En l’àmbit econòmic, des de 1928 Stalin paradoxalment abandonà el suport a la NEP i optà per la proposta dels antics opositors: el reforçament de la planificació i el control de l'economia per part de l'estat, que perseguia el major creixement econòmic possible en un espai de temps determinat. L’estructura de l’economia soviètica descansaria, des d’aleshores, en dues orientacions que significaven un retorn a l’economia de guerra.
En primer lloc s’implantà el principi de planificació imperativa, controlada pel partit, que regulava els nivells de producció, estalvi, inversió, consum, preus i salaris, quedant prohibides totes les formes d’empresa privada o d'autogestió obrera i administrativa de les empreses. L’objectiu de la planificació no era altre que l’impuls de la indústria pesant capaç de sobrepassar la dels països capitalistes més avançats i aconseguir així la independència econòmica, tecnològica i plans quinquennals.
El primer pla quinquennal (1929-1933) concentrà tots els recursos en la desaparició completa de l’economia de mercat i l’impuls de la indústria pesant. En aquest sentit l'aportació del sector privat al creixement industrial soviètic en 1932 era pràcticament inapreciable, amb tan sols el 0,5 %. El mateix caldria dir del comerç privat, totalment prohibit en 1932. En definitiva, entre 1931 i 1935 s’eliminà l'economia de mercat. En 1937, el 99,1 % de la renda nacional soviètica procedia del sector socialitzat. Així resumia Stalin els resultats del primer pla quinquennal.
[...] La tasca essencial del pla quinquennal consistia a transformar la URSS en un país industrial, per tal d’eliminar completament els elements capitalistes, estendre el front de les formes socialistes de l'economia i crear una base econòmica per a la supressió de les classes en l'URSS per a la construcció d'una societat socialista.
La tasca essencial del pla quinquennal consistia en crear al nostre país una indústria capaç de reequipar i reorganitzar, sobre la base del socialisme, no sols la indústria en conjunt, sinó també els transports i l'agricultura.
La tasca essencial del pla quinquennal consistia en fer passar la petita economia rural parcel·lada a una gran economia col.lectivitzada, assegurar d'aquesta manera també la base econòmica del socialisme al camp i liquidar així la possibilitat de restauració del capitalisme a la URSS.
Finalment, la tasca del pla quinquennal consistia a crear al país totes les condicions tècniques i econòmiques necessàries per augmentar al màxim la capacitat de defensa del país, per permetre organitzar una resposta vigorosa a totes les temptatives d'intervenció armada, a tots els intents de agressió armada de l'exterior, o d'on sigui que provinguen (...).
Informe de Stalin sobre el Plan Quinquenal (1933).
El segon pla quinquennal (1934-1938) es centrà prioritàriament en el reforçament de la indústria d'armaments: les depeses militars es van multiplicar per deu, i el tercer pla quinquennal fou interromput al juny de 1941 per la Segona Guerra Mundial. El balanç dels plans quinquennals fou el desenvolupament espectacular de la indústria pesant i militar, com s’aprecia al mapa, però a costa del nivell de vida de la població, ja que les indústries de béns de consum a penes progressaren, substituïdes per un mercat negre encarregat de proporcionar aquests productes a la població a un preu astronòmic. Els successius plans mostren una evolució positiva fins als anys seixanta. La renda nacional soviètica va passar entre 1926 i 1937 de 24.680 milions de rubles a 96.300. Tot i això, les xifres no són massa fiables ja que existí una gran manipulació estadística per part dels directors de les fàbriques, i a més a més, els efectes socials negatius foren elevats, es consolidaren sectors ineficients i el mercat negre acabaria substituint l’estat en l’abastiment de béns de consum. 
Com era d’esperar, aquesta política generà una resistència llauradora davant de la col·lectivització, que es traduí, per exemple, en el sacrifici del bestiar per tal d’evitar la seua entrega a les autoritats soviètiques. Aquesta resistència, la desmoralització i l’organització caòtica conduïren a una reducció de la producció agrària i ramadera que es traduí en diversos períodes de fam en els que moriren milions de persones, destacant la fam de 1932. El règim va culpar els camperols propietaris, els kulaks, acusats de sabotejar la col·lectivització, desfermant una brutal repressió contra el camperolat en general que va contemplar la deportació i assassinat d’entre cinc i deu milions de camperols. A Ucraïna la repressió assolí dimensions apocalíptiques que l’historiador Simon Sebag Montefiore considera que ben bé podria definir-se com a genocidi.
En qualsevol cas, el balanç de la col·lectivització fou negatiu. Només a partir de 1935 l'agricultura i la ramaderia comencen a recuperar els nivells previs de 1928, però la supeditació a la indústria fou un dels constants punts febles de l'economia soviètica. Malgrat l’augment de la producció de cereals a partir d’aquesta data, a partir dels anys 60 la URSS serà incapaç d’alimentar la seua població i haurà d’adquirir productes agraris a l’exterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada