En les relacions de família, en el tracte del món,
quin lloc hi ocupa la dona? Considerada moralment i socialment, quin valor té?
Quin és el seu lloc? Ningú no és capaç de dir-ho (...)· Si deixem els costums i
passem a les lleis, què veuen els nostres ulls? Ah! Un espectacle ben trist. Les
condicions de la Uei pesen sense cap lenitiu sobre la dona dissortada. Tret de
la llei sobre guanys, tribut no sabem com pagat a la justícia, raig de llum que
ha penetrat en obscuritat tan profunda, les lleis civils consideren la dona com
a menor si està casada, i fins i tot si no ho està, ü neguen molts dels drets
concedits a l’home.
Si la llei civil mira la dona com un ésser inferior
a l'home, moralment i intel·lectualment considerada, per què la llei criminal
li imposa iguals penes quan delinqueix? Per què per al dret és mirada com a
inferior a l'home i davant el delicte se la considera igual que ell? (...)
Perquè la consciència alça la seua veu poderosa i es revolta davant de la idea
que el sexe siga un motiu d’impunitat, perquè l'absurd de la inferioritat moral
d'una dona pren ací unes proporcions tan grans que ho veu tothom: perquè
l'error arriba a un d'aquests casos en què necessàriament ha de limitar-se a si
mateix, transigir amb la veritat i optar per la contradicció. És monstruosa la
contradicció que hi ha entre la llei civil i la llei criminal; l'una ens diu:
"Ets un ser imperfecte, no puc concedir-te drets". L'altra: "Et
considere igual que l'home i t'impose els mateixos drets; si comets una falta,
incorreràs en idèntica pena".
Arenal,
C.: La mujer del
porvenir, 1881.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada