Espanyols: la ciutat de Cadis,
posada en armes amb tota la seua província, […] declara solemnement que nega la
seua obediència al govern que resideix a Madrid, segura que és lleial intèrpret
de tots els ciutadans que, en el dilatat exercici de la paciència, no hagen
perdut el sentiment de la dignitat, i resolta a no deposar les armes fins que
la Nació recobre la seua sobirania, manifeste la seua voluntat i es complisca.
[…] Trepitjada la llei
fonamental, convertida, sempre, abans en parany que en defensa del ciutadà;
corromput el sufragi per l’amenaça i el suborn; depenent la seguretat
individual, no del dret propi, sinó de la irresponsable voluntat de qualsevol
de les autoritats; mort el municipi; pastura l’Administració i la Hisenda de la
immoralitat i de l’especulació; tiranitzat l’ensenyament; muda la premsa i
solament interromput l’universal silenci per les freqüents notícies de les
noves fortunes improvisades; del nou negoci; de la nova reial ordre encaminada
a defraudar el tresor, de títols de Castella vilment prodigats; de l’alt preu,
en fi, a què aconsegueixen vendre’s la deshonra i el vici. Tal és l’Espanya de
hui, espanyols. Qui l’avorreix tant que s’atrevisca a exclamar: «Així ha de ser
sempre»? No, no serà, ja n’hi ha prou, d’escàndols.
[…] Volem que una legalitat
comuna, per tots creada, tinga implícit i constant el dret de tots, volem que
l’encarregat d’observar la Constitució no siga el seu enemic irreconciliable.
Volem que les causes que
influïsquen en les supremes resolucions les puguem dir en alta veu davant de
les nostres mares, de les nostres esposes i de les nostres filles, volem viure
la vida de l’honra i la llibertat.
Volem que un govern provisional,
que represente totes les forces vives del país, assegure l’ordre, mentre el
sufragi universal estira dels fonaments de la nostra regeneració social i
política.
Comptem per a portar a terme el
nostre infrangible propòsit amb el concurs de tots els liberals, unànimes i compactes
davant el comú perill, amb el suport de les classes acomodades, que no voldran
que el fruit de la seua suor continue enriquint agiotistes i favorits; amb els
amants de l’ordre, que volen veure’l establit sobre les fermes bases de la
moralitat i el dret; amb els ardents partidaris de les llibertats individuals,
les aspiracions dels quals posarem a l’empara de la llei; amb el suport dels
ministres de l’altar, interessats més que ningú a encegar a l’origen les fonts
del vici i del mal exemple; amb el poble tot i amb l’aprovació de l’Europa
sencera […]. Rebutgem el nom que ja ens donen els nostres enemics: rebels són,
qualsevol que siga el lloc en què es troben, els constants violadors de totes
les lleis; i fidels servidors de la seua pàtria els quals a despit de tot
llinatge d’inconvenients li retornen el seu respecte perdut.
Espanyols, acudiu tots a les
armes, únic mitjà d’economitzar l’efusió de sang […] no amb l’impuls de la
rancúnia, sempre funesta, no amb la fúria de la ira, sempre feble; sinó amb la
solemne i poderosa serenitat amb què la justícia empunya la seua espasa. Visca
Espanya amb honra.
Proclama dels revoltats a Cadis
(19 de setembre de 1868)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada