Al tema 6 ens ocupem del colonialisme i dels processos de descolonització que van afectar les possessions britàniques, franceses, belgues o portugueses a l'Àfrica o Àsia. Tv3 obrí en 2009 un capítol que ens afectava més de prop: el del modest colonialisme espanyol contemporani, que té la seva expressió més acabada en la Guinea Equatorial. El documental, titotal "Sota la mateixa bandera", conté un fascinant mosaic de testimonis de "colonitzadors" (funcionaris, mestresses de casa, periodistes, empleats de banca, policies...), però també d'alguns colonitzats, com els polítics guineans a l'exili Severo Moto i Armengol Engonga, amb el suport visual de pel·lícules familiars fins ara inèdites.
A principis dels anys 60, quan l'Espanya de l'incipient "desarrollo" va poder començar a ocupar-se de la seva possessió a l'Àfrica negra, les que des del 1959 eren províncies ultramarines de Fernando Poo i Río Muni iniciaren un intens desenvolupament econòmic que va atraure milers d'espanyols, beneficiaris d'una vida confortable i privilegiada, amb grans cases, servei abundant i barat i uns luxes inassolibles per a les classes mitjanes de la Península.
A tota Àfrica, però, la descolonització estava en marxa, i la concessió a la Guinea Equatorial Espanyola, el 1964, d'un tímid règim d'autonomia administrativa no podia deturar el procés històric, ni satisfer les Nacions Unides. La dinàmica independentista, doncs, es va posar en marxa, amb un doble "handicap": a Madrid, la diplomàcia encapçalada per Castiella i el nucli africanista dirigit per Carrero Blanco discrepàven obertament sobre el futur de la colònia; d'altra banda, ¿com podia la dictadura franquista, que tenia segrestada la llibertat dels espanyols, facilitar la llibertat dels guineans?
El resultat d'aquestes contradiccions va ser un desastre, les seqüeles del qual duren fins avui. La independència de Guinea Equatorial, proclamada el 12 d'octubre de 1968, va posar el país en mans de l'exfuncionari indígena Francisco Macías Nguema, un demagog megalòman a qui la confusa política de Madrid aviat esperonà contra Espanya, provocant entre el març i l'abril de 1969 la desbandada i evacuació dels gairebé 7.000 espanyols residents en el territori, enmig del pànic i la coacció. De tota manera, molt pitjor va ser la sort dels guineans, sotmesos des d'aleshores a deu anys d'una dictadura brutal i sanguinària, i després, a partir del 1979, a tres dècades d'un despotisme més maquillat, a càrrec del nebot i botxí de Macías, l'actual president Teodoro Obiang Nguema.
La qualitat de l’àudio no és molt bona, però vull agrair a qui pujà el video a youtube la possibilitat de poder veure-lo ja que tv3 l’ha retirat de la seua pàgina d’arxius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada