Japó
| |||||
| Lema nacional: Pau i Progrés (Lema de l'Emperador) | |||||
 | |||||
| Idiomes oficials | Japonés | ||||
| Capital | Tòquio 35° 41′ N, 139° 46′ E / 35.683, 139.767(i) 35° 41′ N, 139° 46′ E / 35.683, 139.767 | ||||
| Ciutat més gran | Tòquio | ||||
| Govern | Monarquia constitucional Akihito Yukio Hatoyama | ||||
| Superfície - Total - Aigua (%) | 377.835 km² (63é) 0,8 % | ||||
| Població - Estim. jul. 2009 - Cens - Densitat | 127.078.679 hab. (10è)[nb 1] - 338 hab/km² (18é) | ||||
| Moneda | Ien (JPY) | ||||
| Fus horari - Estiu (DST) | JST (UTC+9) JST (UTC+9) | ||||
| Formació EmperadorJinmu(llegendari) Restauració Meiji Constitució actual Tractat de San Francisco | 660 aC 3 de gener de 1868 3 de maig de 1947 28 d'abril de 1952 | ||||
| Himne nacional | Kimi Ga Yo | ||||
| Domini internet | .jp | ||||
| Codi telefònic | +81 | ||||
| Gentilici | Japonés, japonesa | ||||
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental. Localitzat a l'oceà Pacífic, està situat a l'est de la República Popular de Xina, Corea i Rússia, i s'estén des del mar d'Okhotsk al nord, al Mar de la Xina Oriental al sud. Els caràcters kanji que conformen el nom del Japó signifiquen "origen del sol", per la qual cosa, sovint s'identifica al Japó com la "Terra del sol naixent".
El Japó comprèn unes 3.400 illes,[1][2] de les quals les més grans són Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país, sense comptar els cossos d'aigua. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el Mont Fuji és un volcà. El Japó és el desé país més poblat del món, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutat capital de Tòquio i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents.
Les illes del Japó van estar habitades des del període Paleolític Superior. Les primeres mencions escrites es troben a llibres de la història de la Xina del segle I.[3]
Des de la promulgació de la constitució de 1947, el Japó ha mantingut la seua estructura com a monarquia constitucional unitària, amb un emperador com a cap d'Estat i un parlament electe democràticament. Com a potència econòmica, el Japó té el segon Producte interior brut més gran del món. És membre de les Nacions Unides, el G8, el G4, i l'APEC.[4] És el quart exportador i el sisè importador més gran del món, i un líder mundial en tecnologia.[5][6]
Geografia física
El Japó és un arxipèlag estratovolcànic compost per 377.835 km2[7] de terra i 3.091 km2 d'aigua, està conformat per unes de 3.400 illes que s'estenen al llarg de la costa asiàtica, en l'oceà Pacífic i en els arxipèlags de Ryukyu, Izu i Ogasawara.[8] Segons el cens de 2005 té 127,55 milions d'habitants.[9] El país està ubicat al nord-nord-est de la Xina i de Taiwan (separat pel mar de la Xina Oriental), a l'est de Corea (separat pel mar del Japó) i al sud de Sibèria, Rússia. Les quatre illes principals, de nord a sud, són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. L'illa d'Okinawa (600 km al sud-oest de Kyushu) els segueix en magnitud. Prop del 84% del país és muntanyós, cada illa compta amb la seva cadena muntanyosa, la muntanya més alta és el Mont Fuji (Fujisan), de 3.776 m d'alçada, seguida de Kitadake, amb 3.193 m d'alçada. Atès que existeix poc terreny pla, molts turons i vessants són aprofitats en la seva totalitat per al conreu. Com es troba situat en una zona de molta activitat volcànica resulten freqüents tremolors de petita magnitud i l'activitat volcànica ocasional. Els terratrèmols destructius ocorren diverses vegades cada segle, resultant sovint en tsunamis.[10]
Composició i topografia
Les illes muntanyoses de l'arxipèlag formen un arc des de les costes de l'est d'Àsia. El territori nacional inclou les petites illes Bonin o Ogasawara incloent l'illa Iwo Jima aproximadament a 1.100 quilòmetres de les illes principals. La particularitat que el Japó sigui un arxipèlag fa que cap punt del país sigui a més de 150 quilòmetres del mar.
Les quatre illes principals es troben separades per estrets canals i tres d'elles (Honshu, Shikoku i Kyūshū) pel Mar Interior de Seto. A l'extrem meridional es troben les illes Ryukyu a 970 quilòmetres al sud de la tercera gran illa, Kyūshū.
El punt més proper al continent asiàtic és la Península de Corea a una distància aproximada de 200 quilòmetres. El país sempre va estat connectat el continent a través de rutes marítimes de comerç: al nord amb Sibèria, a l'oest des de les illes Tsushima cap a la península coreana i al sud amb els ports del sud de la Xina.
Té aproximadament un 84% de territori muntanyós, el 14% de la superfície es dedica a activitats agrícola-ramaderes, el 66% a boscos i el 20% restant està dedicat a altres usos,[9] a causa del fet que les seves illes són una cadena muntanyosa a la part submergida de la plataforma continental, sent les illes els seus pics. Només prop del 25% del territori és pla i és on es concentra la població. Una llarga cadena muntanyosa divideix l'arxipèlag per la meitat, una de les quals es troba al costat de l'oceà Pacífic i l'altra del costat del mar del Japó (la qual cosa s'aprecia en el mapa topogràfic). En la meitat del Pacífic hi ha escarpades muntanyes, d'entre 1500 i 3000 metres d'alçada que formen profunds valls i congosts. Al centre convergeixen 3 cadenes muntanyoses: les Hida, les Kiso i les Akaishi, les quals formen els Alps Japonesos, sent Kitadake la seva muntanya més alta amb 3.193 metres, però la segona en altura del país. El punt més alt del territori es troba en el Mont Fuji, un volcà dormit des de 1707 de 3.776 metres situat a la prefectura de Shizuoka.[11]
Cap de les planes o valls habitades és àmplia. La més gran és la plana de Kanto, situada a Tòquio, i només té 13.000 quilòmetres quadrats. Altres planes importants són: la de Vall de Nōbi, que envolta Nagoya; la de Kinki, a l'àrea d'Osaka-Kioto; la de Sendai, que envolta la ciutat de Sendai al nord-est de Honshū i la de Ishikari a Hokkaido. La majoria d'aquestes planes estan al llarg de la costa.
La petita part de terra habitable patí diverses modificacions en el seu terreny al llarg dels segles. Les terres properes al mar i als rius tenen nombroses construccions de dics i drenatges, molts turons i muntanyes estan tallats en terrasses esglaonades per augmentar el terreny cultivable i per augmentar el terreny edificable. Aquest procés de modificació del medi continua actualment amb l'extensió de la línia costanera i la construcció d'illes artificials per a les indústries i per al creixement del port. Un exemple d'això és l'aeroport de Kansai, a la badia d'Osaka.[12]
Els rius de Japó solen ser ràpids i abruptes, només uns pocs són navegables[8] i la majoria solen tenir menys de 300 quilòmetres de llargada. Malgrat això, el Japó aconsegueix aprofitar aquests rius per produir energia hidroelèctrica, encara que aquest recurs es troba explotat gairebé fins a la seva capacitat.[8] El riu més llarg del territori és el Shinano, el qual neix a la prefectura de Nagano fins a la prefectura de Niigata on desemboca al mar del Japó, té 367 quilòmetres de llargada. La major reserva d'aigua es troba en el llac Biwa al nord-est de Kyoto.
L'extensió de la costa navegable especialment en el Mar Interior de Seto, compensa la manca de rius navegables. La costa pacífica del sud de Tòquio té la característica de ser llarga i d'augmentar la seva profunditat de forma molt gradual gràcies a la sedimentació.
Flora i fauna
Hi ha una gran varietat en la vegetació japonesa (unes 17.000 espècies) i es deu al seu clima i relleu. Els boscos cobreixen el 67% de la superfície del país i es componen en la seva majoria d'arbres frondosos i coníferes: castanyers, fajos, aurons, pinòpsides, pins rojos i laricis, juntament amb bedolls i freixes. A l'oest dominen els boscos de pinòpsids que creixen al costat de bambús, magnòlies i castanyers verds. Els pruners blancs i vermells, els cirerers de floració primerenca, així com el bambú i els pins s'han convertit en símbols tradicionals del país.
La fauna japonesa també és molt variada i es poden trobar exemplars molt rars que no es troben en països veïns. Igual que en la vegetació aquesta variació es deu al clima i al relleu. En els mars de la illa Ryuyu hi ha una gran varietat de peixos tropicals, tortugues, serps marines, dugongs, marsopes negres... A la mateixa illa Ryukuy es troben altres animals autòctons com: l'àguila crestada, la guineu voladora i el llangardaix mimètic.[14] A tot el país habiten i en gran nombre els óssos rentadors, els cérvols i els ànecs mandarins.[14] Entre les espècies endèmiques es troben els macacos japonesos, les salamandres gegants japoneses, les libèl·lules primitives i els gats d'Iriomete entre altres.
Clima
És un país plujós i amb una alta humitat,[8] posseeix un clima temperat amb 4 estacions diferents ben definides, gràcies a la distància a la que es troba respecte de l'equador. De tota manera el clima del nord és lleugerament fred temperat (Hokkaido) amb forts estius i grans nevades a l'hivern, el centre del país és càlid, estius humits i hiverns curts i al sud lleugerament subtropical (Kyūshū) amb estius llargs, calents i humits i hiverns curts i suaus.[15] El clima a vegades és afectat pels vents estacionals produïts pels centenars ciclons i anticiclons que es formen en el continent i al Pacífic (anticicló o cicló hawaià),[16] generant vents des el continent cap al Pacífic a l'hivern i del Pacífic al continent a l'estiu.[17]
Existeixen dos factors primaris en la influència climatològica: la proximitat amb el continent asiàtic i els corrents oceànics. El clima des del juny al setembre és calent i humit per els corrents de vents tropicals que arriben des de l'oceà Pacífic i des del sud-est asiàtic. Aquests corrents precipiten grans quantitats d'aigua al tocar terra, per la qual cosa l'estiu és una època d'importants pluges, que comencen a principis de juny i duren al voltant d'un mes. El segueix una època de calor de principis d'agost fins a principis de setembre, un període de tifons, en la qual passen pel Japó 5 o 6 d'ells i arriben a produir danys significatius. La precipitació anual de pluges és de 100 a 200 centímetres, però entre el 70 i el 80 per cent d'aquestes estan concentrades durant el juny i el setembre.
A l'hivern, els centres d'alta pressió de l'àrea siberiana i els centres de baixa pressió del nord de l'oceà Pacífic, generen vents freds que travessen el Japó d'oest a est, produint importants nevades a la costa japonesa del mar del Japó.[15] Com els vents xoquen contra les cadenes muntanyoses del centre, les grans altures acaben per precipitar la humitat d'aquests vents en forma de neu i al passar per la costa pacífica del país arriben sense portar notables quantitats d'humitat, per la qual cosa no són principal factor de les nevades a la costa pacífica. A més provoca que en aquesta costa, el temps a l'hivern sigui sec i de dies sense núvols, al contrari de l'hivern a la costa oest.[18]
Hi ha dos corrents oceànics que afecten el model climàtic: el corrent càlid de Kuroshio i el corrent fred d'Oyashio. El corrent de Kuroshio flueix pel Pacífic des de Taiwan i passa pel Japó bastant al nord de Tòquio, i és un corrent que porta molta calor a la costa est.[15]
Política i govern
Estructura constitucional
La constitució del Japó es promulgà el 1946 i entrà en vigor el 1947. Succeí la constitució de Meiji, promulgada el 1889. En ella, el Japó renuncia a la guerra com a dret sobirà i procura mantenir-lo com a país democràtic i pacífic en perpetuïtat.[19]
El Japó és una monarquia constitucional en què el poder de l'emperador és limitat. Com a figura amb tasques merament cerimonials, l'emperador és definit en la constitució del Japó com a "símbol de l'Estat i de la unitat del poble". El poder executiu és exercit principalment pel primer ministre del Japó i altres membres de la Dieta o parlament; la sobirania resideix en el poble japonés.[20] L'emperador és el cap d'Estat en els esdeveniments i reunions diplomàtiques. Akihito, (明仁), és l'emperador actual del Japó; Naruhito, príncep del Japó, és el següent en la línia al tron.
L'òrgan legislatiu és la Dieta Nacional un parlament bicameral composat per la Cambra dels Representants, amb 480 membres electes per vot popular cada quatre anys o si es dissol el parlament, i una Cambra de Consellers amb 242 membres, electes popularment per a servir en períodes de sis anys. Hi ha sufragi universal per a tots els adults majors de 20 anys.[21] El Partit Liberal Democràtic ha estat en el poder des de 1955, llevat d'un breu període governat per una coalició de partits el 1993.[22] El partit d'oposició més gran és el Partit Democràtic del Japó.
El primer ministre del Japó és el cap de govern, nomenat per l'emperador, després de ser designat per la Dieta, d'entre els seus membres. Ha de conservar la confiança de la Cambra de Representants per a mantenir-se en el poder. El primer ministre és el cap del Gabinet del Japó i designa i destitueix els ministres d'Estat, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta. Yasuo Fukuda és el primer ministre actual.[23]
Influències exteriors
El Japó manté estretes relacions econòmiques i militars amb els Estats Units, amb el qual ha format una aliança de seguretat que actua com la pedra angular de la seva política exterior.[24] És un estat membre de les Nacions Unides des del 18 de desembre de 1956,[25] ha servit com un membre no permanent del Consell de Seguretat un total de 20 anys, més recentment, en 2009 i 2010.[26] També forma part del Grup dels quatre on cada membre busca la condició de membre permanent en el Consell de Seguretat.[27] Com a membre del G8, l'APEC, l'"ASEAN més tres" i un participant a la Cimera d'Àsia Oriental, el Japó participa activament en els afers internacionals. També és el tercer major donant d'ajuda oficial al desenvolupament del tercer món després de donar 6,2 milions de dòlars en 2004.[28] Va contribuir amb tropes no combatents en la Guerra d'Iraq, tot i que posteriorment les va retirà.[29]
Participa en diverses disputes territorials amb els seus veïns: amb Rússia sobre les illes Kuriles del Sud, amb Corea del Sud sobre les Roques de Liancourt, amb la República Popular de la Xina i Taiwan sobre les illes Senkaku, i amb la República Popular de la Xina sobre la zona econòmica exclusiva al voltant d'Okino Torishima. També s'enfronta a una permanent disputa amb Corea del Nord pel segrest de ciutadans japonesos i el programa nuclear nord-coreà. Com a resultat de la controvèrsia al voltant de les illes Kuriles, aquesta tècnicament encara en guerra amb Rússia ja que mai va ser signat cap tractat per resoldre la qüestió.[30]
La capacitat militar japonesa està limitada per l'article 9 de la Constitució japonesa, pel qual renúncia al seu dret a declarar la guerra o utilitzar la força militar com a mitjà de resoldre les controvèrsies internacionals. El Ministeri de Defensa, regeix la capacitat militar japonesa que es compon principalment de la Força Terrestre d'Autodefensa de Japó (JGSDF), la Força Marítima d'Autodefensa de Japó (JMSDF) i la Força Aèria d'Autodefensa de Japó (JASDF). El Partit Liberal Democràtic, el més important de Japó, continua intentant reformar l'esmentat precepte constitucional amb vistes a la denominació oficial de les Forces d'Autodefensa com unes forces armades, així com a l'expansió de les seves capacitats i funcions, perquè finalment adquireixin un estatus similar al d'altres forces armades qualssevol.[31] Les forces militars japoneses s'han utilitzat recentment en les operacions del manteniment de la pau i el desplegament de tropes japoneses a l'Iraq, que va ser el primer ús de les seves forces militars a l'estranger des la Segona Guerra Mundial.[29]
Subdivisió administrativa i el govern local
Tot i que existixen vuit regions ben definides, el govern administratiu consistix en quaranta-set prefectures, cadascuna supervisada per un governador electe i altres institucions de govern. L'antiga ciutat de Tòquio se subdivideix en trenta-set districtes especials, amb els mateixos poders de govern que les altres ciutats.
Actualment, la nació s'està reorganitzant administrativament fusionant moltes ciutats, viles i pobles, la qual cosa reduirà el nombre d'entitats administratives inferiors a la prefectura i alhora els costos administratius.[32]
De les quaranta-set prefectures, 43 són ken ("prefectura"), Tòquio és un to ("prefectura metropolitana"), Hokkaido és un do ("prefectura districte"), i Osaka i Kyoto són fu ("prefectures urbanes"). El govern local de les prefectures és gestionat per governadors i assemblees.[33] La prefectura més gran és Hokkaido i la més petita és Osaka; la més poblada és Tòquio i la menys poblada és Tottori.[33] Les prefectures se subdividixen en diverses entitats civils locals, com ara el shi ("ciutat"), el machi o cho ("poble") i el mura o son ("vila"), totes administrades per alcaldes i assemblees.
Economia
Dades econòmiques
L'economia del Japó es caracteritza per la cooperació del govern amb la indústria, una ètica laboral forta, l'experiència en l'alta tecnologia i un pressupost militar relativament baix. Actualment el Japó és la segona potència economia en Producte interior brut,[34] després dels Estats Units, amb un total de 3,1 bilions d'euros de PIB nominal. Segons la paritat de poder adquisitiu, el seu PIB és el tercer més gran del món, després dels Estats Units i la República Popular de Xina.[35] Després de la Segona Guerra Mundial; durant els anys seixanta, la mitjana de creixement arribà gairebé el país patí un sorprenent creixement del 10% anual, tot i que minvà durant les dècades següents,[36] a una mitjana de 5% durant els anys setanta i 4% els anys vuitanta.[37] Les taxes de creixement decreixeren considerablement durant la dècada dels noranta, principalment a causa de la sobreinversió de la dècada anterior i de les polítiques nacionals per eliminar els excessos dels mercats de valors i de béns arrels. Els esforços del govern per a avivar l'economia tingueren molt poc èxit i foren afectats per la desacceleració mundial del 2000-2001.[38] Tanmateix, l'economia mostrà signes de recuperació des del 2005; el PIB cresqué 2,8% aquell any. Des del 2006 el seu PIB per hora treballada és la 18n més alta del món.[39]
Les empreses financeres, d'assegurança, de béns arrels, majoristes, de transport i telecomunicacions són les més importants del país. El Japó gaudix d'una sorprenent capacitat industrial i és la llar dels productors de material d'alta tecnologia avançada d'automobilisme, equips electrònics, maquinària, químics i d'altres.[38] Algunes de les companyies més grans del país inclouen: Nintendo, Toyota Motor, NTT DoCoMo, Canon Inc., Honda, Takeda Pharmaceutical Company, Sony, Nippon Steel, Tepco, Mitsubishi, i Seven & I Holding.[40], així com el banc més gran del món, el Japan Post Bank.[41] Una de les característiques més notables de l'economia japonesa és la cooperació entre les indústries manufactureres, els proveïdors, els distribuïdors i els bancs, en grups tancats coneguts com keiretsu, així com la garantia de feina vitalícia en les grans empreses.[42][43] La Borsa de Valors de Tòquio amb una capitalització de mercat de més de 549,7 bilions de iens el desembre del 2006 s'erigeix com la segona més gran del món.[44]
Recentment, alguns encarregats de formular les polítiques han encoratjat la reforma i les empreses japoneses han començat a abandonar algunes d'aquestes normes en un intent d'augmentar la rendibilitat.[45][46] La pressió fiscal és menor que en qualsevol gran país occidental, essent del 26,4% del PIB a partir de 2007. Només una minoria d'empleats japonesos paga qualsevol impost sobre la renda, l'impost al Valor Agregat és només del 5%, mentre que les taxes d'impostos a les empreses són alts.[43]
Ja que només el 15% de la terra del Japó és propícia a l'agricultura,[47] s'hi desenvolupà un sistema d'agricultura de bancal o feixa, que té com a resultat, un dels nivells més elevats de producció agrícola per unitat de superfície. El sector rep subsidis considerables i és protegit pel govern. Tanmateix, el Japó ha d'importar al voltant del 50%[48] dels seus requeriments de cereals i carn, tot i que és el segon país tones de pesca, després de la Xina; el Japó té una de les flotes de pesca més grans del món, i la captura de peixos és el 15% del total mundial.[38]
Els socis comercials d'exportació més importants del Japó són els Estats Units (22,8%), la Unió Europea (14,5%), la República Popular de Xina (14,3%), Corea del Sud (7,8%), Taiwan (6,8%) i Hong Kong (5,6%), segons les dades del 2006. Les exportacions principals són equip de transportació, vehicles, equip electrònic, maquinària elèctrica i químics.[38] Amb pocs recursos naturals per a sostenir el seu desenvolupament econòmic, el Japó depèn força d'altres països que el proveïxen de matèria primera, i per tant, importa una gran varietat de béns. Els seus socis d'importació més importants són la Xina (20,5%), els Estats Units (12%), la Unió Europea (10,3%), Aràbia Saudita (6,4%), els Emirats Àrabs Units (5,5%), Austràlia (4,8%), Corea del Sud (4,7%) i Indonèsia (4,2%), segons les dades del 2006.
Infraestructures
Des del 2005, la meitat de l'energia al Japó es produeix a partir de petroli, una cinquena part de carbó, el 14% del gas natural i el 16% restant d'altres.[49] Una quarta part de l'electricitat la proporciona de l'energia nuclear.[50]
El país s'ha gastat una gran quantitat de diners en un gran xarxa de carreters,[51] els 1,18 milions de quilòmetres de carretera asfaltada és el principal mitjà de transport.[52] Tants sols hi ha una sola xarxa de trens d'alta velocitat, dividida i d'accés limitat que connectat les principals ciutats i controlada per una sèrie de peatges. Els automòbils japonesos acostumen a ser barats i de baix consum, no obstant, només el 50% de les distàncies recorregudes en transports el vehicle usat és el cotxe, el seu ús és el més baix dels països que formen el G8.[53]
Hi ha desenes de companyies ferroviàries tant regionals com locals, entre les més importants cal destacar: la Japan Railways, la Kintetsu, la Seibu Railway i la Keio Corporation. Actualment hi ha al voltant d'uns 250 trens d'alta velocitat en moviment al Japó, els quals són coneguts per la seva puntualitat.[54][38] La xarxa ferroviari compta amb 23.577 quilòmetres de vies fèrries.
Hi ha 173 aeroports i és bastant comú l'ús d'avions per viatjar entre ciutat i ciutat del país. L'aeroport nacional, l'Internacional de Tòquio, és el més actiu de tota Àsia. A més d'aquest aeroport, també hi ha l'Internacional de Narita (Tòquio), l'Internacional de Kansai (Osaka/Kobe/zona de Kyoto) i l'Internacional de Chūbu Centrair (Nagoya) els quals tenen un gran prestigi. Les companyies aeries més importants són All Nippon Airways (ANA) i Japan Airlines (JAL). Els ports més importants són el Yokohama i el de Nagoya.
