Tipus de temps atmosfèric a Espanya

Característiques Generals

L’alternança de tipus atmosfèrics i la seua distribució al llarg de l’any es correspon amb la circulació general atmosfèrica, en la que influeixen els elements i factors anteriorment analitzats. En conseqüència, es poden distingir a grans trets un conjunt de temps atmosfèrics predominants segons l’estació que es poden subdividir al seu torn en temps estables i inestables. Tanmateix, cal recordar que la dinàmica atmosfèrica és molt complexa, i un temps atmosfèric característic d’un determinat moment pot donar-se en un altre, si bé amb repercussions distintes.

 

Temps d’hivern

Durant l’hivern predominen quatre tipus de temps: inestable, estable, onades de fred i temps suau.

Durant l’hivern, l’anticicló de les Açores es retrau cap el sud, al temps que les borrasques del front polar i el jet stream arriben a latituds més meridionals, provocant inestabilitat amb precipitacions.

També és usual, però, la influència de centres d’acció anticiclònics sobre la Península Ibèrica que generen un temps estable, fred i sec: l’Alta Centreeuropea, un anticicló en l’Atlàntic oriental o, més rarament, una alta tèrmica sobre la pròpia Península Ibèrica. En aquestes circumstàncies, sense gaire vent, l’aire fred s’acumula en les capes baixes i es produeixen inversions tèrmiques que originen boires (si hi ha humitat) o gelades en el fons de les valls. Es produeixen també situacions crítiques de contaminació en les grans ciutats en quedar atrapats els fums i gasos en les capes baixes.

També són freqüents les onades de fred quan arriba a la Península aire àrtic des del flanc oriental d’un anticicló nord-europeu o des d’altres centres d’acció. Originen temperatures molt més baixes de les normals d’hivern, amb cels aclarits i gelades fortíssimes.

De manera poc freqüent també poden produir-se nevades generalitzades, lligades a arribades d’aire àrtic procedent del flanc oriental d’un anticicló nord-atlàntic.

Finalment, altres situacions, com ara el desplaçament al Nord de l’Anticicló de les Açores, poden provocar un temps anormalment suau i estable.

 

Temps d’estiu

A l’estiu, les altes pressions subtropicals ascendeixen en latitud i el front polar i el jet stream es retiren cap a latituds més septentrionals, per la qual cosa predominen les situacions anticiclòniques. En conseqüència, durant l’estiu el temps és predominantment sec i calorós i únicament la zona cantàbrica és afectada pels fronts atlàntic rebent precipitacions.

Les elevades temperatures unides a una forta evaporació poden produir pluges estivals de convecció o fins i tot pedregades, i també es poden produir algunes situacions tempestuoses generals per influència mediterrània.

Finalment, també es produeixen onades de calor per adveccions d’aire continental africà, produïdes per la formació de baixes tèrmiques al nord d’Àfrica.

 

 

Temps de tardor i primavera

En les estacions equinoccials (tardor i primavera) és més freqüent el pas de les pertorbacions del front polar, i, per tant, els tipus de temps ciclònics. Per aquesta raó, aquestes estacions seran les més plujoses.

Generalment, les pluges es produeixen quan els fronts lligats a les borrasques atlàntiques afecten la Península. Aquestes segueixen la ruta del Mar Cantàbric i després es desvien al nord-est. Menys freqüents són les borrasques que travessen tota la península o les sud-atlàntiques, que penetren pel Guadalquivir o per Gibraltar cap a Balears.

Ocasionalment, fonamentalment a finals de setembre o octubre, es produeixen pluges lligades a una elevada temperatura de la mar i embossaments d’aire fred en altura (gotes fredes ), que poden provocar fortes inundacions en l’àrea mediterrània.

 

 

Les Illes Canàries

El temps de les illes Canàries està dominat per l’anticicló subtropical i els vents alisis, que formen núvols en les zones altes de les muntanyes (medianías) provocant un temps sec i assolellat en la vessant no afectada pels alisis (sotavent), i núvols fins i boires a la banda contrària (sobrevent).

A l’hivern el domini anticiclònic es veu trencat per irrupcions d’aire polar que provoquen temporals i pluges torrencials; i a l’estiu hi ha irrupcions d’aire del Sàhara que provoquen onades de calor i calimes.

A continuació s’exposen algunes de les innumerables situacions sinòptiques possibles a través d’un conjunt de mapes meteorològics. L’anàlisi de les situacions sinòptiques generalment es fa a través de la comparació de mapes de pressió atmosfèrica en superfície i en altura. En els mapes de superfície les distintes pressions s’uneixen a través de línies de pressió (isòbares).  En els mapes d’altura es representa a través de línies d’altitud (isohipses) la pressió de 300, 500  o 850 hectopascals (hPa) i a més a més, poden contenir altres indicacions com la temperatura de l’aire, la direcció del vent o la humitat. La informació combinada de la pressió en superfície i altura, juntament amb l’altura en altura ens poden ajudar a aventurar una predicció meteorològica, tot i que els serveis estatals atmosfèrics elaboren models matemàtics molt més complexos en els que s’inclouen moltes més variables relacionades amb els elements del temps que hem analitzat: humitat, velocitat del vent, efecte de Coriolis, pressió... Molt útil per a la interpretació d’un mapa d’altura pot ser un diagrama vertical de la pressió atmosfèrica com els que ofereix alguns serveis atmosfèrics estatals com l’alemany. Els serveis atmosfèrics més utilitzats a Europa són l’alemany, que ofereix un arxiu de temps atmosfèrics des de 1979 i l’anglés. En Espanya l’AEMET ofereix models dinàmics de predicció que poden consultar-se gratuïtament. Particularment interessants són els mapes disponibles en www.wetter3.de, que utilitzarem per a il·lustrar les situacions sinòptiques més habituals a la Península Ibèrica, ja que superposen la pressió en superfície i en altura, el que facilita molt la interpretació dels mapes, poden incloure també la temperatura. A continuació es mostra un mapa de pressió de l’altura de 850 hPa i el tall vertical corresponent a la Latitud 40º N corresponent a la meditat de la Península Ibèrica.

Situacions sinòptiques: exemples

Situació anticiclònica amb advecció de l'Est i gota freda.

 

La freqüència d'aquesta configuració és major a la tardor i primavera, tot i que els seus efectes són més catastròfics a setembre-octubre.

En el mapa de superfície s’observa un anticicló que s'estén des de Gran Bretanya fins al centre d'Europa i que influeix en tota la península Ibèrica, on la direcció de les isòbares ens presenta una  advecció d'aire mediterrani (en Origen  Tc)  de  l'est.  Amb el mapa de superfície es podria preveure un temps 'estable  i  solejat,  però el mapa d’altura mostra com al Mediterrani s’ha format una cèl·lula de baixes pressions (DANA) amb una massa d'aire molt fred (-28ºC), anomenada gota freda. Aquesta s'ha separat del corrent en doll (situada al  nord-est de les  illes  Britàniques),  i  provocarà  gran inestabilitat sobre la costa llevantina i les Balears. Atés que la temperatura del Mediterrani en Març és notablement inferior a la de finals de l'estiu, les precipitacions, tot i que localment intenses, no assoliran el nivell propi de setembre.

En l’arxipèlag canari es pot generar certa inestabilitat que pot generar nuvolositat en les Illes més orientals i en les façanes de sobrevent.

 

 

Situació anticiclònica amb advecció del nord-est. “Onada de fred”.

 

Aquest tipus de temps és propi de l'hivern i principis primavera i finals de la tardor. La disposició d'un potent anticicló en superfície sobre Gran Bretanya i una depressió sobre Itàlia, afavoreixen l'entrada d'aire continental molt fred (PC) en altura des del nord-est europeu, la qual cosa produirà un descens brusc de les temperatures. Aquesta situació pot evolucionar a “onada de fred”, si les temperatures són molt baixes. Si es produeixen precipitacions, aquestes poden ser de neu en els sistemes muntanyosos i àrees de l'interior.

La situació a Canàries és de temps aclarit, sense cap incidència particular.

 

 

Situació anticiclònica amb advecció del Sud

 

És  pròpia  de  l'hivern,  tot i que pot donar-se a la primavera i tardor. En aquesta situació, la conjunció d’un fort anticicló sobre Alemanya i una profunda depressió al Nord de les illes Açores, provoca l'advecció des del sud d'aire tropical marítim i tropical continental sobre la península Ibèrica, que produirà un notable augment de les temperatures, sobretot en la costa cantàbrica, a causa de l'efecte foehn. L'entrada d'aire humit per l'oest peninsular

Pot provocar precipitacions en la vall del Guadalquivir amb catastròfics desbordaments dels rius.

L'arribada d'un front fred a les illes Canàries provocarà precipitacions sobretot en les illes occidentals.

 

Situació ciclònica amb advecció de l'Oest

 

Té lloc a l'hivern i a les estacions equinoccials. Encara que no és una situació molt freqüent, pot arribar a prolongar-se, amb alguna interrupció, durant unes quantes setmanes. En altura, el corrent en doll circula amb trajectòria zonal. En superfície els fronts separen masses d'aire Polar  marítim  (al  nord)  i  tropical Marítim  (al  sud),  per  la  qual cosa  les temperatures ascendiran o descendiran després del seu pas. Abundaran les precipitacions amb el pas dels sistemes frontals, i alternarà el temps solejat amb el nuvolat i plujós.

La situació a Canàries serà en general de bon temps.

 

 

 

 

Situació ciclònica amb advecció del Nord-oest

Excepte en els mesos de juny a setembre aquesta situació es pot donar al llarg de tot l'any. L'anticicló atlàntic se situa sobre les Açores estenent-se cap al nord. Les depressions pròpies de les latituds mitjanes envolten l'anticicló. Una d'elles, amb fronts associats, està centrada sobre les illes Britàniques, i introdueix aire polar marítim del nord-oest en la península Ibèrica. El front fred que travessa la Península  de  nord-oest  a  sud-est separa les masses d'aire polar marítim, situada al nord, i de la tropical marítima, situada al sud. Amb aquesta situació es generalitzen els ruixats per tot el territori, sent més abundants en el nord-oest i els sistemes muntanyosos i menors al sud-est, a causa de la pèrdua d'humitat de la pertorbació. Poden aparéixer fronts secundaris que deixen precipitacions al nord.

En l’arxipèlag canari la influència de l'anticicló genera bon temps, però en les illes Majors, es pot produir nuvolositat en les vessants de sobrevent per l'efecte orogràfic.

 

Advecció del Nord amb onada de fred.

L'hivern és l'època de l'any en què es dóna aquest tipus de temps. La posició a l'oest de la península Ibèrica d'un potent anticicló junt amb una depressió a l'est, sobre el golf de Gènova, comporta l'entrada d'aire procedent del nord. Aquest aire, de procedència àrtica marítima o polar marítima, ocasiona un important descens de les temperatures i precipitacions que poden ser de neu.  Si s’observa el mapa d’altitud es veurà l’entrada d’una massa molt freda amb temperatures de -30º, que produirà un descens  generalitzat  de  les  temperatures, menor  en  el  terç  occidental, sota influència de l'anticicló. Aquesta   situació es   produeix quan el jet stream  polar forma una ondulació que permet l'entrada d'aire fred sobre la península Ibèrica. Aquesta ondulació apareix emmarcada pels fronts càlids d'ambdós depressions i els fronts freds que creuen de nord a sud Espanya. Resumint. El front fred situat sobre la façana cantàbrica provocarà ruixats que seran de neu en les zones més elevades. En la mitat oriental els vents seran forts augmentant la sensació de fred.

El temps a Canàries, sota influència d’un potent anticicló, serà estable.

 

 

Situació ciclònica amb advecció del sud-oest

El temps del sud-oest és més habitual durant les estacions equinoccials i l’estiu. En superfície apareix

En altura el jet stream es bifurca en dos ramals, un situat en latituds polars i un altre al sud, al nord de les Canàries, generant entre els dos ramals del corrent una depressió al sud i un anticicló al nord.

La depressió, una borrasca freda aïllada, amb una massa d’aire fred, genera fronts que travessen la Península Ibèrica des del sud-oest, provocant pluges importants al quadrant sud peninsular, que poden estendre’s per la resta del territori. Les temperatures, com pot apreciar-se en el mapa d’altura, són prou elevades, el que provocarà temperatures suaus en superfície.

A les illes Canàries la presència de la Corrent en doll genera temps inestable i precipitacions, especialment quan la depressió es situa més al sud.

 

 

 

Situació anticiclònica

Aquest temps és característic de l’estiu. En altura, el corrent en jet circula amb trajectòria zonal alta en latitud, mentre que en superfície l’anticicló de les Açores s’aproxima a Europa, canalitzant aire tropical marí (Tm) cap a la península, originant temps calorós i sec a l’interior, i calorós i bascós al litoral a causa de la humitat. El temps és bàsicament estable, ja que l’alta pressió limita la influència de les pertorbacions del front polar, que només poden afectar la façana cantàbrica, i impedeix la condensació de les masses d’aire calentes que ascendeixen en altura. A l’hivern, aquest anticicló causa boires d’irradiació o gelades a l’interior.

En Canàries, de nou la situació és propícia perquè es forme nuvolositat orogràfica en les fatxades de sobrevent de les illes amb major altitud.

 

 

 

 

Onada de calor amb baixa tèrmica

 

Aquesta situació és pròpia de l'estiu. En altura, el corrent en jet dibuixa una cresta sobre el nord d’Àfrica que afecta a la Península, propiciant simultàniament que l'anticicló de les Açores s’allargue en forma de dorsal fins a les illes Britàniques, bloquejant  el  pas  de  la família de borrasques que es disposen diagonalment des de les Açores fins a les costes de Noruega. En superfície, des del nord d’Àfrica penetra a la península Ibèrica i Canàries aire molt Càlid (Tc), que produeix un ascens molt notable de les temperatures en forma d’onada de calor, i calitja, ja que l’aire transporta partícules de pols i arena en suspensió. Interessa observar com sobre la península i el nord d’Àfrica s’han format depressions tèrmiques que contrasten amb les altes pressions en altura.

Aquest tipus de temps no sols generar precipitacions, únicament tempestes convectives, especialment a les àrees de muntanya, i durant les estacions equinoccials i l’hivern produeix temperatures més altes de les habituals com les registrades el 31 de desembre de 2011. A les illes Canàries, l’aire saharià arriba amb vents de l’est.

 

 

Temps tempestuós d’estiu

A l’estiu es poden produir tempestes quan l’excessiu calfament de la superfície s’irradia a l’aire situat damunt, el que origina moviments bruscos ascendents que travessen les altes pressions en altura. Quan aquestes masses d’aire arriben a nivells alts amb temperatures molt fredes es generen núvols i tempestes convectives. També es poden produir quan les altes pressions en altura s’esquerden per la presència d’aire fred (tàlveg o gota), ocasionant ruixats intensos. En el mapa de superfície del 25 d’agost de 2007 s’observa una alta pressió sobre la península i una baixa pressió en altura, i un front càlid que afectaria l’est peninsular deixant importants precipitacions.

 

 

Situació d'anticicló tèrmic

Aquest és un temps  característic  de l'hivern. Les baixes temperatures del sòl provoquen estabilitat i augment de la pressió en superfície, apareixent un anticicló que s’estén des de França, passant per la Península, fins el nord d’ Àfrica. En altura no hi ha una coincidència amb l’anticicló de superfície, però si s’observen baixes temperatures.

Aquesta situació produirà baixes temperatures, gelades en l'interior peninsular i boires matinals, que podran prolongar-se  en  zones  de  la vall  del Duero, façana  cantàbrica i Pirineus.

En les illes Canàries, la baixa pressió produirà inestabilitat i nuvolositat en les illes més orientals.