El debate cultural a l’època de la NEP

El ambient de major llibertat que es respirava durant la NEP encetà el debat entre els intel·lecturals russos sobre el paper de l'art proletari. La majoria dels intel·lectuals, procedents de famílies burgeses, col·laboraren amb la revolució atrets per la idea de la construcció d'una nova societat i d'una revolució cultural.
Encara que de forma minoritària, el món cultural rus anterior a la revolució ja estava en la senda de les avantguardes, atret per París. Exemple d'això fou la vinculació amb el futurisme del poeta Vladímir Maiakovski, o el pintor Kazimir Malevich, qui, influït pel cubisme i el futurisme, creà un estil nou, el tubisme. En 1919 Malevich assumí la direcció de l'Escola d'Art de Vitebsk i posteriorment dirigí l'Institut de Cultura Artística de Leningrad (nou nom que adoptaria Sant Petersburg en 1924).
En els anys vint el debat es va polaritzar entre els partidaris de l'avantguardisme i els defensors d’un realisme socialista, considerat més assimilable per les classes socials més pobres, perquè no significava una ruptura amb la tradició. Tal debat va generar postures enfrontades entre els bolxevics. La constitució de la LEF, el front d'esquerra de l'art, pretenia trobar un pont entre l'avantguardisme i la cultura proletària.
El debat es va tancar violentament amb l’ascens al poder de Stalin, quan l'art d'avantguarda va ser definit com a contrarevolucionari pel Partit Comunista el 23 d'abril de 1932, al temps que el realisme socialista esdevingué la doctrina i la pràctica oficial.
De tota manera, les tensions i les resistències van subsistir, com es pot apreciar en la música de Prokofiev, Shostakovich o Khatchaturian que inclou evidents elements experimentals i novedosos, com la tornada al classicisme en Prokofiev o l’acostament al jazz de Shostakovich. Un fet semblant s’esdevingué amb els treballs d'Eisenstein en el cinema. En la literatura, això no obstant, el triomf del realisme socialista fou més evident a conseqüència de l'acció de la censura.