Turisme
A nivell turístic el Japó es pot visitar tant pels seus paisatges, gràcies als grans boscos i les llargues platges que té, com a nivell cultural per la seva història mil·lenària o a nivell l'oci amb la gran quantitat i varietats de parcs temàtics que hi ha.[55]
Un dels events més importants del Japó és el Festival de la neu de Sapporo,[56] el qual atrau a més de dos milions de visitants (tant estrangers com japonesos)[57] i on es poden veure estatues de neu o gel de diverses mides que innunden el centre de Sapporo durant tota la setmana de febrer que dura.[57]
Una altra festa bastant coneguda i que atrau a bastants turistes és el festival de Nubuta que es celebra en les nits d'estiu a Aomori i a Hirosaki i on hi ha una processó amb un gran nombre de llanternes en forma d'animals i personatges històrics acompanyats d'un gran nombre de ballarins i ballarines que sobren pas pels carrers.[57]
El castell Himeji del segle XVII, patrimoni de la humanitat des de 1993 és un dels monuments més importants del país, és una de les estructures més antigues del Japó medieval[58] i el més visitat seguit dels castells Matsumoto i Kumamoto. El santuari d'Itsukushima també patrimoni de la humanitat des de 1996, és un altre monument important del Japó
El 2006, el Japó acollí 7,3 milions de turistes sent el 30è país més visitat.[59] El 2007, els 10 països d'on van venir més turistes van ser:[60]
-
Corea del Sud (2.600.694 visitants)
-
Taiwan (1.385.255 visitants)
-
Xina (942.439 visitants)
-
Estats Units (815.882 visitants)
-
Hong Kong (442.042 visitants)
-
Austràlia (222.518 visitants)
-
Regne Unit (221.945 visitants)
-
Tailàndia (167.481 visitants)
-
Canadà (165.993 visitants)
-
França (137.787 visitants)
Geografia humana i societat
Demografia
La població del Japó el 2006 era de 127,4 milions.[61] El Japó gaudeix d'una de les esperances de vida més elevades del món, de 81,25 anys.[62] No obstant això, la població japonesa està envellint ràpidament, efecte de la disminució de les altes taxes de natalitat de la postguerra. El 2004, al voltant del 19,5% de la població tenia més de 65 anys d'edat.[63] Els canvis en l'estructura demogràfica han provocat un gran nombre de problemes socials, especialment en el declivi potencial de la població econòmicament activa i l'increment en els costes de benestar social associats als plans de pensió públics. Segons les taxes de creixement poblacionals actuals, la població del Japó haurà decrescut a 100 milions el 2050 i a 64 el 2100.[63]
| Rang | Ciutat | Prefectura | Població | Rang | Ciutat | Prefectura | Població | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Tokio | Tokio | 8.483.050 | 11 | Hiroshima | Hiroshima | 1.159.391 | |||
| 2 | Yokohama | Kanagawa | 3.579.133 | 12 | Sendai | Miyagi | 1.028.214 | |||
| 3 | Osaka | Osaka | 2.628.776 | 13 | Kitakyushu | Fukuoka | 993.483 | |||
| 4 | Nagoya | Aichi | 2.215.031 | 14 | Chiba | Chiba | 924.353 | |||
| 5 | Sapporo | Hokkaidō | 1.880.875 | 15 | Sakai | Osaka | 835.333 | |||
| 6 | Kobe | Hyōgo | 1.525.389 | 16 | Niigata | Niigata | 813.847 | |||
| 7 | Kioto | Kioto | 1.474.764 | 17 | Hamamatsu | Shizuoka | 804.067 | |||
| 8 | Fukuoka | Fukuoka | 1.400.621 | 18 | Shizuoka | Shizuoka | 710.944 | |||
| 9 | Kawasaki | Kanagawa | 1.327.009 | 19 | Sagamihara | Kanagawa | 701.568 | |||
| 10 | Saitama | Saitama | 1.176.269 | 20 | Okayama | Okayama | 696.172 | |||
| Cens 2005 | ||||||||||
Etnografia
La societat japonesa, des del punt de vista ètnic, és molt homogènia. Les minories més nombroses són els coreans, xinesos, filipins, peruans i brasilers, així com els ainus, poble indígena de l'arxipèlag japonès. Milers de coreans foren forçats a emigrar al Japó durant la Segona Guerra Mundial, quan Corea era colònia japonesa. Els que hi han romàs, no tenen la ciutadania japonesa, tot i que poden accedir-hi, i sovint s'enfronten a la discriminació.[64] Els pobles indígenes ainu i okinawa també tenen un estatus social inferior;[64] la majoria dels ainu s'han assimilat a la cultura japonesa, tot i que alguns han mantingut la seua identitat a Hokkaido.
La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la família registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Nàixer al Japó no necessàriament dóna la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolingües que han residit moltes generacions al Japó, hi viuen sota l'estatus de residència permanent, sense rebre la ciutadania japonesa, tot i que tenen el dret de rebre-la. Les persones d'ascendència japonesa que neixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Japó. Però, alguns repatriats no són considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que són descendents de la casta dels burakumin, els quals es creu que van emigrar als països sud-americans, i per tant són discriminats per la resta de la societat.
