Orientaciones para diseñar buenas Presentaciones

 

Consejos para diseñar buenas Presentaciones

Resulta muy pesado asistir a  una  presentación con características de  “ladrillo”: letra pequeña y abundante, ausencia de imágenes, escasa combinación de colores, etc.

A continuación unos tips que pueden resultarnos útiles a la hora de hacer nuestras presentaciones o keynotes, disfrútenlos!

 

Resumen de cada slide:

Slide 1: Luis e Vázquez Politécnico Colombiano Jic Presentaciones Exitosas ü “Clic” para continuar

Slide 2: Presentaciones Exitosas Buen Progresivo Tamaño Simple Consistente Claro Resumen üClic en el tema üPresionar <– para ir “atrás” üPresionar Esc para suspender

Slide 3: Tamaño buen

Slide 4: Buen tamaño (Texto) Este es Arial 12 Este es Arial 18 Este es Arial 24 Este es Arial 32 Este es Arial 36 Este es Arial 44

Slide 5: Buen tamaño (Texto) Este es Arial 12 Este es Arial 18 Muy pequeño Este es Arial 24 Este es Arial 32 Este es Arial 36 Este es Arial 44

Slide 6: Buen tamaño (Como estimarlo) Usted debe leerlo correctamente a una 2m distancia de 2 metros

Slide 7: Sea simple

Slide 8: Sea simple (Texto) Muchos colores Muchas fuentes y estilos La regla 6 x 7 x 6 No mas de 6 líneas por acetato No mas de 7 palabras por línea Máximo 6 acetatos por minuto

Slide 9: Sea simple (Texto) Sistema: Un sistema es un conjunto de elementos organizados que interactúan entre sí y con su ambiente, para lograr objetivos comunes, operando sobre información, sobre energía o materia u organismos para producir como Muy detallada! salida información o energía o materia u organismos. Un sistema aislado no intercambia ni materia ni energía con el medio ambiente.

Slide 10: …. Sea simple (Texto) Sistema: conjunto de elementos organizados para lograr objetivos comunes, un sistema aislado no intercambia ni Mas simple ! materia ni energía con el medio ambiente

Slide 11: mensajes recibidos mes Yahoo Hotmail Gmail Enero 11,345,875 14,243,765 3,456,654 Febrero 1,094,076 12,354,876 16,763,738 Marzo 17,543,934 6,763,734 16,654,123 Abrill 16,265,543 10,543,657 7,154,435 Muy detallado! Mayo 8,623,451 10,006,005 14,176,432 Junio 16,254,165 1,343,4780 4,143,342 Julio 8,154,765 15,345,654 18,654,765 Agosto 8,234,431 18,176,243 17,762,254 Septiembre 4,342,876 18,763,265 9,534,865 Octubre 2,435,243 9,623,254 5,342,456 Noviembre 5,345,241 954,234 6,765,342 Diciembre 12,456 9,876,243 3,763,765

Slide 12: mensajes recibidos en millones mes Yahoo Hotmail Gmail Enero 11 14 3 Febrero 1 12 16 Marzo 17 6 16 Abril 16 10 7 Mayo 8 10 14 Mas simple ! Junio 16 0 4 Julio 8 15 18 Agosto 8 18 17 Septiembre 4 18 9 Octubre 2 9 5 Noviembre 5 0 6 Diciembre 12 9 3

Slide 13: mensajes recibidos 50 Gmail 45 Hotmail 40 Yahoo 35 30 muy detallado! 25 20 15 10 5 0 Enero Febrero Marzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septiembre Octubre Noviembre Diciembre

Slide 14: mensajes recibidos 50 Gmail Hotmail Yahoo 40 30 Mas simple! 20 10 0 Enero Marzo Mayo Julio Septiembre Noviembre

Slide 15: Sea simple (gráficos y fotos) Gráficos llamativos distraen la audiencia • No siempre las imágenes sustituyen las expresiones

Slide 16: Sea simple (Sonido) Efectos de sonido mal usados, también distraen la audiencia • Usar sonido solo cuando sea necesario

Slide 17: Sea simple (Transiciones) Los efectos de transición son generalmente molestos, no siempre mejoran la presentación • Es de mejor efecto “Aparecer” y “Desaparecer” •

Slide 18: Sea simple (Animaciones) 2m Distrae mucho!

Slide 19: Sea simple (Animaciones) 2m Simple y pertinente !

Slide 20: Sea claro

Slide 21: Sea claro (Mayúsculas) EL TEXTO EN MAYUSCULAS ES DIFICILDE LEER. Usar Mayúsculas Primer Carácter es Definitivamente mas Fácil de Leer.

Slide 22: .. Sea claro (Fuentes) Z Z Sanserif Serif clara ocupada

Slide 23: Sea claro (Fuentes) Fuentes Serif son difíciles de leer en pantalla Fuentes Sanserif son mas claras Caracteres en Itálica son difíciles de leer en pantalla Fuentes normales y en negrita son mas claras Subrayado puede ser confundidos con vínculos, en su lugar usa colores para enfatizar.

Slide 24: Sea claro (Números) Use números para crear secuencias: Por ejemplo: Como poner un elefante en una nevera? 1. Abrir la puerta de la nevera. 2. Poner el elefante adentro. 3. Cerrar la puerta.

Slide 25: Sea claro (Números) Como poner una jirafa en una nevera? 1. Abrir la puerta de la nevera 2. Sacar el elefante. 3. Poner la jirafa adentro. 4. Cerrar la puerta

Slide 26: Sea simple (viñetas) O en su lugar use No use nunca subdivisiones viñetas para mostrar jerárquicas de varios una lista sin niveles, así: números, así: ü Prioridad ü Prioridad üSequencia ü Sequencia üJerarquia ü Jerarquia

Slide 27: … sea claro (Colores) Use colores que contrasten Claro sobre obscuro vs. obscuro sobre claro Use colores complementarios

Slide 28: … sea claro (Colores) Use colores que contrasten Claros sobre obscuro vs. obscuro sobre alto contraste claro Use colores complementarios Bajo contraste

Slide 29: … sea claro (Contraste) Use colores que contrasten Claro sobre obscuro vs. obscuro sobre claro Use colores complementarios Esto es claro sobre obscuro se recomienda para grandes auditorios

Slide 30: … sea claro (Contraste) Use colores que contrasten Claro sobre obscuro vs. obscuro sobre claro Use colores complementarios Esto es obscuro sobre claro se recomienda para pequeños auditorios

Slide 31: .. sea claro (Complementarios) Use colores que contrasten • claro sobre obscuro vs. obscuro sobre claro • Use colores complementarios Los anteriores no son colores complementarios

Slide 32: .. sea claro (Complementarios) Use colores que contrasten • Claro sobre obscuro vs obscuro sobre claro • Use colores complementarios Los anteriores colores son complementarios

Slide 33: … sea claro (Tamaño) El tamaño implica importancia

Slide 34: … sea claro (Tamaño) El tamaño implica importancia

Slide 35: … sea claro (Puntos Focales) La selección adecuada de puntos focales, dirigen la atencion a áreas especificas

Slide 36: … sea claro (Puntos Focales) La selección adecuada de puntos focales, dirigen la atencion a áreas especificas

Slide 37: Sea Progresivo

Slide 38: Herramientas de Instrucción Aprender descubriendo Herramientas Herramientas Sociales de Modo de Instrucción Individuales de construcción construcción Demasiado para una Aprender Informational Tools Con guia mirada De comunicacion ! Herramientas Herramientas Individuales de instrucción social Instrucción Directa Individual pareja Grupo Complejidad de las Interacciones

Slide 39: Herramientas de Instrucción aprender descubriendo Herramientas Herramientas Modo de Instrucción Individuales de Sociales de construcción construcción progresivo y aprender Herramientas de Informacion enfocado con guía Herramientas Herramientas Individuales Sociales de de instrucción construcción instrucción directa individual pareja grupo Complejidad de las Interacciones

Slide 40: entendiendo la tecnología Mouse I/O Errores Almacenamiento principal CPU Muchos tema, carece usuario Teclas de función Interfaz de de enfoqueDepurador Software Floppy Sistema de soporte

Slide 41: entendiendo la tecnología Mouse I/O Errores Almacenamiento principal CPU progressivoInterfaz de usuario & eclas de función enfocado Depurador Software Floppy Sistema de soporte

Slide 42: sea consistente

Slide 43: Sea consistente Las diferencias atraen atencion Las diferencias pueden implicar importancia Use las sorpresas para atraer no para distraer

Slide 44: Sea consistente Las diferencias atraen atencion Las diferencias pueden implicar importancia Use las sorpresas para atraer no para distraer Estas viñetas llaman la atencion

Slide 45: Sea consistente Las diferencias atraen atencion Las diferencias pueden implicar importancia Use sorpresas para atraer no para distraer Estas distraen!

Slide 46: Sea consistente Las diferencias atraen atencion • Las diferencias pueden implicar importancia Use sorpresas para atraer no para distraer Esta implica importancia

Slide 47: Sea consistente Las diferencias atraen atencion • Las diferencias pueden implicar importancia Use sorpresas para atraer no para distraer Diferencias que confunden

Slide 48: Sea consistente Las diferencias atraen atencion Las diferencias pueden implicar importancia Use sorpresas para atraer no para distraer Esta sorpresa atrae

Slide 49: Sea consistente Las diferencias atraen atencion Las diferencias pueden implicar importancia Use sorpresas para atraer no para distraer Estas distraen

Slide 50: … en resumen Buen Tamaño Simple Claro Progresivo Consistente

Slide 51: … finalmente recordar … Comunicación es la clave Las palabras son soporte definitivo para la comunicaciòn Las imágenes son esenciales para simplificar conceptos complejos Las animaciones simplifican relaciones complejas Usar soporte visual sin distraer Usar sonido solo cuando sea absolutamente necesario

Slide 52: … preguntas …

Slide 53: … información adicional … Contácteme en: soportevirtualpoli@gmail.com Esta presentación puede bajarle de: www.esnips.com/web/polipresentaciones

La Unificació Italiana

 

Les invasions napoleòniques d'Itàlia en 1797 i dels estats alemanys després de la batalla de Jena (1806) són considerades el punt de partida del procés d’unificació d’ambdós territoris, ja que la invasió francesa reduí el nombre d’estats creant el futur nucli unificador d’Itàlia i contribuí a la desaparició de l'Antic Règim gràcies a la secularització dels territoris de l'Església i la modernització de l'administració, la legislació i l'exèrcit. Tanmateix, l’impacte fonamental fou la reacció «antifrancesa» generada en els pobles envaïts, concretada en un sentiment d'independència i llibertat, unit a una incipient idea de nació estructurada per intel·lectuals universitaris, escriptors romàntics com ara Schiller o Manzoni, i filòsofs com Kant, Herder o Fichte. A Itàlia el moviment nacional es traduí en l’aparició d’un moviment de regeneració nacional anomenat Risorgimento defensat per grups revolucionaris i societats secretes, com ara els carbonari, que intentaren instaurar governs constitucionals i liberals durant la revolució de 1820.

Com hem vist, amb la conclusió de les guerres napoleòniques, el Congrés de Viena modificà el mapa d’Itàlia i restaurà l’absolutisme, el que significà la negació de la ideologia nacionalista que estava cristal·litzant en aquest moment. De fet, des dels anys vint existia ja un discurs nacionalista clar dividit en tres corrents. D’una banda, Giuseppe Mazzini, fundador de Jove Itàlia aspirava a crear una República unitària i centralista a Itàlia mitjançant una sèrie de revoltes en els distints estats italians i mitjançant la difusió de les seues idees a través del periòdic La Jove Itàlia. En segon lloc, apareixen els nacionalistes moderats aglutinants en torn al sacerdot torinés Vincenzo Gioberti, defensor d’un nacionalisme catòlic que aspirava a la creació d’una Confederació d'Estats Italians sota la presidència papal. Aquest corrent es recolzava en el partit conservador neogüelfo, que assolí la màxima acceptació durant els primers anys (1846-1848) del mandat de Pius IX, encara que la seua postura reaccionària després de la revolució de 1848 suposaria l’enfonsament del neogüelfisme. Finalment, després del fracàs de les revolucions de 1848 i el descrèdit del neogüelfisme, Cesare Balbo i d'Azeglio, a través del rotatiu II Risorgimento defensaren un projecte d’unificació nacional articulat en torn al regne del Piemont-Sardenya. Efectivament, aquesta darrera seria l’opció triomfadora, i ja des de 1856, La Sozietà Nazionale Italiana, fundada per iniziativa del venecià Daniele Manin i del sicilià Giuseppe La Farina i dirigida per Camillo Benso, comte de Cavour, aglutinà a la major part dels nacionalistes i antics neogüelfos com Gioberti, carbonaris com Pallavicino i mazzinianos com Garibaldi.

Un altre factor important per tal d’entendre la unificació italiana fou l’aparició d’una forta burgesia piemontesa defensora de la implantació del liberalisme i el desenvolupament econòmic. El compromís de Victor Manuel II en aquest sentit suposà, d’una banda, un recolzament total de la burgesia del nord d’Itàlia al projecte unificador piemontés, però d’altra, importants recursos econòmics i industrials que sostingueren l’expansió militarista del regne de Piemont-Sardenya. En aquest sentit, entre 1830 i 1850 s'havien instal·lat en el nord d'Itàlia un grup d'empresaris que consolidaren una moderna indústria tèxtil que tenia el seu principal mercat en la resta d’estats italians. Tanmateix, no existia un mercat nacional articulat, el que perjudicava els interessos d’aquests industrials, cada cop més convençuts de la necessitat d’un estat unificat dotat d’una bona xarxa de transports. Fou a partir de 1850, amb l’arribada de Cavour al govern de Piemont quan el govern impulsaria la creació d'una xarxa ferroviària amb capital britànic afavorint l'expansió econòmica de Piemont tant en el camp, gràcies a l’extensió del regadiu, com a les ciutats industrials i comercials. Aquesta doble modernització industrial i agrícola constituïa el requisit imprescindible per a la modernització i ampliació de l'exèrcit. Fou el general La Mármora l'encarregat de dissenyar un exèrcit modern que participà per primer copen la Guerra de Crimea (1853-1856).

La unificació política d'Itàlia es dugué a terme durant el regnat de Victor Manuel II de Savoia (1849-1879), un rei de tendència liberal que mantingué el Statuto aprovat per son pare, Carles Albert, en 1848, base de la Constitució del Regne d'Itàlia. A més a més nomenà dos enèrgics ministres, Máximo d'Azeglio, primer ministre, i Cavour ministre d'agricultura i comerç, els quals, entre 1849 i 1852 impulsaren un important conjunt de reformes econòmiques i legislatives amb l’aprovació de nous codis legislatius i una important legislació legislativa que establia la laïcització de l'Estat, la desamortització de béns eclesiàstics i la supressió d'alguns convents i monestirs, rendes que passaren a la hisenda pública.

Amb el nomenament de Cavour com a primer ministre en 1852 es pot considerar que s’inicia veritablement el procés unificador italià. Aquest ministre, que ja havia demostrat el seu talent des del ministeri d’agricultura i finances, obtenint el recolzament del camperolat i burgesia piemontesa, impulsà una campanya nacionalista des del seu periòdic II Risorgimento, on defensava la idea de que la creació d’un estat italià havia d’orbitar en torn al regne de Piemont-Sardenya. Ràpidament, de fet, aconseguí el recolzament per al seu projecte de la Sozietà Nazionale Italiana obtenint així la fidelitat d'antics mazzinians com Garibaldi, els quals gaudien d’una gran influència sobre els sectors socials més populars al fusionar en la seua ideologia emancipació social i emancipació nacional.

Tanmateix, Cavour era conscient que per tal d’aconseguir la desitjada unificació no era suficient amb el recolzament popular en la majoria d’estats italians, sinó que era imprescindible aconseguir com aliat alguna potència militar important de l’època capaç d’enfrontar-se amb èxit amb el gran obstacle a la unitat italiana: Àustria. La Guerra de Crimea (1853-1856) en contra de Rússia oferí l’oportunitat d’accedir al concert internacional, gràcies a la seua aliança amb el Regne Unit i França. La col·laboració amb França s’aprofundí com a conseqüència d’una insistent activitat diplomàtica impulsada per Cavour que es traduí en l'ajuda econòmica i militar de França. La sintonia ideològica entre Napoleó III (qui s'havia pronunciat a favor dels moviments nacionalistes i havia integrat la dels Carbonaris ) i Cavour cristal·litzà en el tractat de Plombières (1858) que establia una aliança militar franc-piemontesa front a Àustria. Amb aquest suport militar Cavour considerava que una guerra contra Àustria beneficiaria Piemont, impulsant una política de provocacions calculada als territoris italians austríacs amb l’objectiu d’incitar la intervenció militar austríaca. Aquesta es produí en 1859 i les tropes franceses envaïren el nord d’Itàlia, aconseguint les victòries de Magenta i Solferino (juny de 1859). Napoleó III, però, preocupat per una possible intervenció de Prússia en favor d’Àustria, decidí abandonar el seu aliat i signar la pau per separat amb Àustria, concretada en els acords de Vilafranca. Segons aquests, Piemont només rebé Llombardia, el Vènet continuà en mans austríaques, al temps que els ducs de Mòdena i Toscana recuperaren la sobirania sobre aquests territoris. Aquests acords foren ratificats en la Paz de Zuric per França, Àustria i el rei de Piemont, a pesar de l'oposició de Cavour, qui presentà la dimissió.

Alhora, entre abril i novembre de 1859, Cavour havia preparat, amb l'ajuda de la Sozietà Nazionale Italiana, agitacions revolucionàries que tenien per objectiu fer-se amb el poder a Parma, Mòdena i la Romanya. Malgrat el fracàs i la repressió a Les Marques i Úmbria, a la resta de territoris s’implantaren governs provisionals que declararen l'annexió al Piemont, el que es confirmà mitjançant plebiscit per les respectives poblacions. Quan al gener de 1860 Cavour fou novament nomenat president del govern, la seua missió diplomàtica prioritària consistí en aconseguir l’acceptació per part de Napoleó III de la incorporació de Romanya, Toscana i Mòdena al Regne de Piemont, a canvi de la cessió a França de Savoia i Niça. Napoleó acceptà l’oferta concretada en el Tractat de Torí el 24 de març de 1860, el que provocà la còlera de Garibaldi, nascut precisament a Niça. L'endemà s'elegí un Parlament comú per a tot el Regne d’Itàlia.

Garibaldi considerà, no sense raó, que la cessió de Niça i Savoia a França constituïa una traïció imperdonable a la nació italiana, i entre els principals traïdors calia considerar a Cavour i al rei Victor Manuel II. La desconfiança que els professà des d’aleshores, no impedí, però, la seua participació fonamental en la incorporació al Regne d’Itàlia de Les Dues Sicílies.

Sicília sempre havia constituït un focus revolucionari enfront del govern de Nàpols i al febrer els llauradors sicilians tornaren a sublevar-se. Mazzini intentà aprofitar aquesta ocasió per a ressuscitar el seu projecte unificador, enviant l'abril un grup dels seus seguidors. En maig, Garibaldi i les seues «camises roges» es dirigiren a Sicília, instaurant-se a Palerm un govern provisional el 27 de maig sense pràcticament oposició. Immediatament, l'emperador austríac demanà la mediació de Napoleó III per tal de resoldre el conflicte que podia derivar en una intervenció militar austríaca. Cavour aconsellà al rei l’enviament a Garibaldi de dues cartes, una pública i altra privada. En la carta pública li exigia abandonar els seus plans d’envair Nàpols, però en la privada l’animava a prosseguir l’ocupació. D’aquesta manera, el rei italià no podia ser acusat per Àustria d’haver incitat la invasió de Nàpols que es produí el 20 d'agost, quan des de Sicília Garibaldi envaí Nàpols. El 7 de setembre, pràcticament sense oposició, es completà la conquista del Regne de les Dues Sicílies, que per voluntat de Garibaldi s’incorporaren al Regne d’Itàlia.

Mentre Garibaldi actuava a Nàpols, Cavour, per la seua banda, impulsà un conjunt de revoltes en Les Marques i Úmbria. Aquests territoris, després de que a l'octubre Nàpols i Sicília decidiren mitjançant plebiscit la incorporació al regne d’Itàlia, adoptaren la mateixa decisió. La reunió del nou Parlament, que integrava els nous territoris, decidí concedir a Victor Manuel II el títol de rei d'Itàlia «per la gràcia de Déu i la voluntat de la nació». Al maig les principals potències europees reconegueren internacionalment el nou regne d'Itàlia.

Tanmateix, un mes més tard es produí la mort de Cavour i el procés unificador continuava incomplet ja que els importants territoris del Vènet i els Estats Pontificis encara no formaven part del regne d’Itàlia. L’annexió d’aquests territoris significava l’enfrontament amb Àustria i França, defensora dels interessos papals a Itàlia. Itàlia no disposava de poder suficient per a enfrontar-se amb les dos grans potències. En aquest moment, però, la intervenció militar de Prússia, també embarcada en el seu procés unificador, fou la clau que permeté no només la unificació alemanya, sinó també, directament, la unificació italiana.

En aquest sentit, l’annexió del Vènet en 1866 fou conseqüència de la victòria prussiana a la batalla Sadowa (3 de juliol de 1866), ja que l'exèrcit italià fou derrotat per l’austríac a les batalles de Custozza i Lissa. En efecte, gràcies a l'aliança que Napoleó III havia suggerit a Bismarck establir amb el regne d'Itàlia contra Àustria, quan es signà la pau de Viena (octubre de 1866), a banda de les concessions realitzades a Alemanya a propòsit dels ducats danesos, Prússia obligà a Àustria a cedir Venècia a Itàlia, la qual al seu torn renunciava als territoris del Trentino i Ístria, que continuaren formant part de l'Imperi austríac.

Amb la incorporació del Vènet només restava per incorporar els Estats Pontificis. Però el recolzament militar de Napoleó III al Papa obstaculitzava la incorporació d’aquests territoris al Regne d’Itàlia. En aquest sentit, des que Mazzini proclamà la «república romana» entre febrer i juliol de 1849, el Papa Pius IX sol·licità i obtingué el suport de Napoleó III per a defendre els Estats Pontificis d’una possible invasió i annexió a altres territoris italians. En conseqüència, des de llavors la integritat dels territoris pontificis estigué en mans de les tropes franceses estacionades a Roma. Novament fou la intervenció prussiana la que permeté concloure el procés unificador. En aquest sentit, l’esclat de la guerra franco-prussiana en 1870 i la derrota de Napoleó III en la batalla de Sedan impedí els francesos prestar ajuda militar al Papa, situació aprofitada pels nacionalistes italians per tal de concloure el procés unificador, ja que amb la retirada de les tropes franceses de Roma, tropes italianes envaïren la ciutat i després d'un plebiscit els Estats Pontificis s’incorporaren al Regne d'Itàlia, al temps que es proclamava Roma capital del Regne d'Itàlia.

El Papa no reconegué mai l’annexió, raó per la qual sol·licità a tots els catòlics italians que boicotejaren al nou Estat i que es negaren a votar en les eleccions. El conflicte permanent amb el papa no fou l’únic problema al que s’enfrontava el nou estat. Per a començar no comptava amb una burgesia emprenedora, si exceptuem el nord d'Italia, el que dificultà la integració econòmica dels diversos territoris, aïllats els uns dels altres durant segles. De fet, un dels fets més preocupants, persistent en l’actualitat, fou la consolidació d’una economia endarrerida al sud que contrastava amb els rics, pròspers i industrialitzats territoris del nord articulats en torn a l’eix Gènova-Milà-Venècia. En tercer lloc, la identitat nacional italiana distava molt de ser compartida per tots els ciutadans del nou estat. De fet, la integració dels territoris del sud, especialment Nàpols, Calabria i Sicília fou problemàtica, ja que no es consolidà la identitat nacional italiana, sinó que romangueren les identitats tradicionals, juntament amb una desconfiança radical envers el nou estat. Per si no fora suficient, la consolidació d’organitzacions mafioses en aquests territoris desafiaren des de llavors l’autoritat de l’estat a aquests territoris, el que entrebancà una veritable integració d’aquests territoris en la resta del territori. Finalment, la consolidació d’un sistema liberal, basat en el Statuto Albertino de 1848, una carta atorgada que incloïa algunes concessions liberals, però que afirmava el poder suprem i el caràcter sagrat i inviolable del rei, evolucionà cap a un sistema caciquil, corrupte i fraudulent, similar als consolidats a Espanya i Portugal en aquesta mateixa dècada, el que endarrerí el procés democratitzador fins al segle XX i de manera molt problemàtica, com demostra l’ascens del feixisme als anys 20. De fet, l’Estatut Albertí no seria substituït per una Constitució democràtica fins a 1948.

© 2010 Fran Cadenas

IES Joan Fuster (Bellreguard)

El mite de la “Reconquista” i l’origen d’”España”

El mite de Covadonga, com a origen de la resistència visigoda contra els musulmans ha sustentat el mite fundacional del nacionalisme espanyol des de temps inmemoriables. Aquest mite, elaborat inicialment en la Cronica Albeldense de c. 883 (escrita molts anys després dels fets narrats, i per tant impossible comprovar si el que afirmava el cronista era veritat o no) s’ha convertit en un mite persistent que continua present en els llibres de text de l’any 2010 i en els mitjans de comunicació. Així, per exemple, el periodista conservador Gustavo Bueno assenyalava la batalla de Covadonga el punt de partida de la “España española”. En aquesta magnífica conferència, l’historiador Faustino Zapico desmitifica la batalla de Covadonga com a origen de la nació espanyola, emmarcant-la en el seu propi context històric. En definitiva, com afirma l’historiador, no es pot parlar de “Reconquista” ja que els asturs (i no  els visigots, com afirma la crònica albeldense) continuaren manifestant la seua irreductible insubmissió fiscal als pobles invasors, com havien fet amb els romans i com feren també amb els visigots. Els enfrontaments amb els musulmans, doncs, no poden definir-se com a la reconquesta d’un territori perdut, sinó, amb el pas del temps, fins i tot un conjunt d’operacions d’expansió territorial inspirades en els bons resultats de les razzies o campanyes de saqueig dirigides a partir de la primavera contra els veïns del sud.

