propi i en podreu fer el que vulgueu vosaltres i la vostra descendència. L'altra meitat la tindreu vosaltres i la vostra posteritat com a feu nostre i de la nostra posteritat per fidelitat. La donació que fem que sigui ferma i per sempre. Feta el dia de les calendes de febrer de l'any trenta del rei Robert.

Signa Ermessenda, comtessa per la gràcia de Déu. Signa Sança, per la gràcia de Déu comtessa, nosaltres que aquesta donació hem fet i hem demanat firmar...

 

* Es refereix a Borrell II comte de Barcelona, (947-992), sogre d’Ermessenda, i al marit d’aquesta, Ramon Borrell, comte de Barcelona (992-1017).

 

Font i Rius, Josep Maria, Cartas de población y franquicia de Cataluña. Madrid, Barcelona, CSIC, 1969. Vol. 2, doc. 16.

Comencen els principis de l'astrolabi

 

Fragment d'un manuscrit del monestir de Ripoll que conté els principis de l'astrolabi (c. 950).

 

Qualsevol que vulgui saber les hores certes de ta nit i del dia, o els instants i moments, i altres coses que hom ha de cercar en el rellotge, cal que conegui i entengui bé aquesta assafea», és a dir taula, i recordi els noms dels artificis que hi funcionen, i aquests i totes les altres coses que hi són construïdes o que hi fan referència, perquè mentre investigui diligentment tot això i sàpiga perfectament l'assafea* i els treballs que hi ha fet l'inventor i constructor, i conegui de quina manera ha de funcionar, inferirà i esbrinarà la màxima utilitat en la seva ciència. Hi trobarà primerament l'altura del Sol i de tes estrelles fixes, i la causa certa per la qual es manté, i el lloc o grau on roman per tots els diez de l'any. Coneixerà també el grau dels moviments del Sol, com canvia d'un lloc a l'atac per tot el cercle del zodíac. Coneixerà també les diverses rutes dels planetes, i on són i com es mouen, i l'estat i moviment de tots els altres astres. I també coneixerà amb certesa la naixença i la posta de tots ells...

• És un fragment del Tractat d'astronomia i del rellotge. inclou una part d'un Liber de Astrolabio, que la majoria d'autors daten a mig segle X.

Assafea: una làmina d’un astrolabi

 

UDINA MARTORELL, Frederic. Documents cabdals de la Història de Catalunya, Barcelona: Fundació Catalana, 1985, vol. l, pàg. 36.

Pràctica Comentari (Primer Batxillerat)

 

Comenteu un d’aquests dos textos treballats a classe

a) El Diumenge Sagnant

Senyor! Nosaltres, treballadors de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills i els nostres pares vells invàlids i sense recursos, venim davant teu, oh Tsar!, per sol·licitar-te justícia i comprensió. Som a la misèria, oprimits i tractats com esclaus que han de suportar pacientment la seva amarga sort i callar.

Fins ara ho hem suportat, però cada cop sentim amb més claredat la misèria, l’absència de drets i la ignorància fruit del despotisme i l’arbitrarietat. Senyor, hem arribat al límit de la nostra paciència. Preferim morir que perllongar aquests sofriments insuportables. Hem deixat la feina i hem declarat als amos el nostre propòsit de no reintegrar-nos-hi fins que no siguin satisfetes les nostres demandes.

Demanem poques coses. La nostra primera petició és que els amos examinin amb nosaltres les nostres reivindicacions. Això ha estat refusat [...].

També han considerat il·legal el nostre desig de disminuir l’horari de feina fins a vuit hores diàries, de convenir el salari [...], que es millorin les condicions de treball. Segons els amos, tot això és il·legal [...].

Senyor!, [...] això és conforme amb les lleis divines en virtut de les quals governes? Per això ens hem congregat prop dels murs del teu palau. No defugis protegir el teu poble. Treu-lo de la tomba de l’arbitrarietat, de la misèria i de la ignorància.

Oh Tsar!, som més de 300.000 éssers humans, però ho som només per l’aparença, perquè en la realitat no tenim cap dret humà [...]. Rússia és molt extensa i les seves necessitats són massa nombroses perquè pugui ser dirigida per un govern compost solament per buròcrates. És del tot necessari que el poble hi participi, perquè només ell sap quines són les seves necessitats [...].

Ordena immediatament convocar els representants de totes les classes i ordres del poble rus. Permet, doncs, que s’elegeixi una Assemblea Constituent sobre la base del sufragi universal, secret i igual. És la nostra petició més important [...].

Extracte de les Peticions dels obrers de Sant Petersburg el 22 de gener de 1905.

b) Les Tesis d’Abril

1a. La nostra actitud envers la guerra que, per part russa, manté el nou règim Lvov, en raó del seu caràcter capitalista, continua sent indiscutiblement una guerra de pillatge [...] que no admet cap concessió per petita que sigui. El proletariat només podria donar el seu consentiment a una guerra revolucionària [...] a condició que es garantís:

a. El pas del poder a mans del proletariat i dels elements pobres de la pagesia.

b. La renúncia efectiva, i no de paraula, a totes les annexions.

c. La ruptura completa amb tots els interessos del capital.

2a. La peculiaritat del moment actual a Rússia és el pas de la primera etapa de la Revolució, que ha donat el poder a la burgesia [...], a la segona etapa, que ha de posar el poder en mans del proletariat i dels sectors més pobres de la pagesia.

3a. No donar cap tipus de suport al Govern Provisional i demostrar la fal·làcia de les seves promeses [...].

4a. Reconèixer que en la majoria dels soviets de diputats obrers el nostre partit està en minoria. Explicar a la massa que els soviets de diputats obrers són l’única forma possible de govern revolucionari [...].

5a. No a una república parlamentària sinó a una república dels soviets de diputats obrers [...]. Supressió de la policia, de l’exèrcit i del cos de funcionaris [...]. Elegibilitat i revocabilitat de tots els funcionaris, el sou dels quals no ha de ser superior al salari mitjà d’un obrer.

6a. Confiscació de totes les terres dels terratinents. Nacionalització de totes les terres del país, que quedaran a disposició dels soviets locals de diputats d’obrers agrícoles i pagesos.

7a. Fusió immediata de tots els bancs del país en un banc nacional únic, sotmès al control dels soviets [...].

 

Extracte de les Tesis d’Abril de Vladimir Ilich Uliànov “Lenin” del 3 d’abril de 1917.