Llengua
La llengua oficial del Japó és el japonès. L'ainu, tot i que és una llengua indígena de l'arxipèlag japonès, està gairebé extint. El japonès és una llengua aglutinativa que es distingeix pel seu sistema complex d'honorífics que reflecteixen la naturalesa jeràrquica de la societat japonesa, en què les formes verbals i algunes paraules indiquen l'estatus relatiu del parlant i de l'oïdor. El japonès escrit és una combinació de tres tipus de sistemes: els caràcters xinesos coneguts com a kanji, 漢字, i dos sistemes sil·làbics, hiragana, 平仮名, i katakana, 片仮名. L'alfabet llatí, o romanji, ローマ字, també s'utilitza en el japonès contemporani. A més de les dues llengües autòctones (el japonès i l'ainu) hi ha diverses llengües de les minories ètniques del Japó, principalment el coreà i el xinès.La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V. La seva filiació genètica roman com incerta. Se la sol considerar una llengua aïllada.[65]
Religió
La percepció japonesa de la religió usualment està relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. El confucianisme i el daoisme han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen el xintoisme (54%), o el budisme (40%), per tradició familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant això, la majoria no són ateus, sinó que la tendència ha estat el sincretisme. Açò té com a resultat que les famílies celebren els rituals xintoistes, els estudiants resen abans de les examinacions escolars, algunes parelles es casen a les esglésies cristianes, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la població professa el cristianisme (0,7%), i altres religions (4,7%) com ara el xamanisme i l'islam. Des del segle XIX moltes sectes religioses anomenades originalment shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.
Educació
Un dels trets que va sorprendre als europeus en arribar al Japó a finals del període Edo va ser veure l'alt nivell educatiu que tenien així com la seva cultura popular, les quals aleshores es creien reservades a les societats industrialitzades. S'estima que el nivell d'alfabetització de llavors es trobava al voltant del 80% per als homes i entre el 60% i 70% per les dones.
El 1872, durant l'era Meiji, es va establir el Ministeri d'Educació basat en el sistema d'educació occidental. L'educació va passar a ser un assumpte d'alta prioritat pel govern quan el lideratge del jove govern Meiji es va adonar de la necessitat d'una educació pública universal a favor d'un Japó modern i occidentalitzat, van aparèixer les primeres escoles (primàries i secundàries) i universitats.[66] Des de 1947, l'educació obligatòria al Japó, consisteix en l'escola primària i la secundària, que dura nou anys (entre des dels 6 als 15 anys). Gairebé tots els estudiants continuen la seva educació un període de tres anys l'escola secundària superior, i, segons el MEXT, aproximadament 75,9% dels graduats del 2005 van decidir continuar els seus estudis en universitats o en una altra institució post-secundària.[67] L'educació del Japó és molt competitiva,[68] especialment per l'ingrés a institucions d'educació superior. Les dues universitats d'alt nivell al Japó són la Universitat de Tòquio i la Universitat de Keio.[69] El programa PISA coordinat per l'OCDEel 2997, va marca els coneixements i les aptituds dels estudiants japonesos de 15 anys com el 6è millor del món.[70]
Sanitat
Els serveis sanitaris són proporcionats pel govern. La tuberculosi fou la primera causa de mort al Japó en la dècada de 1950 amb una mortalitat de 146,2 per cada 100.000 habitants (actualment és de 2 per cada 100.000). Durant les dècades de 1960 i 1970 va ser l'accident vascular cerebral i des dels anys 80 fins l'actualitat ho és el càncer.[71] No obstant, actualment, el sistema sanitari de Japó és un dels més bons del món en diversos sentits, és per exemple un dels països amb l'esperança de vida més alta[72] i amb una mortalitat infantil pràcticament nul·la.[71] Des de 1973, tota persona gran té dret a una cobertura social especial finançada pel mateix govern.[73] Els pacients són lliures de seleccionar els metges o les instal·lacions de la seva elecció.[74] En els hospitals hi ha normes molt estrictes en quan els aliments, els quals es controlen contínuament i són baixos en sals i sucres. Les dietes predominants són: l'arrós, els vegetals, el peix i la carn d'au.[75]