Presentació Tema 1: L’Antic Règim

Ací està la presentació projectada a classe  corresponent al Tema 1 (l’Antic Règim) i les activitats corresponents.

01. L’Antic Règim

 

 

Activitats Tema 1

 

1.        Elabora un quadre cronològic amb els esdeveniments més importants del tema.

2.      A partir de la gràfica de la D3 (Diapositiva 3...) descriu breument el model demogràfic antic, i quines eren les causes principals.

3.       Descriu el plànol de la Barcelona medieval (D5).

4.      Llig el text de la D9. De què tracta el text? Quins són els personatges que apareixen? Què negocien? Descriu les condicions que s’estipulen.

5.      A partir del Text de la D12 descriu com s’organitzaven els gremis medievals.

6.      Descriu la realitat material dels retrats de les D14 i D15 i relaciona-ho amb la situació social dels retractats.

7.      Observa els mapes de la D16 i indica els canvis territorials que més et criden l’atenció. Observa amb detenció el cas polonés i comenta’l.

8.      Llig el text de la D19. Fes un breu resum del text. Creus que era posible que un visigot, enemic dels asturs, acabara convertint-se en el seu líder? Creus que és fiable el cronista? Quants anys han passat des dels esdeveniments narrats? Fes una breu dissertació sobre « Conquista o (Re)Conquista a partir de la conferència de l’historiador Faustino Zapico. Compara el que afirma el cronista amb la conferència. Per què són importants els mites fundacionals segons la conferència i els apunts en la construcció dels nacionalismes?

http://francadenas.blogspot.com/2010/10/el-mite-de-la-reconquista-i-lorigen.html

9.      Quins tipus d’identitat existeixen? Com les classifica Manuel Castells?

10.   Llig les diapositives D23-26 i fes un breu resum de cadascuna. A partir d’aquests textos defineix la concepció mítica de l’univers i posa algun exemple actual.

11.     Llig els textos de les D27-34 i fes un breu resum de cadascú. Quina concepció de l’home comparteixen tots els autors? Quina és la seua actitud davant la raó humana, la virtud, el destí i la fortuna? Quina actitud tenen respecte a l’Església? Per què?

12.    Llig la D40. Què ha de fer el príncep per tal de mantenir el poder?

13.    Llig les D41 i 42. Quina actitud tenen aquests dos autors sobre el dret a la resistència dels súbdits? És coherent la actitud de Luther?

14.   Llig les D43-47, fes un breu resum de cadascuna. Defineix el concepte Dret Natural. Quina opinió comparteixen respecte a l’autoritat? Com justifiquen els holandesos la independència de Felip II? Com definiries aquesta forma de pensament polític?

15.    Llig les D48-54 i assenyala quins elements tenen en comú. Com definiries aquesta filosofia política?

16.   Llig els textos de Hobbes D55-59 i fes un breu resum. Com explica l’origen de l’autoritat? Quina és la seua concepció del ser humà? En què consisteix el contracte social? És lícita la resistència front als mals governants?

17.    Llig els textos de Locke D60-61. Quina és la seua concepció de l’èsser humà? És igual que la de Hobbes? Per què naix la societat civil? Quina funció té l’Estat? Pot intervenir l’Estat en qualsevol esfera de la vida privada de l’individu? Considera positives les monarquies absolutes? Per què? Com s’ha de garantir la llibertat dels ciutadans en un estat? Creus que l’opinió de Frederic de Prússia (D65) és molt diferent o hi estaria d’acord amb Locke? Contrasta l’opinió del rei Frederic amb la de Felip V d’Anjou o altre, per exemple.

18.   Com defineix la separació de poders Montesquieu? (D64).

19.   Llig les D66-81 i descriu cada article breument. A partir d’aquests textos elabora un tema sobre el pensament il·lustrat fent referència a la seua valoració positiva de la raó, la llibertat, la justícia, la igualtat, la seua lluita contra les injustícies i les desigualtats, la irracionalitat, i les propostes per a crear un món nou.

20.  Llig els D82-87 i fes una breu descripció. Defineix mercantilisme. Elabora a partir dels textos un tema sobre el liberalisme econòmic i la fisiocràcia en la que faces referència a quina ha de ser la intervenció de l’estat en l’economia, la crítica al mercantilisme, i propostes de millora econòmica. Posa-ho en relació amb algunes de les imatges d’activitats econòmiques que apareixen a l’Encyclopédie.

 

Nota: Les activitats s’hauran de realizar a la llibreta/quadern de l’alumn@ a mà.

De Nacions a Estats: la creació de noves potències europees

 

L’aparició de dos nous estats-nació al centre d’Europa modificà completament l’equilibri internacional dissenyat al Congrés de Viena i suposà la derrota definitiva de l’absolutisme a Europa, relegat únicament als imperis d’Europa Oriental. El procés unificador, però, no fou revolucionari, sinó el producte de complexes relacions internacionals i enfrontaments militars dirigides per extraordinaris estadistes com Cavour o Bismarck. Per aquesta raó, els processos unificadors no s’han d’entendre com el triomf del nacionalisme liberal, sinó com la construcció d’Estats-Nació profundament autoritaris que hauran de continuar enfrontant greus conflictes després de l’unificació, especialment la qüestió relativa al caràcter de l’Estat i a les exigències de democratització. El procés d’unificació d’ambdues potències, des d’un punt de vista cronològic, fou paral·lel i inseparable, ja que ambdós processos s’alimentaren mútuament, i a més a més, en els dos processos concorreren factors comuns com l’impacte de la Revolució francesa, especialment amb la invasió napoleònica, la influència del Romanticisme, l’expansió econòmica i la unió comercial prèvia com a condició necessària per a la unificació política i una intel·ligent direcció del procés per part d’extraordinaris polítics.

La Revolución Científica: Cronología

En el presente cuadro se muestran los principales acontecimientos relacionados con la Revolución Científica protagonizada en Europa entre el siglo XV i principios del siglo XVIII, de una trascendencia difícil de minimizar. Esta revolución, que transformó nuestra manera de abordar la comprensión de la naturaleza, significó una dura lucha contra las instituciones religiosas de la época y de los propios estados, que en muchas ocasiones se tradujo en un trágico fin para muchos de los científicos que participaron en este proceso. Por ello no se puede menos que considerarlos héroes en el estricto sentido de la palabra ya que pusieron su propia vida por delante para descubrir el verdadero funcionamiento del universo.

Año	General	Astronomía	C. Físicas	Química y C. de la vida
1418	Enrique el Navegante funda una escuela de navegación en Sagres.
1454	Gutenberg em­pieza a impri­mir.
1472		Regiomontano acaba la tra­ducción, resu­men: y aclaración de las teo­rías de Ptolomeo en el Epí­tome, comenzado por Peuerbach.
1492	Rendición de Granada. Descubrimien­to de América.
1514		Nicolás Copérnico escribe la primera ver­sión del De revolutionibus, que publicará postumamente en 1543.
1517	Carlos I en Es­paña,
1522	Elcano finali­za la circunnavegación del mundo iniciada por Magalla­nes.
1530	Francisco I funda el Col le­gue de France.			Paracelso pu­blica su Paragranum, sugiriendo el uso de remedios medicinales de origen mineral.
1537			Se publica Della nova scientia de Niccolò Tartaglia. con el que se inaugu­ra la ciencia de la balística.
1540	Sublevación de Gante	Rético publica un avance del De revolutionibus.
1543		Se publica el De revolutionibus de Copérnico		Vesalio publi­ca el De humani corporis fabri­ca.
1545	Inicio del Concilio de Trento
1551		Erasmus Reinhold publica unas tablas as­tronómicas basadas en la teo­ría de Copérnico
1553				Miguel Servet descubre la circulación pulmonar de la sangre.
1556				Se publica De re metallica de Agrícola.
1561				Observationes anatomicae de G. Fallopio.
1568	Proyección de Mercator.
1572	Noche de San Bartolomé. El Duque de Alba fracasa en los Países Ba­jos.	Tycho Brahe observa la apa­rición de una nueva estrella. Su De nova stellae se publi­cará al año si­guiente.
1575	Felipe II funda en Madrid la Academia de Matemáticas.
1576			R. Norman descubre la inclinación magnética.
1577	F. Drake circunnavega el mundo.	Tycho Brahe calcula la para­laje del cometa aparecido ese año y conclu­ye que es un fenómeno supralunar.
1584	Guerra entre Felipe II e Isa­bel de Inglate­rra.	Giordano Bru­no, desde una posición mís­tica, defiende el sistema copernicano y la idea de que las estrellas son soles rodeados de planetas.
1585	A. Farnesio to­ma Amberes. W. Raleigh co­loniza Virgi­nia.		Giovanni Battista Benedetti publica una obra criticando las concepcio­nes aristotéli­cas sobre el mo­vimiento.
			S. Stevin comprueba la caída de los graves.
1589	Los ingleses atacan Lisboa y La! Coruña. Asesinato de Enrique III.			Se inicia la pri­mera edición completa de las obras de Paracelso.
1590			Galileo redacta el De motu.
1592	Johannes Kepler publica el Mysterium cosmographicum	Galileo inven­ta el termóme­tro.
1594	Mapier inven­ta los logarit­mos.
1596		D. Fabricio descubre Mira, la primera es­trella variable
1597				Alchemia de Libavio.
1600	G. Bruno es quemado por hereje		Wilham Gilbert publica el De magnete.
1602	Es fundada por los holandeses la Compañía de las Indias Orientales.	Se publica póstumamente la Astronomiae instauratae progymnasta de Tycho Brahe, editada por Kepler.
1603	Se funda en Roma la Accademia dei Lincei
1604		Kepler observa una nueva es­trella en la constelación de Ofiuco; la describirá dos años después en su De stella nova.	Kepler publica su Ad vitellionem paralipomena.
1609	Expulsión de los moriscos	Kepler publica la Astronomia nova	Galileo cons­truye su pri­mer telescopio.
1610	Asesinato de Enrique IV	Galileo publica el Sidereus nuncius.
1611		Kepler descri­be en su Dioptrice el telesco­pio astronómi­co.
1613		Galileo publica su estudio so­bre las man­chas solares.
1619		Kepler publica el Harmonice mundi. Tam­bién el Epitome astronomiae Copernicanae.
1620	F. Bacon publi­ca el Novum organum
1621	Muerte Felipe III y accede al trono Felipe IV		W. Snell des­cubre la ley de la refracción.
1627		Kepler publica las Tablas Rudolfinas.
1628				W. Harvey pu­blica De motu cordis demos­trando la circulación sanguínea.
1632			Galileo publica el Diálogo sobre los dos máxi­mos sistemas del mundo, defen­diendo las ideas copernicanas.
1635			H. Gellibrand publica el descubrimiento de la declinación magnética.
1637	Aparece el Dis­curso del método de Descartes, seguido de los Meteoros, la Dióptrica y la Geometría.
1638			Se publican las Consideraciones y demostracio­nes matemáti­cas sobre dos nuevas ciencias de Galileo.
1639		J. Horrocks ob­serva el primer tránsito de Ve­nus por el dis­co solar
1640			Evangelista Torricelli pu­blica su De motu gravium, apli­cando a los fluidos la me­cánica galileana.
1643			Torricelli cons­truye el primer barómetro de mercurio.
1644			Se publican los Principios de. filosofía de Descartes. donde aparece la teo­ría de los vór­tices.
1647		Selenografía de J. Hevelius.
1648			Périer sube al Puy de Dome al servicio de Pascal.	Se publica el Ortus medicinae de Van Helmont.
1649	Inicio de la Commonwealth		En su Syntagma philosophiae, Pierre Gassendi de­fiende la exis­tencia de los átomos.
1650		G. B. Riccioli observa Mizar con el telesco­pio, y descubre la primera es­trella doble.	O. von Guericke cons­truye la prime­ra bomba de vacío.	M. Malpighi aplica el mi­croscopio a estudios anatómicos.
1656			Huygens desa­rrolla el reloj de péndulo
1657	Se funda en Italia la Accademia del Cimento
1658				J. Swammerdam descubre los glóbulos rojos.
1660	Se funda la Royal Society. Restauración monárquica.
1661	Se empieza a publicar la Gazeta de Madrid.			Se publica El químico escéptico de R. Boyle.
1664	Los ingleses conquistan Nueva York (antes Nueva Amsterdam).		Se publica postumamente El mundo de Descartes, donde se defiende la teoría copernicana:
1663		J. Gregory pro­yecta el primer telescopio re­flector viable.
1665	Comienza la publicación de las Philosophical Transactions, revista de la Royal Socie­ty. En Francia se funda el Jour­nal de Savants.		Robert Hooke publica la Micrografía. Se publica el descubrimiento de la refracción por Grimaldi.	R. Lower ini­cia la técnica de transfusio­nes de sangre.
1666	Se funda en París la Académie des Sciences. Gran fuego de Lon­dres.			Boyle defiende una filosofía química de cor­te corpuscular en su Origen de las formas y cualidades.
1667	Se funda en París el Obser­vatorio de la Acadérnie des Sciences.	Se introduce el micrómetro en astronomía.		J. Ray inicia su flora de las Is­las británicas.
1668				F. Redi ataca experimental­mente la gene­ración espon­tánea. R. de Graaf descubre la estructura de los tes­tículos y luego la de los ova­rios.
1669				Becher for­mula su teoría química.
1671		J. Picar publica la longitud de un grado de meridiano.
1673			En su Horologium oscillatorium. C. Huygens publica la ley de la fuerza centrípeta.
1675	Se funda el Ob­servatorio Real de Greenwich			Nicolás Lémery publica su Cours de Chymie.
1676			O. Rómer anuncia su cál­culo de la velo­cidad de la luz.
1677				A. van Leeuwenhoek descubre animales unicelulares.
1679			E. Bartholin descubre la do­ble refracción del espato de Islandia.
1680			D. Papin desa­rrolla la pri­mera «olla a presión».	Se publica el De motu animalium, donde G. A. Borelli aplica el mecanicismo a los seres vivos.
1682	Se funda en Leipzig otra re­vista científica, las Acta eruditorum.
1686	Liga de Augsburgo.	Se publican los Entretiens sur la pluralité des mondes de Fontenelle, donde se divulgan los vértices carte­sianos y se de­fiende la idea de la plurali­dad de los mundos habitados.
1687			Se publican los Principia de I. Newton
1692			C. Huygens pu­blica el Tra­tado de la luz.
1697				G. E. Stahl introduce la teo­ría del flogisto.
1698	F. Savery in­venta una bomba de agua accionada por vapor.
1700	Leibniz con­vence a Fede­rico I de Prusia para que funde la Academia de Ciencias de Berlín. La casa de Borbón en España con Felipe V.
1704	Toma de Gibraltar.		Se publica la Optica de New­ton.
1705		E. Halley iden­tifica el cometa que lleva su nombre.	F. Haubskee inicia experi­mentos de elec­tricidad en la Royal Society.
1712	Máquina de vapor de Newcomen para achicar el agua de las minas. Felipe V funda la Biblioteca Real (actual Bi­blioteca Nacio­nal).