dimecres, 26 de maig del 2010

Soul Kitchen – Fatih Akin

 



El director de Contra la pared i Al otro lado es relaxa amb una comèdia que va guanyar el Premi Especial del Jurat al passat Festival de Venècia. Una pel•lícula divertida i entranyable, amb una realització arriscada i, com és habitual en els films d’Akin, amb una banda sonora excel•lent.



El jove turc Zinos té un restaurant i també molta mala sort. La seva xicota se’n va a Xangai per feina, té una hernia discal i els seus clients habituals l’han abandonat des que ha contractat un nou cuiner. Per acabar-ho d’adobar, el seu germà acaba de sortir de la presó i li demana feina. Per sort, aviat corre la veu del nou concepte de restaurant en què s’ha convertit Soul Kitchen i la gent més cool de la ciutat fa cua per entrar-hi. Això no cura el cor trencat d’en Zinos, que decideix confiar el restaurant al seu germà i viatjar a Xangai per recuperar la seva parella. Dues decisions totalment equivocades.

Fatih Akin s’ha sabut guanyar un merescut prestigi internacional amb grandíssims films com Contra la pared i Al otro lado. Amb Soul Kitchen es va guanyar el jurat venecià amb una comèdia vitalista i d’energia contagiosa.

Part de la potència de Soul Kitchen recau en els personatges, tots ells molt ben definits i carismàtics. Per damunt de tots, Zinos (Adam Bousdoukos), un protagonista tan desgraciat com entranyable, doncs la seva mala sort implica l’espectador en la història desitjant que malgrat tot, se’n surti. I no ho té gens fàcil. Precisament per això, Soul Kitchen és una crida a l’esforç i a la superació per tombar les adversitats.

Com és habitual en les pel•lícules d’Akin, té una banda sonora que dóna ànima a la història, en aquest cas a base de grans clàssics del cinema negre, com Kool&The Gang o Quincy Jones. Això, una molt bona ambientació i una realització arriscada – amb moments al més pur estil videoclip – acaben de lligar una molt bona producció.